Etapa de mitja muntanya per la serralada dels Vosges, amb sis colls puntuables, tres de tercera, dos de segona i una de primera categoria. Le Markstein és el primer port de primera categoria d'aquesta edició i es corona al quilòmetre 120 d'etapa, a 50 de meta, després de 10,8 quilòmetres d'ascensió a un desnivell mitjà del 5,4%. En coronar el coll no hi ha descens, sinó que s'enllaça amb l'ascensió al Grand Ballon, de tercera, que es corona a manca de 43 quilòmetres. Els darrers quilòmetres es poden dividir a parts iguals en descens i tram pla abans de l'arribada a Mülhausen.[1]
Només donar-se el tret de sortida de l'etapa començaren les hostilitats a la recerca de l'escapada del dia en les primeres rampes d'ascensió al Coll de la Schlucht. En aquest coll es formà una nombrosa escapada amb homes com Jan Bakelants (Omega Pharma-Quick Step), Thomas Voeckler (Team Europcar) o Joaquim Rodríguez (Team Katusha) a la recerca dels punts de la muntanya, però amb el gran grup sempre molt proper. Poc després de coronar foren Tony Martin (Omega Pharma-Quick Step) i Alessandro De Marchi (Cannondale) els que prengueren la iniciativa, mentre que el gran grup es trencà durant l'ascensió al Coll de Wettstein, formant-se un grup perseguidor integrat per bona part dels integrants de la primera escapada i entre els quals hi havia Joaquim Rodríguez, Pierre Rolland (Team Europcar) i Tony Gallopin (Lotto-Belisol) com a homes més destacats. Al pas per l'esprint de Linthal, el duet capdavanter disposava de 2'30" sobre el grup de Joaquim Rodríguez, Rolland i Gallopin i 6' 45" sobre el gran grup. En l'ascensió a Le Markstein, Martin deixà enrere a De Marchi i coronà el Grand Ballon amb 2' 50" sobre el Purito. Amb 43 quilòmetres per la fi de l'etapa Martin es llançà a tota velocitat a la recerca de la victòria d'etapa, la qual aconseguí amb 2' 45" sobre Fabian Cancellara (Trek Factory Racing), segon a Mülhausen. Per darrere Vincenzo Nibali i l'Astana Qazaqstan Team no donaren importància a la pèrdua de temps i acabaren perdent el liderat en favor del francès Tony Gallopin.[2][3]