22 de gener
(S'ha redirigit des de: 22 gener)
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 343 dies per finalitzar l'any i 344 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1670 - Prats de Molló (el Vallespir): els veïns s'aixequen contra la dominació francesa (Revolta del Vallespir).
- 1836 - Toga (Alt Millars): els carlins que estaven sota el comandament de Josep Miralles Marín és derrotada en la batalla de Toga durant la Primera Guerra Carlina.
- 1942 - València: Es funda la Coral Polifònica Valentina.[1]
- 1949, Eivissa: Es crea l'Institut d’Estudis Eivissencs.[2]
- Resta del món
- 1962 - Vint-i-quatre membres del Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament segresten el vaixell Santa Maria davant les costes brasileres.
- 2021 - Entra en vigor el tractat sobre la prohibició de les armes nuclears, amb l'oposició de les potències nuclears i dels membres de l'OTAN, que no el subscriuen.[3]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1549 - Barcelona (o Peralada)ː Isabel de Rocabertí, teòloga i escriptora catalana (m. 1624).[4]
- 1768 - Solsona: Gaietà Ripoll i Pla, mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic (m. 1826).
- 1898 - Sant Pere de Terrassa: Ferran Canyameres i Casamada, escriptor català.
- 1911 - Barcelona: Paulina Ódena García, Lina, militant i dirigent comunista, heroïna de la República. (m. 1936).[5]
- 1942 - Girona (Gironès): Narcís Comadira, poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari català.
- 1944 - Barcelona: Roser Amadó i Cercós, arquitecta catalana (m. 2023).[6]
- 1957 - Terrassa (Vallès Occidental): Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i polític català.
- 1990 - Barcelona: Laura Ester Ramos, waterpolista catalana.
- Resta del món
- 1561 - Londres, Anglaterra: Francis Bacon, filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès (m. 1626).
- 1788 - Londres, Anglaterra: Lord Byron, poeta anglès, considerat un dels més versàtils i importants del Romanticisme (m. 1824).
- 1816 - Nova York: Catherine Wolfe Bruce, destacada filantropa estatunidenca i mecenes de l'astronomia (m. 1900).[7]
- 1828 -
- Bucarest: Dora d'Ístria, intel·lectual, feminista i escriptora romanesa (m. 1888).[8]
- Múrcia: Francisco de Paula del Villar y Lozano, arquitecte espanyol.
- 1849 - Estocolm, Suècia: August Strindberg, escriptor suec (m. 1912).
- 1858 - Gloucesterː Beatrice Webb, sociòloga i economista anglesa molt influent, teòrica de l'estat del benestar (m. 1943).[9]
- 1870 - Bordeus, França: Charles Tournemire, organista, improvisador i compositor francès (m. 1939).
- 1875 - Uppsala, Suècia: Astrid Cleve, botànica, geòloga i química sueca (m. 1968).[10]
- 1882 - Belmont, Doubs (França): Louis Pergaud, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1910 (m. 1915).
- 1891 - Ales (Itàlia): Antonio Gramsci, escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard (m. 1937).
- 1908 - Bakú (Imperi Rus): Lev Landau, físic i matemàtic rus, Premi Nobel de Física de l'any 1962 (m. 1968).
- 1918 - Roma (Itàlia): Bruno Zevi, arquitecte, crític d'art i polític italià (m. 2000).
- 1920 - Trento (Itàlia): Chiara Lubich, fundadora i presidenta del Moviment dels Focolars (m. 2008).[11]
- 1931 - Clarksdale, Mississipi: Sam Cooke, cantant i emprenedor nord-americà (m. 1964).
- 1904 - Valladolid: Pedro Urraca Rendueles, policia espanyol de l'aparell repressor del franquisme a l'exterior, va ser qui va detenir i deportar el president Lluís Companys l'agost de 1940 (m. 1989).
- 1909 - Pantanaw, Birmània: U Thant, quart secretari general de les Nacions Unides (m. 1974).
- 1922 - Santurce, San Juan de Puerto Ricoː Sylvia Rexach, cantant de boleros i compositora porto-riquenya (m. 1961).[12]
- 1935 - Detroit, Michigan (EUA): Seymour Cassel, actor i compositor estatunidenc (m. 2019).
- 1936 - Sioux City, Iowa (EUA): Alan J. Heeger, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2000.
- 1940 - Chesterfield, Anglaterra: John Hurt, actor anglès (m. 2017).
- 1949 - Hanford, Califòrnia (EUA): Steve Perry, cantant i compositor estatunidenc.
- 1959 - St. Louis, Missouri (EUA): Linda Blair, actriu i activista pels drets dels animals estatunidenca, que va protagonitzar L'exorcista.[13]
- 1953 - Cuyahoga Falls, Ohio (EUA): Jim Jarmusch, director de cinema estatunidenc.
- 1957 - Saragossa: Ana Santos Aramburo, bibliotecària espanyola, directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya des de febrer de 2013.[14]
- 1967 - Zagon, Romania: Ecaterina Szabo, gimnasta artística romanesa guanyadora de cinc medalles olímpiques.[15]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 304 o 305 - València: Sant Vicenç Màrtir, religiós hispanoromà, capturat i torturat en la persecució de Dioclecià, per la qual cosa és venerat com a sant i màrtir.
- 1745 - Hanoi, Indoxina: Francesc Gil de Frederic, frare dominic i màrtir de Tortosa, venerat com a beat.
- 1755 - Barcelona: Antoni Viladomat i Manalt, pintor barroc català del segle xviii.
- 1920 - Barcelona: Agustí Valls i Vicens, escriptor i poeta català (n. 1860).
- 1960 - Barcelona: Martí Fernández Cabello, violinista i compositor català (n. 1882).
- 1973 - Sabadell (Vallès Occidental): Joan Puig i Pujol, escriptor i polític català.
- 2000 - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, violinista i compositor, català (77 anys).
- 2007 - Barcelonaː Amàlia Tineo i Gil, intel·lectual, filòsofa i professora catalana.[16][17]
- 2020 -
- Barcelona: Roser Rahola d'Espona, editora catalana, presidenta i fundadora de l'editorial Vicens Vives (n. 2014).[18]
- Mataró: Santi Sans, humorista i actor català (n. 1933).
- 2021 - Barcelonaː Helena Cambó i Mallol, mecenes catalana i filla del polític Francesc Cambó (n. 1929).[19]
- 2023 - Barcelona: Agustí Villaronga, director de cinema i guionista mallorquí (n. 1953).
- Resta del món
- 1810 - Figueres (Alt Empordà): Mariano Álvarez de Castro, militar.
- 1859 - Zúric: Joseph Ludwig Raabe, matemàtic suís.
- 1861: Giovanni Battista Velluti, castrat.
- 1901 - Illa de Wight: Victòria I del Regne Unit, reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (n.1819).[20]
- 1922 - Copenhaguen, Dinamarca: Fredrik Bajer, periodista i escriptor danès, Premi Nobel de la Pau de 1908 (n. 1837).
- 1942 - Hong Kong (Xina): Xiao Hong, escriptora xinesa (n. 1911)[21]
- 1945 - Jerusalem, Israel: Else Lasker-Schüler, escriptora i dibuixant alemanya (n. 1869).[22]
- 1972, Rio de Janeiro: Miguel Gustavo, escriptor, periodista i Compositor brasiler
- 1973 -
- Stonewall, Texas: Lyndon B. Johnson, 36è president dels Estats Units (n. 1908).
- Haifa, Israel: Yaakov Dori, primer cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel el 1948 (n. 1899).[23]
- 1981 - Madridː María Moliner, bibliotecònoma i lexicògrafa espanyola (n. 1900).[24]
- 1994 - Universal City, Califòrnia, Estats Units: Telly Savalas, actor de cinema i televisió estatunidenc.
- 2007 - París: Abat Pierre, fundador del moviment Emaús.
- 2010 - Santa Monica, Califòrnia: Jean Simmons, actriu britànica, nominada als Oscars.[25]
- 2018 - Portland, Oregon, Estats Units: Ursula K. Le Guin, novel·lista nord-americana.
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa local de Llançà, a la comarca de l'Alt Empordà
- Festa local de Mollet del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental
- Festa local de Cabanes (Alt Empordà)
- Festa local de Cabrera de Mar, a la comarca del Maresme.
- Festa local de Navàs, a la comarca del Bages.
- Festa local de Vallromanes, a la comarca del Vallès Oriental.
- Festa local de Gualba, a la comarca del Vallès Oriental.
- Festa local de Guils de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya.
- Festa local de Músser i de Viliella, entitats de població de Lles de Cerdanya.
- Festa local de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages.
- Festa local de Sant Vicenç dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat.
- Onomàstica: Sants Vicenç màrtir, diaca de Saragossa i màrtir a València (s. III-IV); Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina de Puigcerdà, màrtirs; Anastasi de Pèrsia, monjo i màrtir; Gaudenci de Novara, bisbe; Henoc, patriarca; beata Laura Vicuña, verge salesiana.
Referències
[modifica]- ↑ «Historia» (en castellà). Coral Polifónica Valentina. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Institut d’Estudis Eivissencs | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ «Entra en vigor un ineficaç Tractat de Prohibició d'Armes Nuclears». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Isabel de Rocaberti». Artehistoria.com. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Paulina Odena García | Real Academia de la Historia». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Ballester Esquivias, José María. «Transformadora de la Barcelona contemporánea» (en castellà). El Debate, 14-09-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ Sobel, Dava. El universo de cristal (en castellà). Capitán Swing Libros, 2018-11-05. ISBN 978-84-947051-1-3.
- ↑ Bosna, Vittoria «Donna impegnata a livello civile e culturale: Dora d’Istria la voce di una intellettuale fuori dal coro» (en castellà). El Futuro del Pasado, 10, 19-09-2019, pàg. 519–529. DOI: 10.14516/fdp.2019.010.001.019. ISSN: 1989-9289.
- ↑ Castillo, Juan José «Beatrice Webb: la Sociología del Trabajo entre dos siglos» (en castellà). Política y Sociedad, 32, 01-01-1999, pàg. 195–195. ISSN: 1988-3129.
- ↑ Markusson Winkvist, Hanna. «Astrid Maria Cleve». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Chiara Lubich». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Fundación Nacional para la Cultura Popular. «Sylvia Rexach», 06-07-2014. [Consulta: 14 desembre 2016].
- ↑ «Cast > Linda Blair». Official website for ‘’The Exorcist’’. Warner Brothers. Arxivat de l'original el 15 agost 2000. [Consulta: 18 març 2010]. «...Blair was born in 1959. After beginning a career as a child model at the age of six, she moved into acting as a regular on the daytime drama 'Hidden Faces' (1968-69). Although many presume 'The Exorcist’ was Blair's first film, she debuted in 1971's 'The Sporting Club.’»
- ↑ García, Mariano. «Ana Santos, toda una vida de estudio, de libros y de difusión cultural» (en castellà). Heraldo de Aragón, 26-09-2017. [Consulta: 23 novembre 2021].
- ↑ «Gimnasia - Ecaterina Szabo (Rumania)». Los-Deportes.info. [Consulta: 3 desembre 2021].
- ↑ «Esquela Amàlia Tineo Gil». La Vanguardia, 23-01-2007. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ «S’ha mort la intel·lectual i professora Amalia Tineo cofundadora de l’Escola Aula». Vilaweb, 23 enero 2007 [Consulta: 21 març 2023].
- ↑ «Mor Roser Rahola d'Espona, presidenta i fundadora d'Editorial Vicens Vives». Gremi d’Editors de Catalunya, 17-01-2020. [Consulta: 24 juliol 2024].
- ↑ «Mor la mecenes Helena Cambó», 23-01-2021. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «Victòria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Else Lasker-Schüler». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «GEN YAKOV DORI, HAGANAH LEADER» (en anglès). The New York Times, 30-01-1973. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Martín Zorraquino, María Antonia. «María Moliner. Biografía» (en castellà) pàg.2. CVC Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Jean Simmons | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 novembre 2024].
