David O. Russell

David O. Russell
	(2014)
Biografia
Naixement	20 agost 1958 (66 anys); Manhattan (Nova York)
Residència	Santa Monica
Religió	Ateisme
Formació	Amherst College ; Mamaroneck High School
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	productor de cinema, escriptor, guionista, director de cinema, realitzador
Activitat	1987 -
Família
Cònjuge	Janet Grillo (1992–2007)
Fills	Matthew Antonio Grillo Russell

David Owen Russell (Nova York, 20 d'agost del 1958) és un director, guionista i productor de cinema i televisió estatunidenc. Ha estat candidat als Premis Òscar i Globus d'Or.^[1] Ha dirigit pel·lícules com Tres reis (1999) I Heart Huckabees (2004) i The Fighter (2010).

El desembre de 2011 el director es va veure involucrat en un escàndol per una acusació d'abús sexual.^[2] La neboda transgènere de Russell va presentar un informe policial contra el seu oncle per grapejar-la mentre estaven en un gimnàs. Posteriorment, el director va admetre els fets en un informe policial.^[3]

Biografia

El seu pare era jueu i la seva mare italiana.^[4] Va anar al Mamaroneck High School a Nova York i es graduà a l'Amherst College el 1991 en ciències polítiques i anglès. Formà part del jurat del Festival de Cinema de Sundance el 2003, i va contraure matrimoni amb la productora Janet Grillo el 1992, amb qui té un fill. Se'n divorcià el 1997.

Carrera

El seu debut al cinema es produí amb la pel·lícula Spanking the Monkey (1994). Després va venir la comèdia Flirting with Disaster (1996) que també va escriure i que va ser protagonitzada per Ben Stiller i Téa Leoni. El 1999 va treballar amb George Clooney i Mark Wahlberg a Tres reis, essent novament escrita per ell mateix i actualment la seva pel·lícula millor valorada per la premsa especialitzada. El seu següent treball fou I Heart Huckabees (2004) en què comptà de nou amb Mark Wahlberg i en el qual també varen aparèixer Dustin Hoffman i Jude Law. Aquell mateix any produí la pel·lícula protagonitzada per Will Ferrell El reporter (Anchorman: The Legend of Ron Burgundy). Tornà a coincidir amb Wahlberg al drama The Fighter (2010), per la qual fou candidat a l'Oscar al millor director i al Globus d'Or al millor director, i es convertí en la seva pel·lícula més taquillera fins a la data com a director.

Filmografia

Director

Spanking the Monkey (1994)
Flirtejant amb el desastre (Flirting with Disaster) (1996)
Tres reis (Three Kings) (1999)
Estranyes coincidències (I Heart Huckabees) (2004)
The Fighter (2010)
La part positiva de les coses (2012)
American Hustle (2013)
Nailed (2014)
Joy (2015)
Accidental Love (2015)

Premis i nominacions

Premis Oscar

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2011	Millor director	The Fighter	Candidat
2013	Millor director	La part positiva de les coses	Candidat
2013	Millor guió adaptat	La part positiva de les coses	Candidat
2014	Millor director	American Hustle	Candidat
2014	Millor guió adaptat	American Hustle	Candidat

Premis Globus d'Or

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2011	Millor director	The Fighter	Candidat
2013	Millor guió	La part positiva de les coses	Candidat
2014	Millor guió	American Hustle	Candidat
2014	Millor director	American Hustle	Candidat

Referències

↑ «Awards for David O. Russell» (en anglès). imdb. [Consulta: 28 gener 2011].
↑ Facebook; Twitter; options, Show more sharing. «David O. Russell won't face charges for groping transgender niece» (en anglès americà), 07-01-2012. [Consulta: 31 octubre 2022].
↑ «David O. Russell won't face charges for groping transgender niece». [Consulta: 31 octubre 2022].
↑ Rich, B. Ruby. «This film is part of me» (en anglès). The Guardian, 01-11-2004. [Consulta: 28 gener 2011].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David O. Russell

[premios-1] «Awards for David O. Russell» (en anglès). imdb. [Consulta: 28 gener 2011].

[2] Facebook; Twitter; options, Show more sharing. «David O. Russell won't face charges for groping transgender niece» (en anglès americà), 07-01-2012. [Consulta: 31 octubre 2022].

[3] «David O. Russell won't face charges for groping transgender niece». [Consulta: 31 octubre 2022].

[4] Rich, B. Ruby. «This film is part of me» (en anglès). The Guardian, 01-11-2004. [Consulta: 28 gener 2011].

[1]

[2]

[3]

[4]

Independent Spirit al millor director
1980s	Joel Coen / Martin Scorsese (1985) Oliver Stone (1986) John Huston (1987) Ramón Menéndez (1988) Steven Soderbergh (1989)
1990s	Charles Burnett (1990) Martha Coolidge (1991) Carl Franklin (1992) Robert Altman (1993) Quentin Tarantino (1994) Mike Figgis (1995) Joel Coen (1996) Robert Duvall (1997) Wes Anderson (1998) Alexander Payne (1999)
2000s	Ang Lee (2000) Christopher Nolan (2001) Todd Haynes (2002) Sofia Coppola (2003) Alexander Payne (2004) Ang Lee (2005) Jonathan Dayton i Valerie Faris (2006) Julian Schnabel (2007) Tom McCarthy (2008) Lee Daniels (2009)
2010s	Darren Aronofsky (2010) Michel Hazanavicius (2011) David O. Russell (2012) Steve McQueen (2013) Richard Linklater (2014) Tom McCarthy (2015) Barry Jenkins (2016) Jordan Peele (2017) Barry Jenkins (2018) Gemans Safdie (2019)
2020s	Chloé Zhao (2020) Maggie Gyllenhaal (2021) Daniel Kwan i Daniel Scheinert (2022)

Premis Satellite al millor guió original
1990s	John Sayles / Scott Alexander i Larry Karaszewski (1996) Matt Damon i Ben Affleck (1997) Gary Ross (1998) M. Night Shyamalan (1999)
2000s	Kenneth Lonergan (2000) Milo Addica i Will Rokos (2001) Pedro Almodóvar (2002) Sofia Coppola (2003) James L. White (2004) George Clooney i Grant Heslov (2005) Peter Morgan (2006) Diablo Cody (2007) Tom McCarthy (2008) Scott Neustadter i Michael H. Weber (2009)
2010s	David Seidler (2010) Terrence Malick (2011) Mark Boal (2012) Eric Warren Singer i David O. Russell (2013) Dan Gilroy (2014) Tom McCarthy i Josh Singer (2015) Barry Jenkins (2016) Martin McDonagh (2017) Alfonso Cuarón (2018) Noah Baumbach (2019)
2020s	Emerald Fennell (2020) Kenneth Branagh (2021) Martin McDonagh (2022)