Vés al contingut

Aaron Sorkin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAaron Sorkin
Imatge
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Aaron Benjamin Sorkin Modifica el valor a Wikidata
9 juny 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Syracuse - music theatre (en) Tradueix (1979–1983)
institut d'Scarsdale Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, escenògraf, actor de cinema, productor creador, productor de televisió, actor, dramaturg, escriptor, productor de cinema, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJulia Bingham (1996–2005) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0815070 Allocine: 40552 Rottentomatoes: celebrity/aaron_sorkin Allmovie: p112161 TCM: 181189 TV.com: people/aaron-sorkin IBDB: 3871 TMDB.org: 13520 Modifica el valor a Wikidata

Aaron Benjamin Sorkin (Nova York, 9 de juny de 1961) és un dramaturg, guionista, escenògraf i productor estatunidenc.[1]

Com a escriptor de teatre, televisió i cinema, Sorkin és reconegut pels seus característics diàlegs trepidants i monòlegs extensos, complementats amb l'ús freqüent de la tècnica de narració anomenada "camina i parla". Sorkin ha guanyat nombrosos reconeixements, com ara un Oscar, un BAFTA, cinc Emmys i tres Globus d'Or.[2]

Carrera professional

[modifica]

Trajectòria

[modifica]

Sorkin va assolir protagonisme com a escriptor, creador i productor creador de les sèries de televisió Sports Night (1998–2000), The West Wing (1999–2006), Studio 60 on the Sunset Strip (2006–07) i The Newsroom (2012–14). També és conegut pel seu treball a Broadway, incloses les obres de teatre A Few Good Men (1989), The Farnsworth Invention (2007), To Kill a Mockingbird (2018) i el revival de Camelot (2023). Va escriure els guions de pel·lícules d' Alguns homes bons (1992), The American President (1995) i diversos biopics com La guerra d'en Charlie Wilson (2007), La xarxa social (2010, amb la qual va guanyar l'Oscar al millor guió adaptat), Moneyball (2011) i Steve Jobs (2015). Va debutar com a director amb Molly's Game (2017), seguit de The Trial of the Chicago 7 (2020) i Being the Ricardos (2021).[2]

Procés i estil d'escriptura

[modifica]

Sorkin ha escrit per al teatre, cinema i televisió, i en cada mitjà el seu nivell de col·laboració amb altres creadors ha variat. Va començar al teatre, que va implicar un procés d'escriptura en gran manera solitari, després va passar al cinema, on va col·laborar amb el director Rob Reiner i el guionista William Goldman, i finalment va treballar a la televisió, on va col·laborar molt estretament amb el director Thomas Schlamme durant gairebé una dècada, en les sèries Sports Night, The West Wing i Studio 60 on the Sunset Strip. Tenia el costum de fumar compulsivament mentre passava llargues hores preparant guions al seu despatx, tot i que va deixar de fumar després d'haver patit un ictus el 2022.[3][4] Acostuma a fer proves llegint dempeus el text que està desenvolupant.[5]

Un article del New York Times explicava que, a The West Wing, el guió s'anava escrivint conforme avançava la gravació, amb poques setmanes d'antelació, i tampoc es dibuixaven prèviament els grans arcs argumentals de cada temporada.[6] Sorkin ha afirmat: «Poques vegades planifico per endavant, no perquè no cregui que sigui convenient, simplement no hi ha temps».[7] Sorkin també ha dit: «Com a escriptor, no m'agrada respondre preguntes fins al moment que toca fer-se-les». El crític de televisió John Levesque, ha comentat que el procés d'escriptura de Sorkin «pot donar lloc a desenvolupaments de la trama poc reeixits».[8] Sorkin participa en l'escriptura de cada episodi, i rarament permet que altres guionistes guanyin tot el crèdit d'un guió, una pràctica que li ha donat mala reputació dintre del sector.[6] En un comentari a la revista GQ el 2008, Sorkin va dir: «M'ajuda un equip de persones que tenen grans idees, però els guions no estan escrits per un comitè».[9]

La llarga col·laboració de Sorkin amb Schlamme va començar a principis de 1998, preparant la nova sèrie Sports Night.[10][11] Sorkin se centrava en escriure els guions mentre que Schlamme era productor executiu i ocasionalment director; tal com van passar en la mencionada Sports Night, The West Wing i Studio 60 on the Sunset Strip.[10]

Com a escriptor, Sorkin és reconegut pels seus característics diàleg trepidant i monòlegs extensos, complementats amb la tècnica narrativa anomenada "camina i parla". Aquestes seqüències consisteixen en llargs plans de tràveling, on diversos personatges participen en una conversa mentre es desplacen; aquest entren i surten de la conversa (i d'escena) mentre el pla continua sense talls. Sorkin també és conegut per escriure algunes línies memorables de la història del cinema i la televisió estatunidenca.[6] Per a la televisió, un segell distintiu de l'estil de Sorkin són les converses informals que els personatges tenen durant els episodis, on bromegen o introdueixen referències de la cultura popular.[12] Encara que els guions són elogiats per la seva qualitat literària,[6][13][14] Sorkin ha estat criticat per un estil excessivament grandiloqüent.[15] El seu mentor William Goldman ha comentat que normalment en els mitjans visuals s'eviten els discursos, però que Sorkin té talent com per ignorar aquesta norma no escrita.[16] La seva representació de les dones ha estat criticada per diversos especialistes, amb personatges femenins sovint subordinats, ideats per donar suport als personatges masculins principals, massa emocionals i que necessiten ser rescatats pels homes.[17][18]

Vida personal

[modifica]

Sorkin es va casar amb Julia Bingham l'any 1996 i es va divorciar el 2005. La premsa va destacar l'addicció a la feina i l'abús de drogues com algunes de les causes que van dur al trencament de la relació.[19][20] Sorkin i Bingham tenen una filla, Roxy.[21] El guionista i director va sortir amb Kristin Chenoweth, que va interpretar Annabeth Schott a The West Wing.[22] També ha sortit amb la columnista Maureen Dowd i l'actriu Kristin Davis.[23][24] El 2021, Sorkin i l'exmodel i actriu Paulina Porizkova van sortir uns mesos.[25][26]

El 1987, Sorkin va començar a consumir marihuana i cocaïna.[6] El 1995, va buscar rehabilitació a l'Institut Hazelden de Minnesota, per consell de Bingham per combatre la seva addicció.[27] A principis de 2001, Sorkin i els seus col·legues John Spencer i Martin Sheen van rebre el premi Phoenix Rising per superar el seu abús de drogues. No obstant això, el 15 d'abril de 2001 -mentre encara treballava a The West Wing- Sorkin va ser arrestat després que els guàrdies de seguretat de l'aeroport de Hollywood - Burbank van trobar que estava en possessió de bolets al·lucinògens, marihuana, cocaïna i crac.[6][28] Va ser condemnat a seguir un programa de desintoxicació.[19][20][29]

Seguidor del Partit Demòcrata dels Estats Units, Sorkin ha fet contribucions importants a la campanya política als candidats entre 1999 i 2011.[30] Durant la campanya de les eleccions presidencials dels Estats Units de 2004, el comitè d'acció política del grup liberal MoveOn va reclutar a Sorkin i Rob Reiner per crear un dels seus anuncis de campanya contra Bush.[31] L'agost de 2008, Sorkin va participar en un esdeveniment de la "Generació Obama" al Fine Arts Theatre de Beverly Hills, Califòrnia, participant en una taula rodona posterior a la projecció de Mr. Smith Goes to Washington de Frank Capra.[32] Tanmateix, Sorkin no es considera un activista polític: «He conegut alguns activistes polítics, dels de veritat. En termes d'activisme, mai he fet res que em suposi més esforç que signar un xec».[33] El 2016, després que el president Donald Trump guanyés les eleccions, Sorkin va escriure una carta oberta a la seva filla Roxy i a la seva mare Julia.[34]

El novembre de 2022, Sorkin va patir un ictus causat per la hipertensió. Més tard ho va anomenar "una forta toc d'atenció" per millorar la seva salut i va dir que havia deixat de fumar, canviat la seva dieta i començat a fer exercici físic a diari.[4]

Obra

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol Funcions
1992 Alguns homes bons Guionista i cameo
1993 Malice Guionista, amb Scott Frank
1995 The American President Guionista i cameo
2007 La Guerra d'en Charlie Wilson Guionista
2010 La Xarxa Social Guionista i cameo
2011 Moneyball Guionista, amb Steven Zaillian
2015 Steve Jobs Guionista
2017 Molly's Game Director i guionista
2020 The Trial of the Chicago 7 Director i guionista
2021 Being the Ricardos Director i guionista

Televisió

[modifica]
Any Títol Funcions
1998–00 Sports Night Creador, guionista i productor
1999–06 The West Wing
2006–07 Studio 60 on the Sunset Strip
2012–14 The Newsroom
2020 A West Wing Special to Benefit When We All Vote

Teatre

[modifica]
Any Títol Lloc Ref.
1984 Removing All Doubt Syracuse University
1988 Hidden in This Picture West Bank Cafe Downstairs Theatre Bar [35]
1989 A Few Good Men Music Box Theatre, Broadway [36]
1990 Making Movies Promenade Theatre [37]
2007 The Farnsworth Invention La Jolla Playhouse, San Diego
Music Box Theatre, Broadway 		[38]
2018

2022–23

To Kill a Mockingbird Shubert Theatre, Broadway (2018)
Gielgud Theatre, London (2022-23) 		[39]
2022 Camelot Vivian Beaumont Theater, Broadway [40]

Premis i nominacions

[modifica]
2007

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

També ha rebut quinze nominacions als Premis del Sindicat de Guionistes, guanyant dues vegades per The West Wing i The Social Network (2010).[48][49] Ha rebut set nominacions als Premis de la Crítica Cinematogràfica guanyant consecutivament el de millor guió per The Social Network i Moneyball.[50][51]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Aaron Sorkin | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2023-05-02. [Consulta: 22 agost 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Buchanan, Jason. «Aaron Sorkin biography». The New York Times, 2014. Arxivat de l'original el 11 març 2014. [Consulta: 2 juny 2012].
  3. ↑ Jones, Oliver. «A Troubled Genius» (en anglès). US Weekly, 28-05-2001. Arxivat de l'original el 2004-11-03. [Consulta: 22 gener 2007].
  4. ↑ 4,0 4,1 White, Abbey. «Aaron Sorkin Reveals He Had a Stroke Last November: "A Loud Wake-Up Call"» (en anglès). The Hollywood Reporter, 22-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-22. [Consulta: 22 març 2023].
  5. ↑ Ryan, Maureen. «Aaron Sorkin speaks about 'Studio 60,' the press and those pesky bloggers» (en anglès). Chicago Tribune, 19-01-2007. Arxivat de l'original el 2008-04-11. [Consulta: 19 febrer 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 De Jonge, Peter. «Aaron Sorkin Works His Way Through the Crisis» (en anglès). The New York Times Magazine, 28-10-2001. Arxivat de l'original el 2009-06-23. [Consulta: 12 gener 2007].
  7. ↑ «Interview with Aaron Sorkin» ( PDF) (en anglès). On Writing Magazine. The Writers Guild of America, East, Inc., núm. 18, 2-2003, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2007-01-28 [Consulta: 28 gener 2007].
  8. ↑ Levesque, John. «Aaron Sorkin is a man of many words» (en anglès). Seattle Post-Intelligencer, 07-03-2000. Arxivat de l'original el 2010-10-19. [Consulta: 10 gener 2007].
  9. ↑ Rapkin, Mickey. «Why Does Aaron Sorkin Feel So Guilty?» (en anglès). GQ, 12-08-2008. Arxivat de l'original el 2008-09-13. [Consulta: 26 setembre 2008].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Interview with Aaron Sorkin: Creator and Executive Producer of "Sports Night" and "The West Wing"» (en anglès). Comedy Central.com. Arxivat de l'original el 2007-03-21. [Consulta: 10 gener 2007].
  11. ↑ Cercel, Elif. «Interview with Thomas Schlamme, Director and Executive Producer, "Sports Night"» (en anglès). Director's World, 11-11-1999. Arxivat de l'original el 2007-06-26. [Consulta: 21 gener 2007].
  12. ↑ «West Wing votes in new writers» (en anglès). BBC News, 25-06-2003. Arxivat de l'original el 2006-12-11. [Consulta: 25 gener 2007].
  13. ↑ Herzog, Brad «In the Spotlight: Script Sensation» (en anglès). Syracuse University Magazine, 18, 2, 2001, pàg. 17–18. Arxivat de l'original el 2014-05-27 [Consulta: 27 maig 2014].
  14. ↑ Berardinelli, James. «Malice: A Film Review» (en anglès). Reel Views. Arxivat de l'original el 2007-02-20. [Consulta: 10 gener 2007].
  15. ↑ Holmes, Linda. «'Studio 60' doesn't take comedy seriously: Show's flailing by focusing on issues, not craziness of the writers' room» (en anglès). Today, 26-11-2006. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 25 gener 2007].
  16. ↑ Forrest, Emma. «Words fly down the halls of power» (en anglès). The Age, 02-05-2002. Arxivat de l'original el 2007-01-18. [Consulta: 12 gener 2007].
  17. ↑ Srivastava, Utkarsh. «Decoding Aaron Sorkin: A 'competence porn' expert with a possible 'woman problem'» (en anglès). Firstpost, 09-06-2018. Arxivat de l'original el 2022-03-31. [Consulta: 31 març 2022].
  18. ↑ Izadi, Elahe «Analysis | Aaron Sorkin, reportedly unaware of Hollywood's diversity problem, had many chances to become aware» (en anglès). The Washington Post, 27-03-2017. Arxivat de l'original el 2022-09-19. ISSN: 0190-8286 [Consulta: 31 març 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 Rayner, Jay. «Wing and a prayer» (en anglès). The Guardian, 10-07-2005. Arxivat de l'original el 2013-08-29. [Consulta: 19 febrer 2009].
  20. ↑ 20,0 20,1 Gumbel, Andrew. «After the West Wing...» (en anglès). The Independent, 22-10-2005. Arxivat de l'original el 2009-04-10. [Consulta: 19 febrer 2009].
  21. ↑ Bromley, Melanie; Malkin, Marc. «Sources: Kristin Davis Dating Oscar-Winning Writer Aaron Sorkin» (en anglès). E! News, 23-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-05-25. [Consulta: 23 maig 2012].
  22. ↑ Chenoweth, Kristin. A Little Bit Wicked: Life, Love, and Faith in Stages (en anglès). Simon & Schuster, 2009. ISBN 978-1-4165-8055-3.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  23. ↑ Kurtz, Howard. «Sex & the Single Stiletto» (en anglès). The Washington Post, 05-11-2005. Arxivat de l'original el 2008-07-26. [Consulta: 25 setembre 2008].
  24. ↑ Chen, Joyce. «Kristin Davis, Aaron Sorkin kiss on red carpet, glow with love as they confirm romance» (en anglès). Daily News, 21-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-25. [Consulta: 26 juny 2012].
  25. ↑ D'Zurilla, Christie. «Oscars 2021: Aaron Sorkin, Paulina Porizkova make it red carpet official as a couple» (en anglès). Los Angeles Times, 25-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-06-28. [Consulta: 27 juny 2021].
  26. ↑ Ross, Martha. «Paulina Porizkova splits from 'funny and sexy' Aaron Sorkin: 'We're a duck and a goose'» (en anglès). The Mercury News, 20-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-20. [Consulta: 20 juliol 2021].
  27. ↑ Rayner, Jay. «West Wing creator brings his play to West End» (en anglès). The Guardian, 31-07-2005. Arxivat de l'original el 29 agost 2013. [Consulta: 14 gener 2007].
  28. ↑ Cieply, Michael «The Crack-Up» (en anglès). Talk magazine, 9-2001.
  29. ↑ Weber, Bruce. «Prodigal Returns, Bearing Dialogue» (en anglès). The New York Times, 04-11-2007. Arxivat de l'original el 2018-01-16. [Consulta: 27 octubre 2014].
  30. ↑ «Aaron Sorkin Biography and Political Campaign Contributions» (en anglès). Campaign Money. Arxivat de l'original el 2007-02-03. [Consulta: 29 gener 2007].
  31. ↑ Cooper, Matthew «I'm Rob Reiner, And I Approve This Message» (en anglès). Time, 12-07-2004. Arxivat de l'original el 2023-08-22. ISSN: 0040-781X [Consulta: 21 maig 2024].
  32. ↑ Johnson, Ted. «Obama’s fresh Hollywood faces» (en anglès). Variety, 29-08-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 22 agost 2023].
  33. ↑ Harris, Mark. «"TV's Best Talker: Aaron Sorkin on The Newsroom, Sorkinism, and Sounding Smart» (en anglès). Vulture, 16-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-18. [Consulta: 24 gener 2012].
  34. ↑ Sorkin, Aaron. «Read the Letter Aaron Sorkin Wrote His Daughter After Donald Trump Was Elected President» (en anglès). Vanity Fair, 10-11-2016. Arxivat de l'original el 2020-05-12. [Consulta: 17 abril 2020].
  35. ↑ Gussow, Mel. «Review/Theater; Three Plays on Desire» (en anglès). The New York Times, 24-08-1988. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 12 gener 2007].
  36. ↑ Rich, Frank. «Review/Theater; Honor, Bullying and Conformity in the Trial in 'A Few Good Men'» (en anglès). The New York Times, 16-11-1989. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 12 gener 2007].
  37. ↑ Gussow, Mel. «Review/Theater; 'Making Movies,' a Satire Of the Celluloid World» (en anglès). The New York Times, 28-03-1990. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 12 gener 2007].
  38. ↑ «Sorkin and McAnuff Collaborate on LaJolla's 'Invention'» (en anglès). Broadway World, 15-12-2006. Arxivat de l'original el 2012-01-11. [Consulta: 2 gener 2007].
  39. ↑ «How Aaron Sorkin reworked 'To Kill a Mockingbird' for Broadway» (en anglès). PBS, 09-05-2019. Arxivat de l'original el 2022-04-03. [Consulta: 3 abril 2022].
  40. ↑ «Aaron Sorkin & Bartlett Sher To Reunite For Broadway Revival Of 'Camelot'» (en anglès). Deadline Hollywood, 28-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-04-03. [Consulta: 3 abril 2022].
  41. ↑ 41,00 41,01 41,02 41,03 41,04 41,05 41,06 41,07 41,08 41,09 41,10 «Aaron Sorkin» (en anglès). Emmys. Television Academy. Arxivat de l'original el 2020-06-19. [Consulta: 22 agost 2023].
  42. ↑ «The 83rd Academy Awards | 2011» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 2021-06-16. [Consulta: 8 gener 2022].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 43,5 43,6 43,7 43,8 «Aaron Sorkin» (en anglès). Golden Globe Awards. Arxivat de l'original el 2020-03-28. [Consulta: 8 gener 2022].
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 44,5 «BAFTA Awards Search» (en anglès). BAFTA Awards. Arxivat de l'original el 2023-08-22. [Consulta: 22 agost 2023].
  45. ↑ «The 84th Academy Awards | 2012» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 2018-04-17. [Consulta: 8 gener 2022].
  46. ↑ «The 89th Academy Awards | 2018» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 2018-04-17. [Consulta: 8 gener 2022].
  47. ↑ «The 93rd Academy Awards | 2021» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 2021-03-15. [Consulta: 8 gener 2022].
  48. ↑ «Writers Guild Awards Winners 2012-2006». awards.wga.org. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 8 gener 2022].
  49. ↑ «Writers Guild Awards Winners 2005-1996». awards.wga.org. Arxivat de l'original el 2019-05-17. [Consulta: 8 gener 2022].
  50. ↑ «Writers Guild Awards Winners 2005-1996». Writers Guild Awards. Arxivat de l'original el 2019-05-17. [Consulta: 24 setembre 2020].
  51. ↑ «Writers Guild Awards Winners 2012-2006». Writers Guild Awards. Arxivat de l'original el 2019-05-30. [Consulta: 24 setembre 2020].

Bibliografia complementària

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aaron Sorkin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aaron_Sorkin&oldid=34319061»