Martin Scorsese |
|
| Naixement | (en) Martin Charles Scorsese 
17 novembre 1942 (82 anys)
Queens (Estats Units d'Amèrica) |
|---|
|
 President del jurat del Festival de Canes |
|---|
← Isabelle Adjani – David Cronenberg → |
|
|
|
| Grup ètnic | Italoamericà i Siciliano-americans |
|---|
| Religió | Catolicisme |
|---|
| Formació | New York University Tisch School of the Arts
Cardinal Hayes High School |
|---|
| Alçada | 160 cm |
|---|
|
| Ocupació | director de cinema, actor, realitzador, escriptor, historiador del cinema, productor de televisió, director de televisió, muntador, actor de cinema, actor de veu, productor de cinema, guionista, productor |
|---|
| Activitat | 1962 - |
|---|
| Ocupador | Universitat de Nova York |
|---|
| Membre de | |
|---|
| Gènere | Drama, cinema de ficció criminal, thriller, cinema d'acció, cinema de gàngsters, pel·lícula de thriller psicològic, neo-noir, cinema fantàstic, cinema èpic, cinema biogràfic, western, cinema de misteri, documental, cinema d'esports, cinema d'aventures, comèdia, cinema històric, cinema de drama històric, cinema bèl·lic, cinema negre, cinema de comèdia de terror, cinema de terror psicològic, cinema de terror, cinema de drama policíac, cinema policíac de suspens, cinema de robatoris i comèdia dramàtica |
|---|
| Moviment | New Hollywood |
|---|
| Professors | Haig P. Manoogian |
|---|
| Influències | |
|---|
| Company professional | Robert De Niro: Martin Scorsese i Robert De Niro
Leonardo DiCaprio: Martin Scorsese i Leonardo DiCaprio |
|---|
|
Obres destacables |
| Localització dels arxius | |
|---|
|
| Cònjuge | Helen Schermerhorn Morris (1999–)
Barbara De Fina (1985–1991)
Isabella Rossellini (1979–1982)
Julia Cameron (1976–1977)
Laraine Marie Brennan (1965–1971) |
|---|
| Fills | Cathy Scorsese
( ) Laraine Marie Brennan
Domenica Cameron-Scorsese
() Julia Cameron
Francesca Scorsese
() Helen Schermerhorn Morris |
|---|
| Pares | Charles Scorsese i Catherine Scorsese |
|---|
|
|
Signatura  |
|
         
    
 |
Martin Luciano Scorsese (Nova York, 17 de novembre de 1942) és un director de cinema estatunidenc.[1][2]
El treball principal de Scorsese tracta temes com la identitat dels italoamericans, els conceptes catòlics de culpa i redempció, i la violència endèmica en la societat americana.[3][4] L'any 2007 guanyà, finalment, l'Oscar com a director pel film Infiltrats, un premi que se li resistia malgrat haver estat nominat diverses vegades.[1]
Un dels seus treballs va ser un curtmetratge titulat The Key to Reserva (2007), d'uns nou minuts i mig de durada, i que va ser l'aposta de Freixenet per al seu anunci de cava per a les Festes de Nadal d'aquell any.
Descendent d'immigrants sicilians, va néixer a Queens,[5] Nova York, però va créixer al barri de Little Italy de la mateixa ciutat, escenari de moltes de les seves pel·lícules.[6] Els seus pares eren Luciano Charles Scorsese i Catherine Cappa, tots dos treballadors de la indústria tèxtil i pares d'un altre nen anomenat Frank, més gran que Martin.[7] Asmàtic des de la seva infància, aspecte que el va apartar de les pràctiques esportives, el jove Scorsese en principi va tenir la vocació de capellà i va ingressar un temps al seminari de Cathedral College.
Influenciat per John Ford, Orson Welles, Luchino Visconti, Federico Fellini i sobretot, Michael Powell, Martin Scorsese va començar a rodar els seus primers curts, com Vesuvius VI (1959) i, poc després, el 1963, es va incorporar a la Universitat de Nova York per estudiar cinematografia, la seva gran passió al costat del món del rock. En aquest període va rodar diversos curtmetratges i el 1966 es va graduar. Després va exercir com a professor adjunt durant un temps a la mateixa universitat en la qual va cursar els seus estudis. El 1965 es va casar amb Laraine Brennan.
El seu primer llargmetratge va ser Who's That Knocking at My Door? (1967), un drama urbà de tall autobiogràfic protagonitzat per Zina Bethune i Harvey Keitel. El film estava editat per Thelma Schoonmaker, la seva habitual col·laboradora i peça clau en el triomf artístic dels seus futurs i millors projectes. Després d'escriure el guió de la pel·lícula Obsessions (1969), una coproducció germano-neerlandesa, va treballar com a muntador i ajudant de direcció en el documental Woodstock (1970), i dirigir un altre documental, Street Scenes (1970). Martin Scorsese va col·laborar amb Roger Corman en la producció per dirigir Boxcar Bertha (1972), un thriller criminal compromès ambientat en els anys 1930 que estava protagonitzat per Barbara Hershey i David Carradine.
El 1973 arriba la primera gran pel·lícula i també la primera de les fructíferes col·laboracions amb l'actor Robert De Niro[8] Mean streets, que protagonitzarà amb posterioritat a la mateixa dècada títols com Taxi Driver (1976), on formaria equip per primera vegada amb el guionista Paul Schrader, o New York, New York (1977), film en el que apareixia Liza Minnelli, actriu amb la qual el director mantindria un breu romanç. El 1974 Scorsese dirigir un nou documental, Italianamerican, en el qual entrevistava als seus propis pares, i Alícia ja no viu aquí, drama psicològic i romàntic protagonitzat per Ellen Burstyn, que guanyaria l'Oscar a la millor actriu.
A final de l'any 1975, després del divorci amb Laraine i una relació amb la productora Sandy Weintraub, Martin es va casar amb la guionista Julia Cameron, amb qui tindria la seva filla Domenica. Anteriorment, amb Laraine Brennan, havia estat pare d'una altra nena anomenada Cathy, qui més tard va aparèixer com a actriu en diverses de les seves pel·lícules. A final del decenni l'autor novaiorquès va rodar dos nous documentals: The Last Waltz (1978), fenomenal pel·lícula sobre l'últim concert del grup The Band, i American Boy: A Profile of Steven Prince (1978), que narrava les experiències d'un jove gai jueu. El matrimoni amb Laraine es va trencar pocs anys després del seu casament i el 1979 Martin va contraure matrimoni amb l'actriu Isabella Rossellini.
Toro Salvatge (1980), un biopic dramatitzat sobre les vivències del boxejador Jake LaMotta li va valer un Oscar a Robert de Niro i un altre a Thelma Schoonmaker. Scorsese no va rebre fins aquesta aquesta pel·lícula la seva primera nominació com a director. Posteriorment va rodar l'amarga comèdia The King of Comedy (1983), amb la parella Robert de Niro i Jerry Lewis, i Quina nit! (1985), comèdia sofisticada i embogida, plena de força amb un treball inoblidable de Griffin Dunne.
Després va recuperar la novel·la de Walter Tevis, per fer una seqüela de El vividor de Robert Rossen a El color del diner (1986), títol protagonitzat per Paul Newman i Tom Cruise. Newman aconseguiria l'Oscar al millor actor per aquesta pel·lícula. El 1983 es divorciaria d'Isabella Rossellini i dos anys després es va casar amb la productora Barbara De Fina. Amb The Last Temptation of Christ (1988), adaptació de la novel·la de Nikos Kazantzakis amb Willem Dafoe en el paper principal i música de Peter Gabriel, es va originar una estèril polèmica amb els grups religiosos més radicals, que va servir per popularitzar molt més el film, que de controvèrsia en tenia més aviat poc. El film li va valer la seva tercera nominació en la categoria de millor director. El seu últim treball en aquest decenni va ser el rodatge d'un episodi d'Històries de Nova York (1989), pel·lícula que comptava amb la participació de dos il·lustres realitzadors, Woody Allen i Francis Ford Coppola.
El 1990 va tornar a ser candidat al premi Oscar pel film de mafiosos Un dels nostres, novament amb Robert De Niro. Posteriorment va rodar el remake El cap de la por (1991), va adaptar la novel·la d'Edith Wharton a L'edat de la innocència (1993), va tornar al cinema de gàngsters amb Casino (1995), amb la vida del Dalai Lama a Kundun (1997) i va portar a la pantalla el llibre de Joe Connelly en el drama urbà i psicològic Bringing Out the Dead (1999).
El 1991 es va separar de Barbara i va mantenir una curta relació amb Ileana Douglas abans de tornar a casar-se el 1999, ara amb l'editora literària Helen Morris, amb qui va tenir a la seva tercera filla, anomenada Francesca.
Els seus últims treballs varen tenir tres col·laboracions consecutives amb l'actor Leonardo DiCaprio: Gangs of New York (2002), film històric ambientat en la Nova York del segle xix per la que va ser de nou nominat a l'Oscar, L'aviador (2004), que narra la vida del magnat Howard Hughes amb el que va tornar a optar a l'estatueta com a millor director i millor pel·lícula, i Infiltrats (2006), remake d'un film de mafiosos de Hong Kong, que suposà per fi que guanyés l'Oscar al millor director i a la millor pel·lícula. Killers of the Flower Moon fou la seva desena col·laboració amb Robert De Niro i sisena amb DiCaprio.[9]
La película Killers of the Flower Moon està nominada a 10 oscars en l'edició número 96.[10]
Com a director:
| Any
|
Categoria
|
Pel·lícula
|
Resultat
|
| 1995 |
Millor programa cultural |
Eric Clapton: Nothing But the Blues: An 'In the Spotlight Special' |
Candidat
|
| 2004 |
Millor minisèrie, pel·lícula o especial multicàmera |
AFI Life Achievement Award: A Tribute to Robert De Niro |
Candidat
|
| Millor sèrie de no ficció |
The Soul of a Man |
Candidat
|
| 2006 |
Millor director en programa de no ficció |
American Masters: No Direction Home: Bob Dylan
Episodi "A Letter To Elia/Reflecting On Kazan" |
Candidat
|
| Millor sèrie de no ficció |
American Masters |
Candidat
|
| 2011 |
Millor director en sèrie dramàtica |
Boardwalk Empire
Episodi pilot |
Guanyador
|
| Millor director en programa de no ficció |
American Masters: A Letter to Elia
Episodi "A Letter To Elia/Reflecting On Kazan" |
Candidat
|
| Millor sèrie dramàtica |
Boardwalk Empire |
Candidat
|
| Any
|
Categoria
|
Pel·lícula
|
Resultat
|
| 2005 |
Millor vídeo de llarg format |
The Blues |
Candidat
|
| 2006 |
Millor vídeo de llarg format |
American Masters: No Direction Home: Bob Dylan |
Guanyador
|
- ↑ 1,0 1,1 «Martin Scorsese». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Scorsese cittadino italiano - Ultima Ora» (en italià), 26-09-2018. [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «The religion of director Martin Scorsese». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Scorsese, ‘Silence,’ and the Mystery of Faith». [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Movies» (en anglès). The New York Times. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Martin Scorsese» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Martin Scorsese Biography (1942-)». [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Yahoo! Movies».
- ↑ Stolworthy, Jacob. «Killers of the Flower Moon: Martin Scorsese to reunite with Robert De Niro on serial killer film» (en anglès). The Independent, 29-07-2019. [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ Haczek, Ángela Reyes. «Nominaciones de los Premios Oscar 2024: lista completa de nominados por categorías» (en castellà), 23-01-2024. [Consulta: 16 febrer 2024].
- ↑ «Scorsese's first family movie is pure 3D magic» (en anglès). DailyMail, 30-11-2011. [Consulta: 23 setembre e2013].
Premis de Martin Scorsese |
|---|
|
|---|
| 1929–1950 | |
|---|
| 1951–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–2020 | |
|---|
|
|---|
| 1969–1980 | |
|---|
| 1981-1990 | no concedit (1981) · Alessandro Blasetti, Frank Capra, George Cukor, Jean-Luc Godard, Serguei Iutkevitx, Alexander Kluge, Akira Kurosawa, Michael Powell, Satyajit Ray, King Vidor, Cesare Zavattini, Luis Buñuel (1982) · Michelangelo Antonioni (1983) · no concedit (1984) · Federico Fellini, Manoel de Oliveira, John Huston (1985) · Paolo i Vittorio Taviani (1986) · Luigi Comencini, Joseph L. Mankiewicz (1987) · Joris Ivens (1988) · Robert Bresson (1989) · Miklós Jancsó, Marcello Mastroianni (1990) |
|---|
| 1991-2000 | Mario Monicelli, Gian Maria Volonté (1991) · Francis Ford Coppola, Jeanne Moreau, Paolo Villaggio (1992) · Claudia Cardinale, Roman Polanski, Robert De Niro, Steven Spielberg (1993) · Ken Loach, Suso Cecchi d'Amico, Al Pacino (1994) · Woody Allen, Alain Resnais, Martin Scorsese, Giuseppe de Santis, Goffredo Lombardo, Ennio Morricone, Alberto Sordi, Monica Vitti (1995) · Robert Altman, Vittorio Gassman, Dustin Hoffman, Michèle Morgan (1996) · Gérard Depardieu, Stanley Kubrick, Alida Valli (1997) · Sophia Loren, Andrzej Wajda, Warren Beatty (1998) · Jerry Lewis (1999) · Clint Eastwood (2000) |
|---|
| 2001-2010 | Éric Rohmer (2001) · Dino Risi (2002) · Dino De Laurentiis, Omar Sharif (2003) · Manoel de Oliveira, Stanley Donen (2004) · Hayao Miyazaki, Stefania Sandrelli, Isabelle Huppert (2005) · David Lynch (2006) · Tim Burton, Bernardo Bertolucci (2007) · Ermanno Olmi (2008) · John Lasseter, Brad Bird, Peter Docter, Andrew Stanton, Lee Unkrich (2009) · John Woo, Monte Hellman (2010) |
|---|
| 2011-2020 | |
|---|
| 2021-2030 | |
|---|
|
|---|
| 1946–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
| 1943–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
| 1950s | |
|---|
| 1960s | |
|---|
| 1970s | |
|---|
| 1980s | |
|---|
| 1990s | |
|---|
| 2000s | |
|---|
| 2010s | |
|---|
| 2020s | |
|---|
|
|---|
| 1945–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
| 1935–1950 | |
|---|
| 1951–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
| 1980s | |
|---|
| 1990s | |
|---|
| 2000s | |
|---|
| 2010s | |
|---|
| 2020s | |
|---|
|
|
|---|
| 1946–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
