Voronkovita
 Voronkovita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₁₅(Na,Ca,Ce)₃(Mn,Ca)₃Fe₃Zr₃Si₂₆O₇₂(OH,O)₄Cl·H₂O |
| Epònim | Alexander A. Voronkov (en)   |
| Localitat tipus | mont Al·luaiv, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CO.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CO.10 |
| Dana | 64.1.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,205Å; c = 30,265Å; |
| Grup puntual | 3 - piramidal |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-023 |
| Símbol | Vrk |
| Referències | [1] |
La voronkovita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom en honor d'Alexander Alexandrovich Voronkov (1928-1982), un prominent cristal·lògraf rus, autor de nombroses estructures de nous minerals i d'una sèrie de monografies sobre la química dels cristalls dels zircosilicats i dels titanosilicats.
Característiques
[modifica]La voronkovita és un silicat de fórmula química Na₁₅(Na,Ca,Ce)₃(Mn,Ca)₃Fe₃Zr₃Si₂₆O₇₂(OH,O)₄Cl·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la voronkovita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita i manganoeudialita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al mont Al·luaiv, el qual forma part del massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Rússia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: terskita, microclina, nefelina, lomonossovita, vuonnemita, xkatulkalita, epistolita, manganoneptunita i esfalerita. També ha estat descrita posteriorment al complex d'Ilímaussaq, a la regió de Kujalleq, Groenlàndia. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Voronkovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r novembre 2018].