10 d'octubre
(S'ha redirigit des de: 10 octubre)
| << | Octubre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 82 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 879 - Ripoll (el Ripollès): Guifre el Pilós, comte de Barcelona, hi funda el monestir.
- 1923 -
- Barcelona: s'inaugura el Teatre Coliseum.[1]
- Barcelona: S'estrena al teatre Romea Les veus de la terra, de Josep Maria de Sagarra.[2]
- 1934 - Barcelona: Últim número del setmanari L'Opinió, suspès per l’autoritat militar.[3]
- 1994 -
- Cambrils: Rierada de Cambrils del 1994.
- Catalunya: Es produeixen greus inundacions en diversos indrets.
- 1961 - Barcelona: S'instal·la l'escultura del Sagrat Cor al temple del Tibidabo.[4]
- 2017 - Barcelona: Se signa la Declaració d'Independència de Catalunya[5]
- Resta del món
- 732 - Poitiers: es lliura la batalla de Tours, on els francs, comandats per Carles Martell, derroten l'exèrcit musulmà i aturen la seva expansió per Europa.
- 1846 - Madrid, Espanya: la reina Isabel II d'Espanya es casa amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó.
- 1908 - Santiago de Cuba: fundació del Grop Nacionalista Radical.
- 1919 - Viena, Àustria: estrena de l'òpera La dona sense ombra de Richard Strauss.
- 1986 - El Salvador: Un sisme de 7,5 graus al Salvador mata unes 1.500 persones i 200.000 víctimes[6]
- 2015 - Ankara, Turquia: Durant una manifestació pacifista es fan esclatar dues bombes situades entre els manifestants. En l'atemptat hi moren més de 125 persones i més de 400 resulten ferides.[7]
- 2020 - Conflicte de l'Alt Karabakh de 2020: Armènia i Azerbaidjan acorden un alto el foc per raons humanitàries.[8] Poc després, les dues parts s'han acusat mútuament de violar-lo.[9]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1860, Barcelona: Joan Maragall i Gorina, escriptor català (m. 1911).
- 1868, Vinebre: Enriqueta Ferrús i Ribes, llibretera, impressora i escriptora ebrenca, membre de la Renaixença (m. 1922).
- 1903, Ciutadella de Menorca: Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingüista, filòleg i editor menorquí.
- 1908, Barcelona: Mercè Rodoreda i Gurguí, escriptora catalana.[10]
- 1922, Manresa, Bages: Maria Matilde Almendros i Carcasona, actriu i locutora de ràdio catalana (m. 1995).[11]
- 1931, Barcelonaː Pilar Barril, jugadora de tennis, onze cops campiona de Catalunya i vint-i-un campiona d'Espanya (m. 2011).[12]
- 1948, Sant Vicent del Raspeig: Luísa Pastor Lillo, política valenciana, primera dona alcaldessa del seu municipi (m. 2018).[13]
- 1956, Castèlginèst: Floréal Martorell, productor musical francès, conegut per la seva tasca en la promoció de la música en la llengua auxiliar internacional esperanto.
- Resta del món
- 1684, Valenciennes, Regne de França: Antoine Watteau, pintor francès (m. 1721).[15]
- 1731, Niça, Regne de França: Henry Cavendish, físic i químic britànic (m. 1810).[16]
- 1813, Le Roncole, agregat de Busseto, Emilia Romagna, Itàlia: Giuseppe Verdi, compositor italià d'òperes (m. 1901).
- 1825, Bulhoek, Cap Oriental, Paul Kruger, líder de la resistència bòer contra el Regne Unit i president de la República de Transvaal a Sud-àfrica.(m. 1904).[17]
- 1830, Madrid: Isabel II d'Espanya, princesa d'Astúries i reina d'Espanya (m. 1904).
- 1853, Amsterdam: Jeanne Immink, alpinista holandesa pionera a les Dolomites (m. 1929).[18]
- 1861, Christiania (actual Oslo), Noruega: Fridtjof Nansen, explorador noruec, Premi Nobel de la Pau de 1922 (m. 1930).
- 1874, Karlsruheː Minnie Nast, soprano alemanya (m. 1956).[19]
- 1893, Begla: Lilly Daché, modista i barretera nord-americana nascuda a França (m. 1989).[20]
- 1900, Washington DC, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca.[21]
- 1906, Xangai (Xina): Fei Mu, guionista i director de cinema xinès (m. 1951).[22]
- 1910, Dengzhou, Henan (Xina): Yao Xueyin, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 1999).
- 1913, Antananarivo (Madagascar): Claude Simon, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1985 (m. 2005).
- 1917, Rocky Mount, Carolina del Nord, (EUA): Thelonius Monk, pianista de jazz i compositor estatunidenc (m. 1982).[23]
- 1924,
- Poughkeepsie, Nova York, Estats Units: Ed Wood, director, productor, guionista, editor i actor de cinema. Considerat el pitjor director de cinema de la història (m. 1978).
- París: Ludmilla Tchérina, ballarina, actriu, escultora, pintora, novel·lista francesa.[24]
- 1930:
- Hackney, Londres, Anglaterra, Regne Unit: Harold Pinter, dramaturg i poeta anglès, Premi Nobel de Literatura de l'any 2005 (m. 2008).
- Menin, Bèlgica: Yves Chauvin, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 2005 (m. 2015).
- 1936, Stuttgart (Alemanya): Gerhard Ertl, físic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 2007.
- 1950, Silver Spring, Maryland, (EUA): Nora Roberts, també coneguda com a Eleanor Marie Robertson Aufem-Brinke Wilder i amb els pseudònims de Sarah Hardesty, Jill March, i J.D. Robb, escriptora estatunidenca de novel·la romàntica.[25]
- 1955, Milà, Italia: Elisabetta Viviani, actriu, cantant i presentadora de televisió.
- 1957, Niigata, Japó: Rumiko Takahashi, mangaka japonesa, autora d'Inuyasha, Ranma ½ i moltes altres obres.[26]
- 1958, Seminole, Texas, EUA: Tanya Tucker, cantant estatunidenca.
- 1959, Croydon, Anglaterra: Kirsty MacColl, cantant anglesa, la veu femenina de Fairytale of New York (m. 2000).[27]
- 1967, San Francisco, Califòrnia, EUA: Gavin Newsom, governador de Califòrnia.
- 1971, Moscou, URSSː Ievgueni Kissin, pianista de música clàssica.
- 1984, Oceanside, Estats Units: Elana Meyers Taylor, corredora de bobsleigh estatunidenca.[28]
- 1990, Glória d'Oeste, Brasil: Rafael Tolói, futbolista brasiler
- 1991, Austràlia: Gabriella Cilmi, cantant
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1392, Vallbona de les Monges: Saurena d’Anglesola, abadessa al monestir de Santa Maria.[29]
- 1965, Ciutat de Mèxic: Amadeu Aragay i Daví, polític, empresari i sindicalista català.
- 1995, Andorra la Vella: Esteve Albert i Corp, poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural català.
- 2012, Barcelona: Oriol Casassas i Simó, pediatre català.
- Resta del món
- 1806, RomaːTheresa Concordia Maron, pintora alemanya coneguda pel seu talent per a la miniatura i el pastel (n.1725).[30][31]
- 1896, Istanbul: Abd Allah Nadim, periodista, escriptor, assagista i poeta egipci.
- 1922, Marussi, Grècia: Andreas Karkavitsas, escriptor naturalista grec.
- 1943, Camp de concentració d'Auschwitz: Charlotte Salomon, pintora alemanya d'origen jueu (n. 1917).[32]
- 1963, Grasse, la Provença: Édith Giovanna Gassion, coneguda com a Édith Piaf, cantant francesa (tot i que oficialment consta que va morir a París l'endemà, el mateix dia que el seu gran amic Jean Cocteau).[33]
- 1983,
- Londres (Anglaterra): Ralph Richardson, actor anglès (n. 1902).[34]
- San José, Costa Ricaː Ángela Acuña Braun, primera advocada a l'Amèrica Central (n. 1888).[35]
- 1985:
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: Orson Welles, actor, guionista i director de cinema estatunidenc (70 anys).[36]
- Nova York (EUA): Yul Brynner, nascut Iuli Boríssovitx Bríner (en rus Юлий Борисович Бринер), actor de cinema i teatre (n. 1920).[37]
- 1988, Caracas, Veneçuela: Joan Pujol i García, conegut com a Garbo, agent doble que desenvolupà un paper clau en l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial (n. 1912).
- 2000, Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (n. 1916)[38]
- 2003, Washington, EUA: Eugene Istomin, pianista, estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals, que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).[39]
- 2004, Mount Kisco, EUA: Christopher Reeve, actor estatunidenc, director, productor, guionista i autor. Va representar el famós super heroi Superman.
- 2005, Istanbul, Turquia: Attila İlhan, poeta (80 anys).
- 2010, Ginebra, Suïssa: Joan Sutherland, soprano australiana (83 anys).[40]
- 2017, Salamancaː Ma Dolores Gómez Molleda, historiadora espanyola, especialitzada en l'Espanya contemporània.[41]
- 2021, Islamabad, Pakistan: Abdul Qadeer Khan, format com a enginyer metal·lúrgic va ser el pare de la bomba nuclear pakistanesa (n. 1936).[42]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Gereó de Colònia i Víctor de Xanten, màrtirs; Paulí de York, bisbe; Pinit de Cnossos, bisbe; Daniel i franciscans màrtirs de Ceuta; beat Daniel Comboni, fundador de les congregacions dels Missioners Combonians del Cor de Jesús i de les Germanes Missioneres Pies Mares de la Negritud; venerable Jaume de Sant Pere, dominic màrtir.
- Dia mundial de la salut mental
- Dia de les potències de 10
Referències
[modifica]- ↑ «Coliseum». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ «Les veus de la terra. Liquido i plego. Teatre Català Romea, 10 octubre 1923». Institut del Teatre. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «L’Opinió | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 setembre 2024].
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: La Campana, 1991. ISBN 84-86491-60-6.
- ↑ Pruna, Gerard «Puigdemont posa en pausa la DUI per obrir una última porta al diàleg». Ara, 11-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017].
- ↑ «Los 10 terremotos más devastadores que han sacudido Latinoamérica». Notiamerica, 26-06-2016.
- ↑ Ankara, Constanze Letsch Kareem Shaheen in; agencies «Turkey says Islamic State is main suspect in Ankara bombings» (en anglès). The Guardian, 12-10-2015. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «L'Azerbaidjan i Armènia acorden un alto el foc a Nagorno-Karabakh», 10-10-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ AGENCIAS. «L'alto el foc a Nagorno Karabakh salta pels aires», 13-10-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Mercè Rodoreda i Gurguí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Maria Matilde Almendros i Carcasona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ Adrio Arrojo, Manuel. «Pilar Barril Fuster». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Santacreu Cortés, Irene Elisa. «La ciutat de la Carta d’Atenes: Sant Vicent del Raspeig». El temps de les Arts, 19-10-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ Theobald, Ulrich. «www.chinaknowledge.de» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antoine Watteau» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Henry Cavendish | Biography, Facts, & Experiments» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Paul Kruger | South African statesman» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ de Haas, Anna. «Diest, Jeannette Frederike Hermine (1853-1929)». Huygens Intitut. Digital Women's Lexicon of the Netherlands. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «MINNIE NAST, Soprano» (en anglès). Great Singers of the Past, 10-10-2017. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Daché, Lilly» (en anglès). Grove Art Online. [Consulta: 18 agost 2023].
- ↑ «Helen Hayes». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Thelonious Monk | American musician» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Tchemerzine, Monique» (en francès). Fichier des décès. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Nora Roberts | American novelist» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Takahashi, Rumiko». BDthèque. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Kirsty MacColl». [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ «Olympedia – Elana Meyers Taylor». [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ Piquer i Jover, Josep Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Santes Creus: Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1978, pàg. 38-40. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ Martínez Díaz, N; L.F.Cao, M. «España». A: Pintando el mundo. Artistas latinoamericanas y españolas. Horas y horas, 2000, p. 173. ISBN 84-87715-83-4.
- ↑ «Theresa Concordia Maron Mengs» (en anglès). Arthur. Museum digital. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ Felstiner, Mary Lowenthal. «Charlotte Salomon». Jewish Women's Archive. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Édith Piaf | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Ralph Richardson | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ Cervantes, Erika. «Ángela Acuña Braun» (en castellà). Cimacnoticias, 30-11-2011. [Consulta: 1r setembre 2022].
- ↑ «Orson Welles | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Yul Brynner | Biography, Movies, The King and I, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Eugene George Istomin | American pianist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Joan Sutherland | Biography, Roles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Cuesta, Josefina. «MARÍA DOLORES GÓMEZ MOLLEDA (1922-2017)» (en castellà). Estudis Històrics. Historia Contemporánea; Vol. 35, Universitat de Salamanca. pàg. 545-573, 2017. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ «Pakistan nuclear scientist AQ Khan, at centre of proliferation scandal, dies» (en anglès). Reuters Obtuary [Karachi], 10-10-2021 [Consulta: 10 octubre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 d'octubre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 d'octubre.