Rastsvetaevita

Rastsvetaevita
Fórmula química	Na₂₇K₈Ca₁₂Fe₃Zr₆Si₅₂O₁₄₄(O,OH,H₂O)₆Cl₂
Epònim	Ramiza K. Rastsvetaeva
Localitat tipus	mont Rasvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CO.10
Dana	64.1b.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 14,249 Å; c = 60,969 Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	r3m
Color	rosa vermellós
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,86(2) g/cm³ (mesurada); 2,84 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,598 nε = 1,600
Birefringència	δ = 0,002
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-028
Any d'aprovació	2000
Símbol	Rvt
Referències

La rastsvetaevita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom en honor de Ramiza K. Rastsvetaeva (1936 -), destacada cristal·lògrafa russa de l'Acadèmia de Ciències de Moscou.

Característiques

La rastsvetaevita és un silicat de fórmula química Na₂₇K₈Ca₁₂Fe₃Zr₆Si₅₂O₁₄₄(O,OH,H₂O)₆Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000, i la primera publicació data del 2003. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rastsvetaevita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si₉O₂₇]^18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Rasvumtxorr, situat al massís de Khibini, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També ha estat descrita al proper mont Eveslogtxorr. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.