Feklichevita

Feklichevita
Fórmula química	Na₁₁Ca₉(Fe³⁺,Fe²⁺)₂Zr₃Nb[Si₂₅O₇₃](OH,H₂O,Cl,O)₅
Epònim	V. G. Feklichev (en)
Localitat tipus	mina de flogopita de Kovdor, Massís de Kovdor, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CO.10
Dana	64.1.7.
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 14,255 Å; c = 30,170 Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	r3m
Color	marró fosc
Exfoliació	perfecta en {0001}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marronós
Densitat	2,87 g/cm³ (mesurada); 2,869 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,616 nε = 1,620
Birefringència	δ = 0,004
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-017
Símbol	Fek
Referències

La feklichevita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom en honor de Vladimir Georgievich Feklichev (Владимир Георгиевич Фекличев) (30 de juny de 1933 - 1999), petròleg, mineralogista i cristal·lògraf rus.

Característiques

La feklichevita és un silicat de fórmula química Na₁₁Ca₉(Fe³⁺,Fe²⁺)₂Zr₃Nb[Si₂₅O₇₃](OH,H₂O,Cl,O)₅. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la feklichevita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si₉O₂₇]^18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de flogopita de Kovdor, situada al massís de Kovdor, dins l'óblast de Múrmansk (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.