La 16a etapa del Tour de França de 2014 es disputà el dimarts 22 de juliol de 2014 sobre un recorregut de 237,5 km entre les localitats franceses de Carcassona i Banhèras de Luishon.[1]
L'etapa fou guanyada per l'australià Michael Rogers (Team Tinkoff-Saxo) gràcies a un atac a manca de 5 quilòmetres per l'arribada a Banhèras de Luishon, en el descens del Port de Balès, de categoria especial, que es coronava a tan sols 21 quilòmetres per l'arribada. Nou segons rere seu arribà un petit grup de quatre corredors amb qui havia compartit bona part de l'escapada. En la classificació general Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) mantingué el liderat, però no pas Joaquim Rodríguez (Team Katusha) en la classificació de la muntanya i Romain Bardet (AG2R La Mondiale) en la dels joves, que veieren com Rafał Majka (Team Tinkoff-Saxo) i Thibaut Pinot (FDJ) passaren a liderar aquestes classificacions respectivament.[2][3]
Etapa més llarga de la present edició del Tour, amb 237,5 quilòmetres entre Carcassona i Banhèras de Luishon, a través dels departament de l'Aude, Arieja, Alta Garona i Alts Pirineus, en la que és la primera de les tres etapes pirineques que els ciclistes hauran de superar. L'etapa es pot dividir en dues parts ben diferenciades. Els primers 140 quilòmetres bàsicament plans, amb sols dues petites cotes de quarta categoria, la de Fanjaus (km 25) i la de Pàmies (km 71,5); i l'esprint intermedi de Sent Gironç (km 123,5). Per contra els darrers 100 quilòmetres d'etapa són força accidentats, amb el pas per tres importants ports de muntanya: el Coll de Portèth d'Aspèth (5,4 km al 6,9%), de segona categoria, que es corona al quilòmetre 155; el Coll dels Ares (6,0 km al 5,2%), de tercera, que es corona al quilòmetre 176,5 i el Port de Balès (11,7 km al 7,7%), de categoria especial, que es corona a tan sols 21 quilòmetres per l'arribada.[1]
Després d'una sèrie d'atacs infructuosos en els quilòmetres inicials, poc després del pas per la primera cota del dia en què Rafał Majka (Team Tinkoff-Saxo) passà a encapçalar la classificació de la muntanya, es començà a formar l'escapada del dia, amb la presència de Michael Rogers (Team Tinkoff-Saxo), Jérémy Roy (FDJ), Kévin Reza (Team Europcar), Michael Albasini (Orica-GreenEDGE) i Anthony Delaplace (Bretagne-Séché Environnement). L'escapada veié com augmentaven els seus integrants amb l'arribada de nous components, com Michał Kwiatkowski (Omega Pharma-Quick Step), Vassil Kirienka (Team Sky), Ion Izagirre (Movistar Team), José Serpa (Lampre-Merida), Jan Bakelants (Omega Pharma-Quick Step), Tony Gallopin (Lotto-Belisol), Greg Van Avermaet (BMC Racing Team), Cyril Gautier i Thomas Voeckler (Team Europcar), fins a formar un grup de 21 corredors al quilòmetre 73. Al pas pel Coll de Portèth d'Aspèth (km 155) la diferència respecte al gran grup era de 8 minuts. En l'ascensió al port de Balès el grup capdavanter perdé moltes unitats, quedant al capdavant Voeckler, Rogers i Serpa, el qual coronà en primera posició Balès. En el descens foren agafats per Kirienka i Gautier, però Rogers llençà un atac a manca de 4,5 quilòmetres per l'arribada a Banhèras de Luishon i guanyà l'etapa amb 9 segons sobre Voeckler. En el grup del líder foren molts els corredors que perderen contacte pel fort ritme imposat pel Movistar Team. Jurgen Van den Broeck (Lotto-Belisol), Tejay van Garderen (BMC Racing Team) i Bauke Mollema (Belkin Pro Cycling Team) foren els primers en fer-ho, però en els darrers quilòmetres també es despenjà Romain Bardet (AG2R La Mondiale), líder dels joves. Un grup amb Pinot, Valverde, Péraud, Nibali i König arribà a vuit minuts i mig de Rogers, mentre Bardet ho va fer un minut i cinquanta segons més tard, amb la qual cosa perdé el liderat dels joves en favor de Thibaut Pinot (FDJ).[2][3]
- 1. Cota de Fanjaus. 348m. 4a categoria (km 25) (2,4 km al 4,9%)
|
- 2. Cota de Pàmies. 418m. 4a categoria (km 71,5) (2,5 km al 5,4%)
|
- 5. Port de Balès. 1.755m. Categoria Especial (km 216) (11,7 km al 7,7%)
Classificacions a la fi de l'etapa
[modifica]