16 de desembre
(S'ha redirigit des de: 16 desembre)
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 15 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1808, Llinars del Vallès, corregiment de Mataró: Batalla de Llinars, El VIIé Cos de l'exèrcit francès, comandat pel general Saint-Cyr vencé les tropes espanyoles del general Vives.
- 1877, Barcelona: primera comunicació telefònica dels Països Catalans i d'Espanya.[1]
- 1980, Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
- 1990, Camp Nou, Barcelona: Pep Guardiola debuta amb el F. C. Barcelona contra el Cadis.
- 2003, Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 2004, Barcelona: s'hi inaugura el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
- 2005, Barcelona: assassinat de Rosario Endrinal, tres joves cremen viva una sensesostre que dormia en un caixer. Moriria dos dies després.[2]
- 2009, El Tribunal Suprem d'Espanya accepta per primera vegada a la història un recurs exclusivament en català.[3]
- 2010, Catalunya: Comença la Novena legislatura de la Catalunya autonòmica.
- Resta del món
- 653, Toledo, Regne Visigot: se celebra el VIII Concili de Toledo.
- 756, Xina: comença la Rebel·lió d'An Lushan.
- 1575 - Valdivia (Capitania General de Xile): Terratrèmol de magnitud propera als 8,5 , i posterior tsunami devastador.
- 1773, Boston: al Boston Tea Party, un grup de manifestants disfressats d'indis mohawks llença un carregament de te al port de Boston. és l'origen de la Revolució Americana.
- 1835, Nova Yorkː comença el Gran Incendi de Nova York. Va durar dos dies i va destruir entre 500 i 700 edificis (17 illes de la ciutat).[4]
- 1899: L'Imperi Alemany adquireix les illes Carolines, Mariannes i Palau després de comprar-les a Espanya.
- 1899, Milà: Alfred Edwards funda l'equip de futbol Milan Cricket and Football Club, actual AC Milan.
- 1935, Madrid, Espanya: es constitueix el Front Popular format per republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes bascos.
- 1944, Regió de les Ardenes (regió entre Bèlgica, Luxemburg i França: Comença la batalla de les Ardenes. L'exèrcit alemany intenta frenar l'avançament de les tropes aliades, però va fracassar (Segona Guerra Mundial).
- 1966, Nova York: les Nacions Unides acorden el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el qual, entre altres, reconeix el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.
- 2004, Brussel·les, Bèlgica: els líders europeus decideixen que el 3 d'octubre del 2005 començaran a negociar amb Turquia perquè pugui formar part de la Unió Europea.
- 2004, Londres, Anglaterra: un tribunal de nou jutges de la Cambra dels Lords declara il·legal la llei antiterrorista aprovada pel govern de Tony Blair arran de l'11-S del 2001.
- 2004, París, França: l'Oficina Internacional d'Exposicions (BIE) anuncia que Saragossa serà la seu de l'Exposició Universal del 2008.
- 2006, Gibraltar, Regne Unit: Ibèria realitza el primer vol entre Madrid i la colònia britànica de Gibraltar.
- 2012, Nova Delhi, Índia: cas de la violació en grup d'una noia al barri de Munirka de Nova Delhi.[5]
- 2020, Xina: La nau Chang'e 5, envia a la terra 2 kg de mostres de sòl lunar 44 anys després que ho fes la missió soviètica Luna 24.[6]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1818, Barcelona: Giovanna Rossi-Caccia, soprano catalana que inaugurà el Liceu.[7]
- 1846, Vic, província de Barcelona: Jaume Collell i Bancells, eclesiàstic, periodista i escriptor català.
- 1861, Barcelona: Guillem August Tell i Lafont va ser un advocat, notari i poeta català
- 1878, Olot, província de Girona: Josep Clarà, escultor català.
- 1889, Sant Cugat del Vallès: Joaquima Pla i Farreras, mecenes catalana (m. 1982).[8]
- 1894, Olesa de Montserrat, província de Barcelona: Fèlix Figueras i Aragay primer alcalde d'Olesa de Montserrat, durant la Segona República Espanyola.
- 1908, Anglès, província de Girona: Remedios Varo, pintora catalana[9]
- 1926, So N'Armadans, Palma: Caty Juan de Corral, escriptora, pintora, articulista i gastrònoma (m. 2014).[10]
- 1949, Barcelona: Teresa Duran, pedagoga, escriptora i il·lustradora catalana.[11]
- 1966, Santa Eulàlia de Ronçana, el Vallès Oriental: Empar Moliner, escriptora catalana.[12]
- 1980, Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat: Patricia del Soto i Traver, jugadora de waterpolo catalana.[13]
- 1985, Vic, Osona: Carla Giudici i Font, jugadora d'hoquei sobre patins.[14]
- Resta del món
- 1485, Alcalá de Henares, Regne de Castella: Caterina d'Aragó, filla petita dels Reis Catòlics i reina consort d'Anglaterra.[15]
- 1770, Bonn, Alemanya: Ludwig van Beethoven compositor alemany [16]
- 1775, Steventon, Hampshire: Jane Austen, escriptora britànica.[17]
- 1777, Reims, Regne de Françaː Barbe-Nicole Ponsardin, la Vídua Clicquot, empresària de la indústria del xampany [18]
- 1790, Coburg, Alemanya: Leopold I, rei dels belgues.
- 1804, Brussel·les: Adèle Kindt, pintora belga (m. 1893).[19]
- 1847, París: Augusta Holmès, compositora francesa (m. 1903).[20]
- 1849, Torí: Virginia Ferni Germano, soprano italiana[21]
- 1878, Berna, Suïssa: Gertrud Woker, bioquímica suïssa que denuncià les armes químiques.[22]
- 1882, Kecskemét, Hongria: Zoltán Kodály, compositor, etnomusicòleg i pedagog musical hongarès [23]
- 1899, Teddigton, Regne Unit: Noël Coward, dramaturg, actor i guionista britànic.
- 1901, Filadèlfia: Margaret Mead, etnòloga, antropòloga, professora universitària i investigadora pionera estatunidenca.[24]
- 1902
- El Puerto de Santa María, Espanya: Rafael Alberti, poeta
- Cheonan, ara Corea del Sud: Ryu Gwansun, líder contra l'ocupació japonesa, símbol de la lluita coreana per a la independència.
- 1903, Ridgewood, Nova Jerseyː Elizabeth Hawes, dissenyadora de roba nord-americana.[25]
- 1907, Châteaubriant, França: Jacques Pâris de Bollardière, militar francès i figura de la no-violència.[26]
- 1911, Oviedoː Dolores Medio Estrada, novel·lista asturiana en castellà, premi Nadal de 1953 [27]
- 1917, Minehead, Somerset, Anglaterra: Arthur C. Clarke, autor de 2001. Una odissea a l'espai.
- 1928, Chicago, EUA: Philip K. Dick, escriptor de ciència-ficció americà.
- 1936, Zúric, Suïssa: Elisabeth Kopp, política suïssa.
- 1938,
- Tòquio, Japó: Liv Ullmann, actriu noruega.
- Fraissinet, França: Rogièr Teulat, lingüista occità.[28]
- 1961, Valdosta, Geòrgia (Estats Units): Bill Hicks, humorista estatunidenc.
- 1969, Washington DC (EUA): Adam Riess, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2011.
- 1970: Valerie Chow, actriu xinesa.
- 1973: Moçambic: Mariza, cantant de fados popular a Portugal i amb projecció internacional.[29]
- 1976, Mashad: Mitra Jashni, pintora, professora d'art, traductora i autora kurda iraniana.[30]
- 1985, Nova York, EUA: Amanda Setton, actriu de cinema i TV estatunidenca.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1965, Sant Feliu de Guíxols: Gertrudis Romaguera Valls, pintora, professora a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Feliu (n. 1879).[31]
- 1981, València: Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (n. 1911).
- 1985, Barcelona: Quim Sànchez i Núñez, militant de Terra Lliure (n. 1963).
- 2011, Múrcia: Rosa Maria Esbert i Alemany, geòloga catalana, pionera en l'estudi del «mal de la pedra» (n. 1941).[32]
- Resta del món
- 705, Luoyang (Xina): L'Emperadriu Wu, o Wu Zetian,(xinès tradicional: 武則天, xinès simplificat: 武则天), durant la Dinastia Tang, va ser l'única emperadriu reconeguda oficialment pel regne de la Xina durant més de dos mil·lennis (n. 624).[33]
- 882, Roma, Estats Pontificis: Papa Joan VIII, pontífex de Roma.
- 999, Seltz: Adelaida de Borgonya, emperadriu consort i regent del Sacre Imperi Romanogermànic, venerada com a santa per l'Església catòlica.
- 1325, Nogent-le-Roi: Carles I de Valois, príncep de França, comte de Valois, comte d'Anjou i Maine, comte d'Alençon, Chartres i Perche.
- 1515, Goa, Índia: Afonso de Albuquerque, cèlebre almirall i conqueridor portuguès, descobridor de la ruta marítima cap a l'Índia.
- 1569, Roma, Itàlia: Giuliano Tiburtino, intèrpret d'instruments de corda, cantant i compositor del Renaixement.
- 1781, Gdańsk, Polònia: Georg Simon Löhlein, pianista, violinista, professor de música, director d'orquestra i compositor.
- 1783, Japó: Arima Yoriyuki, matemàtic japonès (n. 1714).
- 1859, Berlín: Wilhelm Grimm, germà menor dels germans Grimm, coneguts per recopilar de contes infantils (n. 1786).
- 1897, París: Alphonse Daudet, escriptor occità en llengua francesa (n. 1840).[34]
- 1909, Berlínː Lina Morgenstern, activista social, educadora, escriptora, feminista i pacifista alemanya (n. 1830).[35]
- 1921, Alger, Algèria francesa: Camille Saint-Saëns, compositor francès (n. 1835).
- 1945, Torí, Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari i senador italià, fundador de la FIAT (n. 1866).
- 1965, Niça, França: William Somerset Maugham, dramaturg i novel·lista britànic (n. 1874).
- 1989, Madrid, (Espanya): Silvana Mangano, actriu italiana (n. 1930).
- 2004, Taos, EEUUː Agnes Martin, pintora estatunidenca, expressionista abstracta (n. 1912).[36][37]
- 2013, Madridː Lolita Sevilla, cantant i actriu espanyola (n. 1935).[38]
- 2014: Tim Cochran, matemàtic estatunidenc (n. 1955).
- 2015, Huizen, Països Baixos: Aafje Heynis, contralt neerlandesa, especialista en lied i música barroca (n.1924).[39]
- 2023, París: Toni Negri, politòleg, filòsof i pensador postmarxista italià (n. 1933).[40]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- Sant Ageu, profeta;
- Santa Adelaida de Borgonya, emperadriu.
Referències
[modifica]- ↑ «L’Escola Industrial, escenari de la primera trucada telefònica a Barcelona». Beteve, 28-02-2019. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Martínez, Montse «Rosario Endrinal, quemada viva en un cajero» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 13-12-2015 [Consulta: 16 desembre 2021].
- ↑ El TS accepta per primer cop un recurs presentat en català, Avui, 16 de desembre.
- ↑ «New York's Great Fire of 1835» (en anglès). ThroughtCo.. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «Delhi gang rape case: chronology of events» (en anglès). The Hindu. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «La Xina planta la seva bandera a la Lluna, segon país a fer-ho després de 50 anys». 3/24, 04-12-2020 [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Gelonch, Antoni. 100 pioneres catalanes: obrint camí van canviar la història. 1. ed. Barcelona: Viena Edicions, 2020. ISBN 978-84-17998-28-8.
- ↑ Miquel i Serra, Domènec «50 anys de l'Escola Pla Farreres. Qui era Joaquima Pla Farreres?». Gausac 51, 2018.
- ↑ Ferrer, Jordi. «Rere les passes de Remedios Varo - 24 oct 2016». El Punt-Avui, 24-10-2016. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Catalina Juan i Servera | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Teresa Duran i Armengol | enciclopedia.cat». [Consulta: 21 octubre 2024].
- ↑ «Empar Moliner i Ballesteros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Patricia del Soto Traver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Carla Giudici Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Caterina d'Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Kerman, Joseph; Tyson, Alan; Burnham, Scott G.; Johnson, Douglas; Drabkin, William. «Beethoven, Ludwig van». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40026 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Jane Austen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Melús, Eva. «La viuda Clicquot: la gran dama del champán» (en castellà). La Vanguardia, 14-08-2017. [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ «Adèle Kindt» (en neerlandès). RKD – Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis, 01-12-1993; Última modificació: 27-03-2023. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ O'Brien, Maria. «Holmes, Augusta Mary Anne» (en anglès). Dictionary of Irish Biography, 01-10-2009. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Virginia Ferni Germano». Istituto per il Teatro e il Melodramma. Fondazione Giorgio Cini. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Gertrud Woker (1878-1968): Visionary Chemist, Women's Rights Activist And Pacifist» (en anglès). Gesellschaft Deutscher Chemiker. GDCH. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Zoltán Kodály». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Margaret Mead» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Defining Designs» (en anglès). National Women's History Museum, 20-11-2016. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «Jacques Pâris de Bollardière» (en francès). Musée de l'Ordre de la Libération. [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ «Dolores Medio | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Kremnitz, Georg «La recherche (socio-)linguistique en domaine occitan. Acquis et exigences actuelles». Bulletins de l'Association internationale d'études occitanes, vol. 3, 1988.
- ↑ «Mariza | MYM: Mujeres y música» (en castellà), 20-01-2017. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ «Mitra Jashni, Equinoccio» (en castellà). Sara Palacios Galería. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Pous Tenas, Rosa. L'art a Girona als segles XIX i XX. Empremtes de creació femenina 1872-1960. Ajuntament de Girona, 1 de març de 2010.
- ↑ «Rosa Esbert i Alemany». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2.
- ↑ «Alphonse Daudet | French author». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ Fassmann, Maya. «Lina Morgenstern» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ «Fallece la pintora abstracta Agnes Martin». La Vanguardia, 18-12-2004.
- ↑ «Agnes Martin | American painter» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ Vallín, Pedro «Una veu per a Mr. Marshall. Lolita Sevilla (1935-2013)». La Vanguardia, 17-12-2013, pàg. 33.
- ↑ «Aafje Heynis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Serra, Laura. «Mor el filòsof italià Toni Negri, referent del marxisme europeu», 16-12-2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
