11 de setembre
(S'ha redirigit des de: 11 setembre)
|
Per a altres significats, vegeu «onze de setembre». |
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 111 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 878 - Gòtia: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona i de Girona.[1]
- 1229 - Les hosts comandades per Jaume I desembarquen a l'illa de Mallorca. L'endemà ocorre la batalla de Portopí.
- 1609 - Regne de València: Ordre d'expulsió contra els moriscs.
- 1714 - Barcelona: després de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques (guerra de Successió).
- 1777, Chadds Ford, Pennsilvània (Estats Units): Victòria anglesa en la batalla de Brandywine, durant la Guerra d'Independència dels Estats Units.[2]
- 1901 - Barcelona: Primera concentració per a commemorar l'onze de setembre davant el Monument a Rafael Casanova.
- 1923 - Barcelona: Es firma la Triple Aliança entre nacionalistes catalans, bascos i gallecs
- 1976 - Sant Boi de Llobregat: primera commemoració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya després de l'ocupació franquista de Catalunya convocada per l'Assemblea de Catalunya.
- 1977 - Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària de més d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia" (transició democràtica).
- 1981 - Sueca, la Ribera Baixa: dues bombes destrossen la casa de Joan Fuster. La policia va realitzar una investigació mínima, i el jutge va arxivar la causa quan encara no havia transcorregut un mes de l'atemptat.[3]
- 1995 - Terra Lliure anuncia la seva autodissolució.
- 1997 - Barcelona: inauguració oficial del Teatre Nacional de Catalunya, amb la representació de L'auca del senyor Esteve.[4]
- 2002 - El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net[5]
- 2002 - Fossar de les Moreres de Barcelona: Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncia un polèmic discurs en el qual declara: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, encara que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
- 2012 - Barcelona: es realitza una massiva manifestació organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, en commemoració de l'11 de setembre de 1714 i demanant la independència. Les xifres d'assistents varien entre els dos milions de persones segons els organitzadors, un milió cinc-cents mil segons els Mossos d'Esquadra i sis-cents mil segons la delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.[6]
- 2013 - Diferents llocs de Catalunya: té lloc la Via Catalana cap a la Independència, una cadena humana de 400 quilòmetres que uneix 86 municipis pel traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús a Vinaròs. Segons la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya, 1.600.000 persones van fer possible la Via Catalana, 500.000 solament a Barcelona.
- 2014 - Barcelona: es concentren 1.800.000 persones a la Via Catalana 2014 per reivindicar el Referèndum sobre la independència de Catalunya i la independència de Catalunya
- 2015 - Barcelona: se celebra la Via Lliure, concentració multitudinària per reclamar la independència de Catalunya.
- 2016 - Diferents llocs de Catalunya: se celebra A punt, cinc concentracions simultànies a Salt, Berga, Lleida, Barcelona i Tarragona per reivindicar el Referèndum sobre la independència de Catalunya i la independència de Catalunya.
- 2017 - Barcelona: Se celebra la La Diada del Sí.
- 2018 - Barcelona: Se celebra la concentració anomenada Fem la República Catalana.
- Resta del món
- 1297 - Stirling, Regne d'Escòcia: Batalla del pont de Stirling entre forces angleses i escoceses[7]
- 1541 - ciutat de Guatemala, Guatemala: un terratrèmol destrueix totalment la ciutat.
- 1709 - Taisnières-sur-Hon (Nord, França): l'exèrcit francès impedeix la invasió de França en la batalla de Malplaquet durant la guerra de Successió Espanyola.
- 1810 - Buenos Aires, Argentina: s'hi inaugura l'Acadèmia de Matemàtiques.
- 1817 - Sri Lanka: S'hi inicia la Rebel·lió de Uva.
- 1852 - Buenos Aires, Argentina: la ciutat se separa de la resta del país després d'una aliança entre antics unitaris i federals rosistes.
- 1919 - Hondures: els marines envaeixen el país.
- 1926 - Roma, Itàlia: vuit vianants resulten ferits en un atemptat contra Mussolini.[8]
- 1930 - Stromboli, illes Eòlies, Regne d'Itàlia: Erupció del volcà de l'illa.[9]
- 1939 - Normandia, França: hi desembarquen les primeres tropes britàniques, segona Guerra Mundial).
- 1941 - Washington DC, Estats Units: el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islàndia (Segona Guerra Mundial).[10]
- 1943 - Venècia, Regne d'Itàlia: La Royal Air Force enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia (Segona Guerra Mundial).[11]
- 1952 - Alemanys i israelians arriben a un acord per compensar els jueus amb 822 milions de dòlars pels danys soferts durant el mandat d'Adolf Hitler
- 1960 - Cloenda dels Jocs Olímpics de Roma. La Unió Soviètica domina el medaller amb un total de 103 medalles (43 ors), per 71 medalles (34 ors) dels Estats Units.
- 1962 - Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.[12]
- 1973 -
- Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda.
- Estats Units: es publica el número 19 d'Adventure into Fear on té lloc la primera aparició de Howard the Duck, creat per l'escriptor Steve Gerber i el dibuixant Val Mayerik.[13]
- 1980 - Xile: s'aprova en referèndum la nova constitució imposada pel règim de Pinochet.
- 1982 - Mèxic: Miguel de Lamadrid és nomenat president del país.
- 1984 - La Gomera, Canàries: vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
- 1991 - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
- 1992 - Pakistan i nord de l'Índia: tempestes monsòniques causen la mort de 2.500 persones.[14]
- 2001 - Estats Units: En els atemptats de l'11 de setembre de 2001 dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.
- La Lluna
- 1967 - lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.[15]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1869 - l'Escala, Província de Girona: Caterina Albert, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, escriptora catalana (m. 1966).[16]
- 1871 - Barcelona: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
- 1907 - Sabadell, Vallès Occidental: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana.
- 1958 - Guardiola de Berguedà, Montse Anfruns (Montserrat Anfruns Badia), actriu, cantant i poeta catalana especialitzada en el doblatge audiovisual al valencià.
- 1997 - Santa Maria del Camí, Mallorcaː Elisabet Llabrés Ferrer, ciclista balear.[17]
- Resta del món
- 1364, Venècia: Christine de Pisan, poeta, filòsofa, primera escriptora professional a França.[18]
- 1711 - Londres (Anglaterra): William Boyce, compositor anglès (m. 1779).[19]
- 1846 - Sant Petersburgː Anna Dostoiévskaia, memorialista, editora de l'herència creativa del seu marit, Fiódor Dostoievski (m. 1918).[20]
- 1862 - Greensboro, Carolina del Nord, (EUA): O. Henry pseudònim literari de l'escriptor estatunidenc William Sydney Porter (m. 1910).[21]
- 1877 - Budapest: Rózsa Schwimmer, activista per la pau i feminista hongaresa (m. 1948).[22]
- 1881 - Copenhaguen, Dinamarcaː Asta Nielsen, actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut (m. 1972).[23]
- 1885 - (Eastwood, Nottinghamshire, (Anglaterra): D. H. Lawrence, un escriptor anglès (m. 1930).[24]
- 1903 - Frankfurt, Hesse-Nassau, Prússia, Imperi Alemany, Theodor Adorno filòsof, musicòleg i sociòleg alemany,(m. 1969).[25]
- 1907 - Croàcia: Alice Leigh-Smith, física nuclear anglesa d'origen croat (m. 1987).[26]
- 1913 - Caracas, Veneçuela: Jacinto Convit, metge i científic veneçolà.
- 1914 - Kucanci, Croàcia: Patriarca Pavle, primat de l'Església Ortodoxa Sèrbia.
- 1917 - Sarrat, Ilocos Norte, Filipines: Ferdinand Marcos, polític filipí, President de les Filipines (m. 1989).[27]
- 1923 - París, França: Betsy Drake, actriu i escriptora estatunidenca.
- 1929 - Göteborgː Birgitta Trotzig, escriptora sueca, membre de l'Acadèmia Sueca des de 1993 (m. 2011).[28]
- 1937 - Forte dei Marmiː Paola Ruffo di Calàbria, aristòcrata italiana, reina dels belgues.[29]
- 1940 - Newark, EUA: Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
- 1944 - Casablanca, Marroc: Serge Haroche, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 2012.
- 1945 -
- Múnic, Alemanya: Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany (m. 2024).
- Badajoz: María Coronada, soprano lírica espanyola.[30]
- 1956 - Ciutat de Nova York, EUA: Tony Gilroy, director de cinema i guionista estatunidenc.
- 1960 - Filadèlfia: Annie Gosfield, compositora que treballa els límits entre la música notacional i la música improvisada.[31]
- 1962 - Bilbao, País Basc: Julio Salinas Fernández, exfutbolista basc.
- 1979 - Lió, França: Éric Abidal, futbolista professional francès.
- 1980 - Hamburg: Matt Zemlin, actor, productor, pianista, compositor i director.
- 1986 - Igualada: Laura Orgué i Vila, esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana.[32]
- 1988 - Ilsan, Corea del Sud: Jain Kim, escaladora coreana.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1978 - Barcelona (Barcelonès): Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
- 1987 - Barcelona: Fidela Renom i Soler, defensora de la dona treballadora i política catalana, la primera dona elegida regidora de l'Ajuntament de Sabadell.[33]
- 2011 - Perpinyà: Antoni Cayrol, més conegut pel pseudònim Jordi-Pere Cerdà, poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats culturals a la Catalunya del Nord.
- 2017 - Barcelona: Montserrat Baró i Sans, religiosa germana de l'Assumpció, psicòloga i infermera, fundadora i presidenta de l'Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH).
- Resta del món
- 1569 - Cremona: Vincenza Armani, actriu de la commedia dell'arte, entre les primeres de l'Europa moderna (n.1530).[34]
- 1655 - Pequín (Xina): Nicolò Longobardo, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1565).[35]
- 1684 - Roma, Itàlia: Beat Bonaventura Gran, frare franciscà.
- 1823 - Londres, Anglaterra: David Ricardo, economista anglès del corrent de pensament clàssic (n. 1772).[36]
- 1888 - Asunción, Paraguai: Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
- 1917 - Madridː Fanny Garrido, escriptora gallega, traductora, acadèmica i activista cultural (n. 1842).[37]
- 1963, Neuilly-sur-Seine: Suzanne Duchamp, pintora dadaista francesa (n. 1889).[38]
- 1971 - Moscou, Rússia: Nikita Khrusxov, polític soviètic, Primer Ministre de la Unió Soviètica (n. 1894).[39]
- 1973 - Santiago de Xile: Salvador Allende, polític xilè, 29è President de Xile.
- 1978 - Circuit de Monza, Milà (Itàlia): Ronnie Peterson, conductor de l'equip Lotus de Fórmula 1
- 1987 - Kingston, Jamaica: Peter Tosh, músic jamaicà (n. 1944).[40]
- 1994 - Easton, Connecticutː Jessica Tandy, actriu anglesa nacionalitzada estatunidenca.[41]
- 2003 - Estocolm, Suècia: Anna Lindh, política sueca, que fou ministra d'Afers Exteriors (m. 2003).[42]
- 2009 - L'Havana, Cuba: Juan Almeida Bosque, polític i compositor cubà.
- 2009 - Shimonita, Japó: Yoshito Usui, dibuixant de còmic manga i autor de Shin-chan.
- 2017 - Mullingar, County Westmeath, Irlanda: James Patrick Donleavy, escriptor estatunidenc nacionalitzat irlandès (n. 1926).[43]
Festes i commemoracions
[modifica]- Diada Nacional de Catalunya.
- Santoral: sants Fèlix, Règula i Exuperanci de Zúric, màrtirs; Pafnuci d'Egipte, bisbe; Emilià de Vercelli, bisbe, segons una tradició, nascut a Llívia (516); Daniel de Bangor, abat; beat Bonaventura Gran, frare fundador de la Riformella; servent de Déu Sebastià Gili i Vives, prevere i fundador de les Agustines Germanes de l'Empar.
Referències
[modifica]- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.246. ISBN 84-7826-361-6.
- ↑ «Battle of Brandywine | Summary» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Francesc Bayarri: «Creo que la orden no era matar a Joan Fuster, pero los que la ejecutaron sí querían»». La Vanguardia, 25-04-2018. [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «11 de setembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «BBC News - Catalan nationalism hits the web». BBC News.
- ↑ «Golejada independentista». El Periódico, 12-09-2012. [Consulta: 21 desembre 2012].
- ↑ «Battle of Stirling Bridge | Summary» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ Marco Cesarini Sforza, Gli attentati a Mussolini, Per pochi centimetri fu sempre salvo, in La storia illustrata n°8 Anno 1965, pag. 243: "Lucetti, fermo dove la strada si restringe sulla destra di Porta Pia, lancia contro la prima vettura una bomba a mano tipo Sipe. Ma la bomba colpisce il tetto della macchina senza esplodere, rimbalza a terra e solo allora deflagra, facendo otto feriti leggeri tra i passanti."
- ↑ Guest, John. Volcanoes of Southern Italy (en anglès). Geological Society, 2003, p.144. ISBN 1862391386.
- ↑ «President Franklin Delano Roosevelt Fireside Chat to the Nation, September 11, 1941» (en anglès). President Roosevelt Speeches and Statements Home. American Merchant Marine at War. [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Jordan, Roger W. The world's merchant fleets, 1939: the particulars and wartime fates of 6,000 ships (en anglès). Chatham Publishing, 1999. ISBN 186176023X.
- ↑ Mulligan, Kate Siobhan. The Beatles: A Musical Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.59. ISBN 0313376867.
- ↑ «Fear #19» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ Allaby, Michael. Encyclopedia of Weather and Climate. Infobase Publishing, 2002, p. vol.1, p.657. ISBN 0816048010.
- ↑ Turkevich, Anthony L. «The chemical analysis of lunar surface on Surveyor» (en anglès). Bulletin of the Atomic Scientists, 12-1973, p.27-34 [Consulta: 29 octubre 2011].
- ↑ Català, Víctor. Introducció de Carme Arnau. Solitud. Barcelona: Edicions 62, desembre 1979, p. 218. ISBN 84-297-1-546-0.
- ↑ «Elisabet LLABRES FERRER» (en anglès). Union Cycliste Internationale (UCI). [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ «Christine de Pisan (1364-1430) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Достоевская (Сниткина) Анна Григорьевна» (en rus). fedordostoevsky.ru. [Consulta: 22 abril 2016].
- ↑ «O. Henry | Biography, Books, Achievements, Short Stories, Award, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ «Rosika Schwimmer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «Asta Nielsen» (en anglès). Projecte Women Film Pioneers. Jane Gaines, Radha Vatsal i Monica Dall'Asta, eds. Columbia University Libraries, 2017. Arxivat de l'original el 2021-09-11. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «D.H. Lawrence | English writer» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ «Theodor Wiesengrund Adorno | German philosopher and music critic» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ «Calames». [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ «Ferdinand Marcos | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Birgitta Trotzig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «La reina Paola dels belgues haurà de fer repòs absolut» (en castellà). La Vanguardia, 26-08-2015. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «María Coronada Herrera Vicente». Personajes de Badajoz, 08-10-2018. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Kijas, Anna E. «Gosfield, Annie» (en anglès). Grove Music Olnline. Oxford University Press. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Laura Orgué Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Fidela Renom i Soler · memoriaesquerra.cat». MemòriaEsquerra.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Zapperi, Ada. «ARMANI, Vincenza» (en italià). Treccani. [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ Dehergne, Joseph «[hhttp://www.jstor.org Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800]» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ «David Ricardo | British economist» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Nova: Una charla-concierto en homenaje a Fanny Garrido recupera la figura de esta escritora gallega | Cultura de Galicia» (en castellà). Secretaría Xeral de Cultura. Xunta de Galicia, 06-09-2017. [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ «Suzanne Duchamp (1889-1963) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ «Nikita Khrushchev | Biography, Pictures, Cold War, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Peter Tosh | Jamaican singer and songwriter» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Jessica Tandy» (en anglès). Enciclopaedia Britannica, 29-04-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Anna Lindh | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «J.P. Donleavy | Irish-American author» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
