Agustín Rodríguez Sahagún

Agustín Rodríguez Sahagún
	; (1980)
Biografia
Naixement	27 març 1932 ; Àvila (Espanya)
Mort	13 octubre 1991 (59 anys); París
Alcalde de Madrid
	29 juny 1989 – 5 juliol 1991 ; ← Juan Antonio Barranco Gallardo – José María Álvarez del Manzano →
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
	30 juny 1987 – 5 juliol 1991 ; Electe a: eleccions municipals de 1987 a Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
	7 juliol 1986 – 21 novembre 1989 ; Legislatura: tercera legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Àvila ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
Diputat al Congrés dels Diputats
	10 novembre 1982 – 15 juliol 1986 ; Legislatura: segona legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Àvila ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
2n Ministre de Defensa
	5 abril 1979 – 26 febrer 1981 ; ← Manuel Gutiérrez Mellado – Alberto Oliart Saussol →
Diputat al Congrés dels Diputats
	15 març 1979 – 31 agost 1982 ; Legislatura: primera legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Biscaia ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Ministre d'Indústria i Energia
	28 febrer 1978 – 5 abril 1979 ; ← Alberto Oliart Saussol – Carlos Bustelo y García del Real →
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Formació	Universitat de Deusto - economia ; Universitat de Valladolid - llicenciatura en Dret
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, empresari
Ocupador	Universitat de Deusto
Partit	Unió de Centre Democràtic (valor desconegut–1982); Centre Democràtic i Social (1982–)
Premis
	(1991) Medalla al Mèrit Constitucional; (1991) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1981) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc; (1981) Gran Creu de l'Orde de Carles III ;

Agustín Rodríguez Sahagún (Àvila, Castella i Lleó 1932 - París, França 1991) fou un empresari i polític espanyol, diverses vegades ministre en els primers governs de la UCD.

Biografia

Va néixer el 27 de març de 1932 a la ciutat d'Àvila. Va estudiar dret a la Universitat de Deusto a Bilbao, ciutat en la qual durant algun temps es va dedicar a diverses activitats editorials i empresarials. L'any 1976 va impulsar la creació de la Federació Empresarial Segoviana i un any més tard va participar en la fundació de la patronal de la petita i mitjana empresa, C.E.P.Y.M.E. (Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa), de la qual va ser elegit president.

Expert en dret empresarial i dret del treball, va formar part de la delegació espanyola davant l'Organització Internacional del Treball (OIT) a Ginebra l'any 1977.

Va morir a la ciutat de París el 13 d'octubre de 1991.

Activitat política

Política nacional

La seva carrera en la política va començar el 24 de febrer de 1978, quan va entrar a formar part del govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), presidida per Adolfo Suárez, encarregant-se de la cartera d'Indústria i Energia en substitució de Alberto Oliart Saussol. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés en representació de la província de Biscaia, sent nomenat en la formació del nou govern Ministre de Defensa, càrrec que ocupà durant l'intent del Cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

El mes de febrer de 1981 va ser elegit president de la UCD, partit que abandonà l'any següent per acompanyar Adolfo Suárez en la creació d'un nou partit, el Centre Democràtic i Social (CDS). En les eleccions generals de 1982 i 1986 va ser novament escollit diputat per aquest partit, en aquest cop en representació de la província d'Àvila.

Política local

En les eleccions municipals de 1987 es va presentar com a candidat a l'alcaldia de Madrid pel CDS. A pesar d'obtenir uns resultats molt importants només fou la tercera força política del consistori després del PSOE i AP. L'any 1989 el Partit Popular (PP), hereu d'AP, va proposar una moció de censura contra l'alcalde socialista Juan Barranco, que finalment va ser guanyada amb 29 vots d'un total de 55, sent 20 vots del PP i 8 del CDS, en el qual militava Rodríguez Sahagún. Com a conseqüència el 20 de juny Agustín Rodríguez Sahagún va ser investit alcalde de la capital espanyola, càrec des del qual va intentar aconseguir sense èxit que els esforços dedicats a l'ampliació de l'Aeroport de Barajas es dirigissin més aviat vers la construcció d'un segon aeroport. També durant el seu mandat es van obrir diversos túnels al trànsit amb l'objectiu de descongestionar la circulació madrilenya. Va romandre en el càrrec fins a l'abril de 1991, data en la qual va renunciar a presentar-se a la reelecció per motius de salut.

Enllaços externs

Informació d'Agustín Rodríguez Sahagún al Congrés dels Diputats (castellà)
Article a elpais.com (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Alberto Oliart Saussol	Ministre d'Indústria i Energia 1978 – 1979	Succeït per: Carlos Bustelo García del Real
Precedit per: Manuel Gutiérrez Mellado	Ministre de Defensa 1977 – 1981	Succeït per: Alberto Oliart Saussol
Precedit per: Juan Barranco Gallardo	Alcalde de Madrid 1989 – 1991	Succeït per: José María Álvarez del Manzano

II Govern Constituent d'Adolfo Suárez González (25 de febrer de 1978 – 6 d'abril de 1979)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres	Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE)
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ)

Primer Govern d'Adolfo Suárez González (6 d'abril de 1979 - 2 de maig de 1980)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres	Antonio Ibáñez Freire (Interior) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Carlos Bustelo y García del Real (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Manuel Clavero Arévalo/Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Relacions amb les Corts) • Joaquín Garrigues Walker (adjunt al president)
(← II CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← II SUAREZ)

Segon Govern d'Adolfo Suárez González (2 de maig de 1980 – 8 de setembre de 1980)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres	Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa)
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ)

Tercer Govern d'Adolfo Suárez González (8 de setembre de 1980 – 26 de febrer de 1981)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Afers econòmics)
Ministres	Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Félix Manuel Pérez Miyares (Treball) • Alberto Oliart Saussol (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) • Eduard Punset i Casals (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques)
(← II SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I CALVO SOTELO)