La 1a etapa del Tour de França de 2014 es disputà el dissabte 5 de juliol de 2014 sobre un recorregut de 190,5 km entre les ciutats angleses de Leeds i Harrogate.[1]
Etapa bàsicament plana a través dels comtats de West Yorkshire i North Yorkshire i sols tres petites cotes a superar en la part central de l'etapa, la cota de Cray (km 68) de 4a categoria i les cotes de Buttertubs i Griton Moor (km 103,5 i 129,5), de 3a categoria. L'únic esprint del dia es disputarà a Newbiggin, al quilòmetre 77 d'etapa.[1]
Etapa disputada sota l'atenta mirada de milions de persones que abarrotaven gairebé tots els espais del recorregut,[2] i en què fins i tot els ducs de Cambridge, Guillem i Caterina, i el príncep Enric es van acostar a saludar als ciclistes. Jens Voigt (Trek Factory Racing), Nicolas Edet (Cofidis) i Benoît Jarrier (Bretagne-Séché Environnement) van protagonitzar la primera escapada de la present edició només prendre's la sortida real. La diferència augmentà ràpidament fins als tres minuts. La primera cota de muntanya d'aquesta edició fou coronada en primera posició per Jarrier, però poc després Voigt va atacar en passar per l'esprint intermedi del dia i deixà enrere els seus dos companys d'escapada. La diferència de Voigt s'incrementà fins als 5 minuts al pas per l'avituallament, però a partir d'aleshores s'anà reduint fins a ser neutralitzat pel gran grup poc després d'haver superat el darrer coll del dia en primera posició i assegurar-se així el liderat de la muntanya. El Lotto-Belisol, Cannondale i Omega Pharma-Quick Step passaren a controlar el gran grup a l'espera de la disputa de l'esprint final. Fabian Cancellara (Trek Factory Racing) va intentar un atac en solitari aprofitant una petita pujada a poc més d'un quilòmetre, però fou reduït poc després. En la disputa de l'esprint final Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step) va provocar una caiguda, en què també es va veure implicat, entre d'altres, Simon Gerrans (Orica-GreenEDGE), amb la qual cosa el grup quedà trencat. Finalment Marcel Kittel (Giant-Shimano) va demostrar ser el més ràpid, per davant Peter Sagan (Cannondale) i Ramūnas Navardauskas (Garmin-Sharp). Amb aquesta victòria Kittel passava a encapçalar la cursa i la classificació dels punts, mentre que cap dels principals favorits a la victòria final perdia temps.[3][4][5]
_pictogram.svg){kind=small}
Marcel Kittel (GER)
Peter Sagan (SVK)
Ramūnas Navardauskas (LTU)
Bryan Coquard (FRA)
Michael Rogers (AUS)
Christopher Froome (GBR)
Alexander Kristoff (NOR)
Sep Vanmarcke (BEL)
José Joaquín Rojas (ESP)
Michael Albasini (SUI)
Lars Ytting Bak (DEN)
Team Sky 
NetApp-Endura
Belkin Pro Cycling Team
