Vés al contingut

Agonus cataphractus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Agonus)
Infotaula d'ésser viuAgonus cataphractus Modifica el valor a Wikidata

Exemplar capturat a les costes de Bèlgica. Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN18227168 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAgonidae
GènereAgonus
EspècieAgonus cataphractus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Aspidophorus armatus (Lacépède, 1801)
  • Aspidophorus cataphractus (Linnaeus, 1758)
  • Aspidophorus europaeus (Cuvier, 1829)
  • Cataphractus schoneveldii (Fleming, 1828)
  • Cottus brodamus (Bonnaterre, 1788)
  • Cottus cataphractus (Linnaeus, 1758)
  • Paragonus sertorii (Miranda Ribeiro, 1918)
  • Phalangistes cataphractus (Linnaeus, 1758)
  • Ribeiroa sertorii (Miranda Ribeiro, 1918)[1]

Agonus cataphractus és una espècie de peix pertanyent a la família dels agònids i l'única del gènere Agonus.[2]

Descripció

[modifica]
  • Fa 21 cm de llargària màxima (normalment, en fa 14).[3][4]

Reproducció

[modifica]

La posta té lloc entre el febrer i l'abril i els ous (entre 2.500-3.000, de color groc i amb un diàmetre de 2 mm) són dipositats damunt d'algues marines. Les larves, pelàgiques, es desclouen al cap de 10-11 mesos.[3][5][6][7]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis i poliquets bentònics.[3]

Depredadors

[modifica]

És depredat per l'escorpí de mar d'espines curtes (Myoxocephalus scorpius) (a Escòcia), el bacallà (Gadus morhua) (a Alemanya) i la lluerna verda (Chelidonichthys gurnardus).[8][9][10]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima temperat (4 °C-8 °C; 77°N-43°N, 42°W-36°E) que viu entre 0-270 m de fondària.[3][11]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba des del canal de la Mànega fins al mar de Barentsz, la mar Blanca, les illes Shetland, les illes Fèroe, el sud i el sud-oest d'Islàndia i el sud de la mar Bàltica.[3][12][13][14][15][16][17][18][19][20][11][21][22][23][24]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida és de 3 anys.[25]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 FishBase (anglès)
  4. ↑ Andriàixev, A.P., 1986. Agonidae. p. 1265-1268. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
  5. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  6. ↑ Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
  7. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  8. ↑ FishBase (anglès)
  9. ↑ Alshuth, S. i E. Ebeling, 1989. A survey of the diet and diseases of Gadus morhua L. around Helgoland in the German bight. ICES, C.M. 1989/G:49, Demersal Fish Committee, Ref. MEQC, 10 p.
  10. ↑ De Gee, A. i A.H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p.
  11. ↑ 11,0 11,1 Parin, N.V., V.V. Fedorov i B.A. Sheiko, 2002. An annotated catalogue of fish-like vertebrates and fishes of the seas of Russia and adjacent countries: Part 2. Order Scorpaeniformes. J. Ichthyol. 42(Suppl.1):S60-S135.
  12. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  13. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  14. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  15. ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  16. ↑ Gibson, R.N. i L. Robb, 1996. Piscine predation on juvenile fishes on a Scottish sandy beach. J. Fish Biol. 49 :120-138.
  17. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  18. ↑ Laffaille, P., E. Feunteun i J.C. Lefeuvre, 2000. Composition of fish communities in a European macrotidal salt marsh (the Mont Saint-Michel Bay, France). Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):429-438.
  19. ↑ Lindberg, G.U., 1979. Agonidae. p. 605-606. A: J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
  20. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  21. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  22. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  23. ↑ Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vols. I-III:1473 p.
  24. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  25. ↑ Le Gall, S., 1969. Croissance d'un poisson téléostéen, l'Agonus cataphractus (Linné). Rapports avec le cycle sexuel et le cycle de l'activité thyroidienne. Vie et Milieu 20(1)A: 153-234.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Kanayama, T., 1991. Taxonomy and phylogeny of the family Agonidae (Pisces: Scorpaenifomes). Mem. Fac. Fish. Hokkaido Univ. (38)1-2: 1-199.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sheiko, B.A. i C.W. Mecklenburg, 2004. Family Agonidae Swainson, 1839 - poachers. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (30):27.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agonus cataphractus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agonus_cataphractus&oldid=32884722»