Única contrarellotge individual de la present edició del Tour, amb un recorregut trencacames, ja que tot i no comptar amb cap cota puntuable sí que compta amb diverses ascensions en els seus 54 quilòmetres. Durant el recorregut s'estableixen dos punts de control de temps intermedis, als quilòmetres 19 i 39.[1] Per trobar un Tour amb una sola contrarellotge cal remuntar-se a l'edició de 1953.[5]
La sortida de la contrarellotge es va fer seguint l'ordre invers a la classificació general i el xinès Ji Cheng, darrer classificat, fou el primer a sortir, però el primer a finalitzar l'etapa fou Davide Cimolai. Arnaud Démare, Adrien Petit i Vladímir Isaitxev també lideraren l'etapa, però el primer temps significatiu el va fer Danny Pate en baixar per primera vegada de l'hora i deu minuts. El temps de Pate fou superat per Jan Bárta (NetApp-Endura) per poc més d'un minut, però amb l'arribada de Tony Martin (Omega Pharma-Quick Step), que tancà el temps en 1h 06' 21", s'acabà l'emoció per saber el vencedor de l'etapa, ja que cap altre corredor s'acostà al seu temps. En la lluita per les classificacions d'honor, Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) confirmà el seu liderat i fou el millor d'entre els favorits, però el més significatiu va ser que els francesos Jean-Christophe Péraud (AG2R La Mondiale) i Thibaut Pinot (FDJ) confirmaren les seves posicions de podi en detriment d'Alejandro Valverde (Movistar Team).[3][4]