1 de desembre
(S'ha redirigit des de: 1 de Desembre)
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs. Queden 30 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1307 - Corona d'Aragó: Jaume el Just ordena la persecució dels templers.
- 1973 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians inicia una vaga de fam davant de la presó model per reclamar l'amnistia dels presos polítics que durarà 42 dies.
- 1994 - Vic, Osona: Comença el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya. El cos català substitueix a la comarca el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana.
- 2005 - Madrid: Cinc militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d'ERC Joan Puig i Joan Tardà.[2]
- 2007 - Barcelona: Més de 200.000 persones es manifesten pel dret a decidir.[3]
- 2011 - Berga, creació de l'acció independentista catalana Dóna la cara per la Independència
- Resta del món
- 1640 - Palau de Ribeira, Lisboa, Portugal: esclata la revolta a Portugal contra la Monarquia Hispànica, sent proclamat rei Joan IV de Portugal.
- 1918 - Alba Iulia: Es proclama la unió de Transsilvània al Regne de Romania.
- 1919 - Londres, Regne Unit: Nancy Astor, primera dona a la Cambra dels Comuns del Regne Unit.[4]
- 1991 - Ucraïna: Se celebra el referèndum per a aprovar la independència d'Ucraïna.[5]
Música
[modifica]
- 2001: el grup xilé Los Prisioneros gravà el disc Estadio Nacional en viu a l'estadi homònim.[6]
- Naiximents
.jpg)
- Morts
.jpg)
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1230 - Barcelona: Maria de Cervelló, fundadora de la branca femenina de l'orde mercenari, santa catòlica (m. 1290).[7]
- 1860 - Sants, Barcelonès: Josep Grañé i Artigas, fou un polític català i últim alcalde de Sants.
- 1862 - Cambrils: Paulí Pallàs i Latorre, anarquista català (m. 1893).
- 1869 - Barcelona: Joan Padrós i Rubió, dirigent esportiu i empresari català, un dels fundadors del Reial Madrid Club de Futbol i el primer president del club (1902 - 1904).
- 1916 - Roda de Ter, Osona: Francesc Ribas i Sanglas, futbolista català.
- 1935 - Barcelona: Francesc Vallverdú i Canes, poeta, tècnic editorial, traductor, assessor lingüístic i sociolingüista català.
- 1938 - Barcelona: Montserrat Aparici i Isern, mezzosoprano catalana.[8]
- 1941 - Mequinensa, Baix Cinca: Jesús Moncada i Estruga, escriptor en llengua catalana.
- 1960 - València: Concha Andrés Sanchis, farmacèutica i política valenciana, ha estat alcaldessa de Montcada i diputada a Corts.[9]
- Resta del món
- 1083, Constantinoble: Anna Comnena, princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.[10]
- 1722, Hammer, Silèsia: Anna Louisa Karsch, poeta alemanya, la primera que visqué de la seva obra literària (m.1791).[11]
- 1761, Estrasburg: Marie Tussaud, escultora de cera francesa, fundadora del Museu Madame Tussauds a Londres.[12]
- 1792, Nijni Nóvgorod, Imperi Rus: Nikolai Lobatxevski, matemàtic rus considerat el pare de les geometries no euclidianes (m. 1856).[13]
- 1800, Viena: Louise Rogée, cantant i actriu alemanya (m. 1825).[14]
- 1847, Windsor, Connecticut: Christine Ladd-Franklin, matemàtica i lògica, pionera de la teoria de la visió del color.[15]
- 1880, Parísː Germaine Gargallo, model pictòrica de molts artistes (m. 1948).[16]
- 1910, Hackney, Londres: Alicia Markova, ballarina, coreògrafa i professora de ballet del Regne Unit.[17]
- 1914, l'Havanaː Hortensia Blanch Pita, escriptora de l'exili (m. 2004).[18]
- 1925, Baltimore, Maryland, Estats Units: Martin Rodbell, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1994 (m. 1998).
- 1935, Ciutat de Nova York, Estats Units: Woody Allen, cineasta estatunidenc.[19]
- 1936, San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires: María Romilda Servini de Cubría, jutgessa argentina.
- 1937, Riga, Letònia: Vaira Vīķe-Freiberga, política letona. Presidenta de Letònia el 1999 i entre 2003 i 2007.[20]
- 1940, Montpeller: Elena Mandroux, metgessa i política socialista francesa, alcaldessa de Montpeller des de 2004 fins al 2014.[21]
- 1943, Ålgård, Noruega: Finn E. Kydland, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de l'any 2004.
- 1944, Fes, Marroc: Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí en llengua francesa.[22]
- 1945, Honolulu, Hawaii (EUA): Bette Midler, cantant, actriu i comediant estatunidenca.[23]
- 1949, Medellín, Colòmbia: Pablo Escobar, narcotraficant colombià, fundador i líder del Càrtel de Medellín (n. 1993).
- 1955, Madrid: Verónica Forqué, actriu espanyola, guardonada amb quatre Premis Goya (m. 2021).
- 1957, Corpus Christi (Texas): Patrick Bissell, ballarí estatunidenc.
- 1959, Ardmore, Pennsilvània: Neil Gershenfeld, professor estatunidenc i estudiós vinculat a la computació quàntica i la nanotecnologia.[24]
- 1963, Valladolid: María Soraya Rodríguez, advocada i política espanyola.
- 1977, Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Brad Delson, músic estatunidenc, guitarrista de Linkin Park.
- 1980, Madrid: Raquel Corral, nedadora de natació sincronitzada espanyola, guanyadora d'una medalla olímpica.[25]
- 1982, Illa de França: Malika Favre, il·lustradora i artista gràfica francesa que viu a Barcelona.[26]
- 1987, Melbourne, Austràlia: James Keogh, més conegut com a Vance Joy, cantant i compositor australià.
- 1988,
- Múnic: Nadia Hilker, actriu i model alemanya.
- Los Angeles, Califòrnia (EUA): Zoë Kravitz, actriu, cantant i model estatunidenca.[27]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1921 - Lo Mont, Gascunya: Armand Jacquey, general i polític francès.
- 1971 - Valènciaː Olimpia Arozena Torres, primera professora de la Universitat de València (n- 1902).[28]
- 1972 - Barcelona: Maria Rusiñol i Denís, pintora, poeta i novel·lista catalana (n. 1887).[29]
- 1985 - El Grau de València: Agustí Centelles, fotògraf (n. 1909).
- 1995 - C. de Mèxicː Elena Verdes Montenegro, pintora alacantina de la Generació del 27.[30]
- 1999 - Barcelona: Carme Millà Tersol, dibuixant i cartellista anarquista catalana.[31]
- 2008 - Barcelona: Joan Baptista Humet, cantautor català (58 anys).
- 2014 - Igualada: Sita Murt, dissenyadora de moda i empresària catalana (n. 1946).[32]
- Resta del món
- 961 - Souvigny, Alvèrnia: Odiló de Cluny, monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny, santificat per l'Església catòlica.
- 1455 - Florència: Lorenzo Ghiberti, escultor, orfebre, arquitecte i escriptor d'art italià del Quattrocento.[33]
- 1530 - Mechelen: Margarida d'Àustria, princesa borgonyona, duquessa de Savoia, governadora dels Països Baixos (n.1480).[34]
- 1866 - Londres, Anglaterra: George Everest, geògraf i topògraf gal·lès, responsable general de la topografia de l'Índia (n. 1790).[35]
- 1882 - Cadis: Margarita Pérez de Celis, editora de premsa espanyola, escriptora, modista, pionera del feminisme.[36]
- 1899 - Opatija, Croàcia: Anna von Helmholtz, salonnière i escriptora alemanya (n.1834).[37]
- 1918 - Budapest, Hongriaː Margit Kaffka, escriptora i poeta hongaresa (n.1880).[38]
- 1934 - Sant Petersburg (Rússia): Serguei Kírov (rus: Серге́й Миро́нович Ки́ров), nascut Serguei Mirónovitx Kóstrikov, va ser un dels primers líders bolxevics a la Unió Soviètica (n,. 1886).[39]
- 1936 - Madrid, Espanya: Hans Beimler, polític i milicià comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.
- 1970 - San Francisco, Califòrniaː Ruth Law Oliver, pionera de l'aviació estatunidenca (n. 1887).[40]
- 1973 - Ramat Gan, Israel: David Ben-Gurion, líder sionista, sindicalista, periodista, polític i estadista israelià (n. 1886).[41]
- 1990 - Dehradun, Índia, Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia (n. 1900).[42]
- 1991 - Chicago, Illinois (EUA): George Stigler, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1982 (n. 1911).
- 1994 - Cambridge, Massachusetts: Calvin Mooers, científic nord-americà de la computació, conegut per la seva feina en la recuperació d'informació (n. 1919).
- 1997 - París, França: Stéphane Grappelli, violinista i jazzman francès (n. 1908).[43]
- 1998 - El Caire, Egipte: Aisha Abd al-Rahman, escriptora i professora de literatura egípcia (n. 1913).[44]
- 2006 - Boulogne-Billancourt: Claude Jade, actriu francesa.
- 2007 - Amsterdam: Elizabeth Françoise Eybers, escriptora sud-africana considerada la primera poeta en llengua afrikaans (n. 1915).[45]
- 2011 - Berlín: Christa Wolf, novel·lista i assagista alemanya.[46]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial de la Sida
- Dia nacional de Romania
- Santoral:
- Sant Eloi de Noyon, bisbe (641-660), patró dels orfebres, argenters, joiers, metal·lúrgics i ferradors;
- Hilari del Gavaldà, bisbe;
- Santa Natàlia de Nicomèdia, màrtir, muller de Sant Adrià;
- Beat Charles de Foucauld, eremita i màrtir.
- Serventa de Déu Encarna Ortega Pardo, laica.
Referències
[modifica]- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ «Joan Tardà y Joan Puig en la protesta de ERC ante la sede de la Cope» (en castellà). El País, 01-12-2005. [Consulta: 8 febrer 2012].
- ↑ «Milers de ciutadans descontents pel desgavell en les infraestructures es manifesten a Barcelona». 3/24, 01-12-2007. [Consulta: 6 febrer 2012].
- ↑ Olsen, Kirstin. Chronology of women's history (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1994, p.206. ISBN 0313288038.
- ↑ «La caída de la URSS» (en castellà). El País, 17-08-2011. [Consulta: 8 febrer 2012].
- ↑ «Hitos del Rock» (en castellà). Twitter. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ Gelonch i Viladegut, Antoni. 100 pioneres catalanes: obrint portes van canviar la història. Barcelona: Viena, febrer del 2020, pàg. 28. ISBN 978-84-17998-28-8.
- ↑ «Montserrat Aparici i Isern | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ GVA, Generalitat Valenciana Oberta. Documents: Titulació de Llicenciatura de Farmàcia de Concepción Andrés Sanchís
- ↑ «Ana Comneno, la princesa historiadora de Bizancio» (en castellà). National Geographic, 06-02-2022. Arxivat de l'original el 2023-11-05. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ McFarland, Robert B.. «"Anna Louisa Karsch, 1722-1791"» (en anglès). Scholars Archive BYU. Brigham Young University. [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ «Marie Tussaud» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Asimov, Isaac. «Lobachevski, Nikolai Ivanovich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 263. ISBN 8429270043.
- ↑ Kürschner, Joseph. «Holtei, Louise von». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). tom 13. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1881, p. 6 [versió en línia].
- ↑ «Christine Ladd-Franklin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 novembre 2022].
- ↑ Massanés, Cristina. Germaine Gargallo. Cos, pintura i error. Girona: Llibres del segle, 2014 (Què us diré, 35). ISBN 978-84-89885-78-3.
- ↑ «Alicia Markova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «Hortensia Blanch Pita. Memoria de Silvia Mistral». Xunta de Galicia. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ «Woody Allen | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Vaira Vike-Freiberga | president of Latvia» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Hélène MANDROUX» (en francès). Midi Libre, 01-01-2014. [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Tahar Ben Jelloun» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Bette Midler». Brittanica Online. [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Neil Gershenfeld | American computer engineer» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Raquel Corral Aznar». Comité Olímpico Español. [Consulta: 10 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Malika Favre» (en castellà). Cut Up Studio. [Consulta: 23 octubre 2022].
- ↑
Zoë Kravitz a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «La Universitat commemora el Dia Internacional de la Dona». Universitat de València, 07-03-2011. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Entierro de la hija de Don Santiago Rusiñol, María». ABC [Barcelona], 02-12-1972, p. 50.
- ↑ Sellers Albaladejo, Consuelo. Biografía de la pintora Elena Verdes Montenegro (en castellà). Consuelo Sellers, 2023-08-25. ISBN 978-84-09-52908-7.
- ↑ «Carme Millà Tersol (1907-1999)». Dones de foc i d'aigua. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Sita Murt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «Margarida d'Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «Sir George Everest | British geodesist» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Margarita Pérez de Celis y Torhbanh | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ «Anna von Helmholtz». Deutsche Digitale Bibliothek. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ «La grip espanyola i Margit Kaffka» (en hongarès). Irodalmi Jelen, 10-06-2011. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ruth Bancroft Law Oliver (1887-1970)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «David Ben-Gurion». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vijaya Lakshmi Pandit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Stéphane Grappelli» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Islamic Writer Abdul-Rahman Dies». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Terblanche, Erika. «Elisabeth Eybers (1915–2007)». LitNet, 24-02-2015. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Christa Wolf | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2020].
