La victòria d'etapa fou pel francès Blel Kadri (AG2R La Mondiale) que es presentà en solitari a l'arribada de Gérardmer-La Mauselaine després de rodar escapat, primer en companyia d'un quintet i a partir del primer port del dia en solitari, amb poc més de dos minuts d'avantatge sobre Alberto Contador (Team Tinkoff-Saxo), que va començar a ensenyar les dents en la darrera de les ascensions i que li va servir per treure uns pocs segons al líder Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team), tercer classificat de l'etapa.[2][3][4]
Primera etapa del Tour amb final en alt a través dels departaments de Meurthe i Mosel·la i els Vosges. L'etapa es pot dividir en dues parts ben diferenciades: els primers 130 quilòmetres totalment plans en una aproximació constant a la serralada dels Vosges, i els darrers 30 en què els ciclistes han d'encadenar el pas per tres ports puntuables, dos de segona i l'arribada a Gérardmer-La Mauselaine, de tercera, una curta però dura ascensió amb un desnivell mitjà superior al 10%. L'únic esprint del dia es troba a Dinozé (km 100).[1]
L'etapa sortí a un ritme endimoniat a la recerca de l'escapada del dia i no fou fins al quilòmetre 42 quan aquesta acabà formant-se, amb Sylvain Chavanel (IAM Cycling), Niki Terpstra (Omega Pharma-Quick Step), Simon Yates (Orica-GreenEDGE), Blel Kadri (AG2R La Mondiale) i Adrien Petit (Cofidis), com a ciclistes escapats. A poc a poc augmentaren les diferències fins a superar els 11 minuts al quilòmetre 110 d'etapa, davant la tranquil·litat de l'Astana Qazaqstan Team en veure que no hi havia cap ciclista important en la general. Amb el pas dels quilòmetres els homes del Team Katusha i el Team Tinkoff-Saxo incrementaren el ritme del gran grup, i la diferència es reduí fins als 4' 50" en començar la primera de les ascensions del dia. En aquest punt, Chavanel atacà entre els escapats i sols fou seguit per Kadri, el qual a la vegada deixà enrere a Chavanel tres quilòmetres després per marxar en solitari cap a la victòria d'etapa, la qual aconseguí amb més de dos minuts sobre l'immediat perseguidor. Per darrere, el Team Tinkoff-Saxo imposà un ritme frenètic que provocà nombroses baixes al grup principal. En l'ascensió final Alberto Contador atacà i superà en tres segons a Vincenzo Nibali, en set a Richie Porte i en dinou a Alejandro Valverde, cosa que li valgué per pujar fins a la sisena posició de la general. A aquests petits canvis en la general cal afegir que Kadri passà a encapçalar la classificació de la muntanya i Michał Kwiatkowski (Omega Pharma-Quick Step) la dels joves.[2][3][4]
_pictogram.svg){kind=small}
Blel Kadri (FRA)
Alberto Contador (ESP)
Vincenzo Nibali (ITA) 
Richie Porte (AUS)
Tejay van Garderen (USA)
Jakob Fuglsang (DEN)
Michał Kwiatkowski (POL) 
Rui Costa (POR)
Bauke Mollema (NED)
Jurgen Van Den Broeck (BEL)
Peter Sagan (SVK) 
Marcel Kittel (GER)
Astana Qazaqstan Team 
Team Sky
Mathias Frank (SUI) (IAM Cycling). Abandona.
Bart De Clercq (BEL) (Lotto-Belisol). Abandona.
