1 d'agost
(S'ha redirigit des de: 1 agost)
| << | Agost 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
L'u d'agost o primer [1] d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1391, Inca, Mallorca: la població cristiana en saqueja el call.[2]
- 1850, Vilanova i la Geltrú (el Garraf): es funda el Diari de Vilanova, degà de la premsa estatal.
- 1917, Catalunya: sent President de la Mancomunitat de Catalunya, mor Enric Prat de la Riba, als 46 anys, arran d'una malaltia contreta durant el seu pas per presó.
- 1947, Paterna, Horta Oest: és afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza Santana.
- 1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.[3]
- Resta del món
- 608, La Columna de Focas, l'ultim afegitó que va rebre el Fòrum, es va dedicar en honor de l'emperador Flavi Focas.
- 1589, Saint-Cloud, actual França: Enric III de França mor assassinat pel dominic Jacques Clement.[4]
- 1919, Budapest: l'exèrcit romanès invasor derroca la República Soviètica Hongaresa.[5]
- 1920, Regne Unit: fundació del Partit Comunista de la Gran Bretanya.[6]
- 1929 - Madrid, Espanya: enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres.[7]
- Ciutat del Vaticà: inauguració del servei postal vaticà.[8]
- 1936, Berlín (Alemanya): se celebra la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de la XI Olimpíada sota la presidència d'Adolf Hitler.
- 1939, Estats Units: Glenn Miller grava In the Mood.[9]
- 1944, Polònia: a les cinc de la tarda comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi.[10] els combats, que duraran fins al 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
- 1975 - Conferència de Hèlsinki, o Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE), celebrada a Hèlsinki entre el 1972 i el 1975, era hereva del Tractat de Seguretat Col·lectiva a Europa, firmat a Moscou el 1954.[11]
- 2004, Asunción, Paraguai: l'incendi en uns grans magatzems hi causa gairebé tres centenars de morts.[12]
- 2014, Roma: Deixa de publicar-se el diari italià L'Unità, fundat el 1924 per Gramsci.[13]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1705 - Olot: Pere Ferrussola, religiós jesuïta i professor universitari a Cervera.[14]
- 1851 - Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.[15]
- 1902 - Barcelonaː Lola Iturbe, destacada activista anarquista barcelonina (m. 1990).[16]
- 1941 - Igualada: Jordi Savall i Bernadet, músic català.[17]
- 1944 - Barcelona: Carme Solé i Vendrell, dibuixant i il·lustradora catalana.[18]
- 1954 - Reus: Maria Lluïsa Amorós Corbella, novel·lista i professora catalana.[19]
- 1959 - Tavernes de la Valldigna, la Safor: Encarna Sant-Celoni i Verger, escriptora i traductora valenciana.[20]
- 1966 - Barcelona, Mercè Sarrias i Fornésː dramaturga i guionista catalana.[21]
- 1985 - Barcelona: Júlia Menéndez i Ortega, jugadora d'hoquei sobre herba resident a Valldoreix, Sant Cugat.[22]
- 1993 - Palma: Alexandre Abrines Redondo, jugador de bàsquet mallorquí.[23]
- Resta del món
- 10 aC, Lugdúnum, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, emperador romà.
- 1818, Nantucket, Massachusetts: Maria Mitchell, astrònoma estatunidenca (m. 1889).[24]
- 1819, Nova York (EUA): Herman Melville, escriptor estatunidenc[25]
- 1832, Leipzigː Marie Wieck, cantant, compositora i pianista alemanya (m. 1916).[26]
- 1847, Camaiore, Gran Ducat de Toscana: Guido Papini, violinista i compositor italià [27]
- 1863:
- Aigasvivas (Gard): Gaston Doumergue, advocat, 13è President de la República Francesa (m. 1937).[28]
- Groningen: Barbara Elisabeth van Houten, pintora neerlandesa (m. 1950).[29]
- 1885, Budapest, Imperi Austrohongarès: George de Hevesy, físic i químic hongarès, Premi Nobel de Química de 1943 [30]
- 1893: Alexandre I de Grècia, rei grec.
- 1910, Stuttgart, Imperi Alemany: Gerda Taro, fotògrafa alemanya[31]
- 1924, Dąbrowica, Polònia: Georges Charpak, físic francès d'origen polonès, Premi Nobel de Física de 1992.[32]
- 1933 - Pàdua: Toni Negri, politòleg, filòsof i pensador postmarxista italià (m. 2023).
- 1936, Orà, Algèria: Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès [33]
- 1945, Aberdeen, Washington, EUA: Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996.[34]
- 1955, Ardecha: Bernadette Perrin-Riou, matemàtica francesa.[35]
- 1960, Oviedo, Astúries: Cristina del Valle, cantant i activista espanyola en la lluita contra de la violència de gènere.[36]
- 1961, Madridː Nieves Concostrina, periodista i escriptora madrilenya.[37]
- 1963 - Boulder: John Carroll Lynch, actor i director estatunidenc.
- 1970, El Ejido: Helena Maleno Garzón, periodista, activista, investigadora, documentalista i escriptora espanyola.[38]
- 1973, Tolosa: Edurne Pasaban, alpinista basca, primera dona a coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta.[39]
- 1975, Gabon: Jonas Ogandaga, futbolista gabonès
- 1978, Barakaldo: Begoña Maestre, actriu basca de teatre, televisió i cinema.[40]
- 1984, Kolbermoor, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, futbolista alemany
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1917 - Castellterçol: Enric Prat de la Riba i Sarrà, primer president de la Mancomunitat de Catalunya (n. 1870).[41]
- 1841 - Barcelonaː Eulàlia Ferrer, editora, llibretera, impressora i directora del Diario de Barcelona durant vint anys (n. 1776).[42]
- 1962 - Barcelona: Emili Vendrell i Ibars, tenor i destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes (69 anys).[43]
- 1994 - Barcelona: Agustí Asensio Saurí, dibuixant i il·lustrador de llibres infantils.
- 2001 - Barcelona: Maria del Carme Ponsati Capdevila, nedadora catalana (n. 1923).[44]
- 2011 - Barcelona:Concha Alós, escriptora valenciana en llengua castellana (n. 1926).[45]
- 2016 - Girona: Joan Ensesa i Roura, cromador i restaurador de metalls gironí.
- 2017 - Barcelona: Enric Bañeres, periodista esportiu català.
- Resta del món
- 1137, castell de Béthisy, prop d'Amiens: Lluís VI de França, el Gras, rei de França (n. 1081).[46]
- 1295, Roma, Estats Pontificis: Cardenal Simó de Limburg, príncep-bisbe de Lieja destituït (als 18 anys).
- 1391, L'Espitau d'Orion, Occitània: Gastó III de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (n. 1331).
- 1787, Pagani: sant Alfons Maria de Liguori, prevere i doctor de l'Església (n. 1696).[47]
- 1903, Terry, Dakota del Sud (EUA): Calamity Jane, famosa aventurera del Far West (n. 1853).[48]
- 1912, Sòriaː Leonor Izquierdo, musa i efímera companya d'Antonio Machado (n. 1894).[49]
- 1930, París: Manuel María de Peralta y Alfaro, polític costa-riqueny (83 anys).
- 1970, Berlín, Alemanya: Otto Heinrich Warburg, bioquímic i metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1931 (n. 1883).[50]
- 1973, Groß Dölln, República Democràtica Alemanya: Walter Ulbricht, polític alemany, entre 1950 i 1971 el principal dirigent de la RDA (n. 1893).[11]
- 1987, San Antonio (Texas), EUA: Pola Negri, actriu polonesa dedicada al teatre i després al cinema mut [51]
- 1992, prop de Moscou, Unió Soviètica: Margarita Aliguer, poeta, bibliotecària, periodista i traductora russa i soviètica (n. 1915).[52]
- 1996:
- París: Frida Boccara, cantant francesa (n. 1940).[53]
- Llombardia: Lucille Teasdale-Corti, pediatra i cirurgiana canadenca, que va treballar a Uganda contribuint al desenvolupament de serveis mèdics al nord del país.
- Basilea, Suïssa: Tadeusz Reichstein, metge suís d'origen polonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1897).[54]
- 2009: Makati, Filipines: Corazón Aquino, política filipina, que fou Presidenta de les Filipines, la primera dona cap d'estat a Àsia (n. 1933).[55]
- 2016, Morges, Suïssa: Anna de Borbó-Parma, reina de Romania (n. 1923).[56]
- 2017: Ian Graham, explorador i maianista britànic.
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa Major de Barruera, Alta Ribagorça)
- Festa Major de Torelló, Osona)
- Diada nacional de Suïssa
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Eleazar màrtir i Macabeus, màrtirs; Secundí de Roma, màrtir (s. I); Feliu de Girona (màrtir), diaca (307); Exuperi de Bayeux, bisbe (s. IV); Sever, prevere (ca. 500); Friard i Secundel, diaques i eremites (s. VI); Jonat de Marchiennes, abat (ca. 690); Æthelwold de Winchester, bisbe (984); Emeric de Quart, bisbe d'Aosta (1313); Joan Bufalari, monjo (ca. 1336); Pere Favre, jesuïta (1546); Alfons Maria de Liguori, bisbe, Doctor de l'Església (1787); Doménec Nguyen Van Hanh, Bernat Vu Van Due, màrtirs (1838).
- Beats: Thomas Welbourne, màrtir (1605); Bienvenido de Miguel Arahal, màrtir (1936); Aleksy Sobaszek, prevere màrtir (1942).
- Sants no inclosos al Martirologi: Lluci de Barcelona, bisbe llegendari del segle i, inexistent; Almedha de Gal·les, princesa i eremita (s. VI); Gualteri de Guimarães, franciscà.
- Beats no inclosos al Martirologi: Haziga de Scheyern, comtessa (1103).
Església Copta
[modifica]- 25 Abib: Tecla d'Iconi, màrtir (s. I); Mercuri de Cesarea (Filòpatre), màrtir (251); Abakaragó de Batanoun, monjo i màrtir; Antoni de Beba, màrtir a Pelusium; Blamó de Kena, eremita (316); Domeci de Quros-Gebirge (Domadios El-Soriany), eremita i màrtir (363); Isaac de Schema, màrtir; Hilària de Bamaliana, màrtir; Tecla i Mugui de Krakas, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 14 d'agost del calendari gregorià
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 19 de juliol del calendari julià.
- Sants: Macrina la Jove, germana de Basili el Gran (ca. 380); Dió d'Antioquia, abat (430); Antoni de Valaam, abat; Gregori el Jove Confessor, bisbe; Teodor d'Edessa, bisbe (848); Romà Olegòvitx, príncep de Riazan (1270); Paisi de les Coves de Kíev (segle xiv); Stefan Lazarević, rei de Sèrbia (1427) i Militsa, la seva mare (1405); Metròfanes de Voronezh (1703); Demetri de Rostov, metropolità (1709); Ticó de Zadonsk, bisbe de Voronezh (1783); Eugenia Lazarević; Ivan de Sora (1903); Miquel el Sabaïta, monjo; Viktor de Glazov, bisbe màrtir (1934).
- Església Ortodoxa Grega
- Diocles de Paradís, abat
Esglésies luteranes
[modifica]- Gustav Werner, teòleg (1887)
Notes
[modifica]- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle xiv». Estudis Baleàrics, n.84/85, febrer/setembre 2006, p.93. Arxivat de l'original el 2021-01-17 [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ Alimbau, Jaume Renyer i. ERC, temps de transició: per una Esquerra forta, renovadora i plural. Cossetània Edicions, 2008. ISBN 978-84-9791-374-4.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri III» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Tucker, Spencer. World War I. ABC Clio, 2005, p. Volum 1 (A-D) p.563. ISBN 1851094202.
- ↑ Wheeler, Brian «What happened to the Communist Party of Great Britain's millions?» (en anglès). BBC News, 13-06-2012.
- ↑ de los Ríos, Fernando. Obras completas: Libros (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p. vol.1, p.xxvii. ISBN 847658511X.
- ↑ «The Philatelic and Numismatic Office» (en anglès). Estat del Vaticà. Arxivat de l'original el 2013-01-02. [Consulta: 22 maig 2012].
- ↑ Gioia, Ted. The Jazz Standards: A Guide to the Repertoire (en anglès). Oxford University Press, 2012, p.186. ISBN 019976915X.
- ↑ Borodziej, Włodzimierz. The Warsaw Uprising Of 1944 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2006, p.74-75. ISBN 0299207307.
- ↑ 11,0 11,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «L'acumulació de greixos prop d'una xemeneia va ser la causa del foc al supermercat del Paraguai». 324, 11-08-2004. [Consulta: 26 maig 2012].
- ↑ «L'Unita dejará de existir» (en castellà). Sputnik News, 30-07-2014. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ Jiménez, C. Á. R. (2002). Un poema inèdit de Pere Ferrussola. Miscel· lània cerverina, 349-364.
- ↑ Castells, A. (1976). L'Inadaptable terrisser Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1851-1935). Arraona: revista d'història, 49-64.
- ↑ «Lola Iturbe». L'estel negre. [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ «Jordi Savall i Bernadet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Carme Solé i Vendrell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Maria Lluïsa Amorós i Corbella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Encarna Sant-Celoni i Verger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ de Moner Farré, Mercè. Escrivim mentre estem vius i a la vida passen coses: Escriptura i anàlisi del procés de creació d'una novel·la (tesi). Sort. Lleida: Institut Hug Roger III, de Sort, i Universitat de Lleida, novembre de 2020, p. 31.
- ↑ «Júlia Menéndez Ortega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Àlex Abrines». Futbol Club Barcelona. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ «Maria Mitchell» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 24-06-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ «Herman Melville | Books, Facts, & Biography» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «A pianist in the shadow of Clara Schumann?». Schumann Portal. [Consulta: 2 octubre 2021].
- ↑ «PAPINI, Guido in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 25 agost 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gaston Doumergue» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «Barbara Elisabeth van Houten. Biography». The Annex Galleries. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1943» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Gerda Taro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1992» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Yves Saint Laurent de son vrai nom Yves Mathieu-Saint-Laurent» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1996» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Bernadette Perrin-Riou». www.agnesscott.edu. [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ «Cristina del Valle». Sociedad General de Autores y Editores (SGAE). Canción con todos. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Polvo eres: peripecias y extravagancias de algunos cadáveres inquietos / Nieves Concostrina». Biblioteca de La Rioja. [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ «Reconeixement Ànima Helena Maleno pels drets dels migrants». Centre d'Iniciatives Solidàries Àngel Olaran. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Edurne Pasaban, Premio Basco Universal 2010». Laboral Kutxa, 13-06-2011. [Consulta: juny 2023].
- ↑ ««Oña es un gran plató para historias del Medievo, la guerra o Verano Azul»». Diario de Burgos, 20-09-2015. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Enric Prat de la Riba i Sarrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ Sandra, Establés Susán. «Ferrer i Montserrat, Eulalia». A: Diccionario de mujeres impresoras y libreras de España e Iberoamérica entre los siglos XV y XVIII (en castellà). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018-06-06, p. 270-271. ISBN 978-84-17358-68-6.
- ↑ «Emili Vendrell i Ibars | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Maria del Carme Ponsati Capdevila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ El País. «Concha Alós, escritora del lado oscuro de la sociedad», 03-08-2011. [Consulta: 14 agost].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis VI le Gros» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «ALFONSO MARIA de Liguori, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 25 agost 2020].
- ↑ «Calamity Jane, American frontierswoman». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ «Fundación Española Antonio Machado : LEONOR IZQUIERDO CUEVAS». [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1931» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Pola Negri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Margarita Iosifovna Aliger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Boccara, Frida (1940-1996)». Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Corazón Aquino | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ Rodríguez de Maribona, Manuel. «S. M. la Reina Ana de Rumanía (1923-2016), una gran dama de la realeza europea» (en castellà). La Voz de Cádiz, 01-08-2016. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Kalender - 1. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
