17 de novembre
(S'ha redirigit des de: 17 novembre)
| << | Novembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| Tots els dies | ||||||
El 17 de novembre o 17 de santandria[1] és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 44 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1708 - Dénia (la Marina Alta): les tropes filipistes ocupen la vila (guerra de Successió).
- 1719 - Roses (Alt Empordà): l'exèrcit francès aixeca el Setge de Roses que havia començat el 22 d'octubre durant la Guerra de la Quàdruple Aliança.
- 1794 - Figueres (Alt Empordà): durant la Guerra Gran, l'exèrcit francès derrota l'espanyol a Mont-roig, fet que els permet ocupar la ciutat.
- 1974 - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): activistes catalanistes encapçalats per Jordi Pujol hi funden Convergència Democràtica de Catalunya.
- 2008 - Ja són 151 les lleis que obliguen a etiquetar en castellà enfront de només una que ho fa pel català. [2][3]
- Resta del món
- 1869 - París (França): es publica L'educació sentimental, novel·la de Gustave Flaubert.
- 1869 - Port Saïd: s'inaugura oficialment el Canal de Suez.
- 1873 - Budapest (Hongria): unint Buda, Óbuda i Pest, hom funda la ciutat, la qual esdevé la capital del país.
- 1950, Tibet: Després de l'ocupació del Tibet per part de la República Popular Xina, Tenzin Gyatso, 14è dalai-lama del Tibet assumeix el ple poder polític del seu país.
- 1983 - Chiapas (Mèxic): fundació de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
- 1989 - Revolució de Vellut a Txecoslovàquia.
- 1993 - Sud-àfrica: la signatura d'una Constitució provisional al país posa fi al sistema de l'apartheid.
- 2004 - Rosario (l'Argentina): amb participació catalana comença el I Congrés de les Llengües, crític amb el III Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, que s'hi celebra per aquestes dates fins al dia 20.
- 2006 - Llançament de la consola PlayStation 3 a l'Amèrica del Nord, Hong Kong i Taiwan.[4]
Naixements
[modifica]Països Catalans
- 1836, Sant Celoni: Pau Alguersuari i Pascual, industrial, teòric tèxtil i inventor català.
- 1865, Barcelona, Barcelonès: Josefa Teixidor i Torres, pintora catalana (m. 1914).[5]
- 1908, València: Manuela Ballester Vilaseca, pintora, il·lustradora, cartellista, escriptora, editora i poeta (m. 1994).[6]
- 1922, Barcelona: Esteve Polls i Condom, actor i director teatral (m. 2016).[7]
- 1923, Barcelona, Barcelonès: Pau Porta Bussoms, advocat, esportista, i dirigent esportiu català (m. 2009).
- 1925, Palafrugell: Enriqueta Batllem, cantant i actriu catalana.
- 1931, Barcelona, Barcelonès: Leopold Pomés i Campello, artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista (m. 2019).
- 1945,
- Barcelona: Jaume Fuster, escriptor, assagista i traductor català (m. 1998).
- Barcelona: Immaculada Socias Batet, historiadora de l'art i professora a la Universitat de Barcelona.
- Resta del món
- 9, Roma: Vespasià, emperador romà.
- 1755, Palau de Versalles, Regne de França: Lluís XVIII de França, rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824 (m. 1824).
- 1790, Schulpforta, Saxònia: August Ferdinand Möbius, matemàtic i astrònom teòric alemany (m. 1868).
- 1816, Mýto (República Txeca): August Wilhelm Ambros, compositor, musicòleg i crític musical austríac (m. 1876).[9]
- 1857, Estocolm: Eva Bonnier, pintora i filantropa sueca.[10]
- 1866, Tucumánː Lola Mora, destacada escultora de l'Argentina (m.1936).[11]
- 1869, Pest, Hongria: Hugó Ignotus, poeta, assagista i crític literari hongarès (m. 1949).[12]
- 1879, Rosario, Santa Fe: Amanda Campodónico, cantant d'òpera argentina.[13]
- 1882, Amiensː Germaine Dulac, directora de cinema, realitzadora, productora i guionista francesa (m. 1942).[14]
- 1886, Madrid: Elena Fortún, escriptora espanyola dedicada a la literatura infantil i juvenil, creadora del personatge de Celia.
- 1887, Kennington, Surrey (Anglaterra): Bernard Law Montgomery, primer vescomte d'el Alamein, militar britànic, que va destacar durant la Segona Guerra Mundial (m. 1976).[15]
- 1896 - Orsha, Belarús: Lev Vygotski, pedagog i psicòleg (m. 1934).
- 1901, Ucraïna: Lee Strasberg, actor estatunidenc.
- 1902, Budapest, Imperi Austrohongarès: Eugene Paul Wigner, físic i matemàtic, Premi Nobel de Física de 1963 (m. 1995).
- 1905, Estocolm: Àstrid de Suècia, princesa de Suècia esdevingué reina dels belgues.
- 1910, Fortaleza, Brasil: Rachel de Queiroz, prosista, dramaturga, traductora i periodista brasilera, primera dona a rebre el Premi Luís de Camões (m. 2003).
- 1922, Nova York, EUA: Stanley Cohen, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986 (m. 2020).
- 1923, New Kensington, Pennsilvània (EUA): Ruth Bleier, neurofisiòloga nord-americana, estudiosa dels biaixos de gènere en biologia (m. 1988).[16]
- 1924, Dnepropetrovsk, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic (m. 1982).
- 1925,
- Schenectady, Nova York: Charles MacKerras, director d'orquestra australià (m. 2010).
- Winnetka, Illinois, Estats Units: Rock Hudson, actor de cinema estatunidenc, famós pels seus papers de galant (m. 1985).
- 1930, Fort Thompson, Dakota del Sud: Elizabeth Cook-Lynn, editora, assagista, poeta, novel·lista i acadèmica lakota Crow Creek.[17]
- 1940, Rio de Janeiro, Brasil: Iranette Ferreira Barcellos, cantant de samba i actriu brasilera.[18]
- 1943, Charleston, Estats Units: Lauren Hutton, actriu estatunidenca.
- 1944:
- Neptune Township, Nova Jersey, Estats Units: Danny DeVito, actor, director, i productor estatunidenc.
- Praga, Txecoslovàquia: Jiřina Čermáková, jugadora d'hoquei sobre herba txecoslovaca (m. 2019).
- 1955, Bridgend, Gal·les: Amanda Levete, arquitecta gal·lesa.
- 1964, Rosario, Argentina: Nicola Costantino, artista contemporània argentina.
- 1966:
- París, França: Sophie Marceau, actriu, directora de cinema i escriptora cinematogràfica francesa.
- Bethesda, Estats Units: Ed Brubaker, guionista estatunidenc.
- Anaheim, Estats Units: Jeff Buckley, cantautor estatunidenc (m. 1997).
- 1967, Jaén, Espanya: Francesca Garcia Almagro, historiadora espanyola.
- 1978, London, Canadà: Rachel McAdams, actriu de cinema i televisió canadenca.
- 1985:
- Cuiabá, Brasil: Edivaldo Hermoza, futbolista brasiler.
- Porto Alegre, Brasil: Gabi Garcia, lluitadora d'arts marcials mixtes brasilera.
- 1990, Los Realejos, Espanya: Elisabeth Chávez, jugadora d'handbol espanyola.[19]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1909 - Barcelonaː Antonia Gili i Güell, poetessa catalana (n. 1856).[20]
- 1945 - Caldes de Montbui (Vallès Occidental, Catalunya): Manuel Martínez Hugué, escultor, pintor i dissenyador de joies (n. 1872).
- 1957 - Barcelona: Joaquim Serra, compositor, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat (n. 1907).
- 1982 - Barcelonaː Hermínia Grau Aymà, historiadora i traductora catalana (n.1897).[21]
- 2007 - Barcelona: Gregorio López Raimundo, polític d'esquerres català d'origen aragonès (n. 1914).
- 2011 - Barcelona (Catalunya): Enric Garriga i Trullols, activista català i occitanista (n. 1926).
- Resta del món
- 1231 - Marburg, Hessen: Elisabet d'Hongria, princesa hongaresa, venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme.
- 1494 - Ferrara, Itàlia: Pico della Mirandola, humanista i pensador italià (n. 1463).
- 1558 - Londres, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, Maria Tudor, reina d'Anglaterra i Irlanda (n. 1516).[22]
- 1796 - Sant Petersburg, Rússia: Caterina II de Rússia, anomenada la Gran, princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia.
- 1816 - Kassel, Alemanyaː Dorothea Viehmann, contista alemanya que forní molts contes als germans Grimm (m. 1816).[23]
- 1888 - Florència: Dora d'Ístria, intel·lectual, feminista i escriptora romanesa (m. 1828).[24]
- 1913 - Londres: Mathilde Marchesi, mezzosoprano i professora de cant alemanya.[25]
- 1917 - París: Auguste Rodin, escultor francès (n. 1840).
- 1929 - Washington DC (EUA): Herman Hollerith, estadístic que va inventar la màquina tabuladora amb targetes perforades (n. 1860).
- 1959 - Rio de Janeiro, Brasil: Heitor Villa-Lobos, compositor brasiler (n. 1887).[26]
- 1990 - Stanford, Califòrnia (EUA): Robert Hofstadter, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1961 (n. 1915).
- 2000 - Brive-Corrèze (França): Louis Eugène Félix Néel, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (n. 1904).
- 2006 - Budapest, (Hongria): Ferenc Puskás, futbolista hongarès (n. 1927).
- 2010 - París (França): Isabelle Caro, model i actriu francesa, que emmalaltí d'anorèxia (n. 1980).
- 2013 - Londres: Doris Lessing, escriptora i feminista britànica (n. 1919).[27]
- 2019 - Praga: Jiřina Čermáková, jugadora d'hoquei sobre herba (n. 1944).
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Elisabet d'Hongria, reina; Gregori Taumaturg, bisbe; Iscle de Còrdova i Victòria de Còrdova, màrtirs; Eugeni ardiaca; Gregori de Tours, bisbe; Llàtzer de Constantinoble, monjo; Hug de Lincoln, bisbe; Juan del Castillo, màrtir; beata Salomé de Galítsia, reina; beat Joan Agustí, dominic.
Referències
[modifica]- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «Plataforma per la Llengua». [Consulta: 24 juny 2012].
- ↑ «Racó Català - Fins a 151 lleis imposen el castellà a l'etiquetatge, per només una el català». [Consulta: 24 juny 2012].
- ↑ «PlayStation 3 launches in Taipei - Taipei Times». [Consulta: 24 juny 2012].
- ↑ Gascón Uceda, M. Isabel «Pepita Texidor. Als límits del Modernisme». Coupdefouet, núm. 25. Art Nouveau European Route, 2015.
- ↑ García, Manuel García. Memorias de posguerra: Diálogos con la cultura del exilio (1939-1975) (en anglès). Universitat de València, 2014-09-04. ISBN 978-84-370-9532-5.
- ↑ «Esteve Polls i Condom | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Nani Marquina, la reina de las alfombras artesanales, celebra el 30 aniversario de su firma» (en castellà), 08-05-2017. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Gynning, Margareta. «Eva Fredrika Bonnier». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ González Bazán, Elena Luz. «La escultora Lola Mora» (en castellà). Latitud Periódico, 13-11-2015. [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «Ignotus, Hugó». The Yivo Encyclopedia of Jews in Eastern Europe. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: apéndice. (en castellà). Madrid: Espasa-Calpe, cop. 1930-1933. ISBN 84-239-4579-0.
- ↑ «Germaine Dulac (1882-1942)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «Bernard Law Montgomery, 1st Viscount Montgomery | British military commander» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Ware, Susan. Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century (en anglès). Harvard University Press, 2004. ISBN 978-0-674-01488-6.
- ↑ «Elizabeth Cook-Lynn: Native American Novelist. Antecedents biogràfics». 20th Century Native American Literature. Arxivat de l'original el 2020-02-20. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Bortolin, Nelson. «Tem Surica na roda de samba» (en portuguès). Folha de Londrina, 12-10-2019. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Elisabet Chavez Hernandez. Atletas. Juegos Olímpicos Londres 2012. Calendario, deportes, sedes, estadios, países y medallero.». [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Gili i Güell, Antònia». Dades de Catalunya, 20-03-2020. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «esquela d'Hermínia Grau i Aymà». La Vanguardia, 19-11-1982, pàg. 26.
- ↑ «Maria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Schmiesing, Ann. Disability, Deformity, and Disease in the Grimms' Fairy Tales (en anglès). Wayne State University Press, 2014-11-03, pàg. 36. ISBN 978-0-8143-3842-1.
- ↑ Bosna, Vittoria «Donna impegnata a livello civile e culturale: Dora d’Istria la voce di una intellettuale fuori dal coro» (en castellà). El Futuro del Pasado, 10, 19-09-2019, pàg. 519–529. DOI: 10.14516/fdp.2019.010.001.019. ISSN: 1989-9289.
- ↑ «Mathilde Marchesi de Castrone». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ Béhague, Gerard. Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29373 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Doris Lessing | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de novembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de novembre