Vés al contingut

Alba Zaluar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlba Zaluar

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1942 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 2019 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaCampinas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòloga, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Campinas
Universitat Federal de Rio de Janeiro
Universidade do Estado do Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alba Zaluar (Rio de Janeiro, 2 de juny de 1942 - Rio de Janeiro, 19 de desembre de 2019) va ser una antropòloga brasilera, especialitzada en les àrees d'antropologia urbana i de la violència.[1][2]

Biografia

[modifica]

Filla menor d'Achilles Emílio Zaluar i de Biancolina Pinheiro, Alba nasqué a Rio de Janeiro, on es llicencià en Ciències socials a la Facultat Nacional de Filosofia. Amb el colp d'estat al Brasil de 1964 hi hagué un període de persecució política. Alba surt del país al 1965 i viu a l'estranger fins a 1971, sobretot a Anglaterra, on estudia antropologia i sociologia urbana. Al seu retorn, es dedica a la cultura popular, especialment a la samba i el carnestoltes de Rio de Janeiro. Aquesta interacció dona lloc a dues tesis: la del màster al Museu Nacional "Us homens de Deus" i la de doctorat a la Universitat de Sao Paulo "A máquina e a revolta".

El 1984 va obtenir un doctorat en antropologia social a la Universitat de São Paulo.[3] Va ser professora lliure de la Universitat Estatal de Campinas, i professora titular de la Universitat de l'estat de Rio de Janeiro, on coordinà el Núcleo de Pesquisas das Violências (NUPEVI), en l'Institut de Medicina Social.

Publicacions

[modifica]
  • Desvendando máscaras sociais: seleção, introd. i revisão técnica. Ed. Francisco Alves Editora, 263 pàgs. 1975
  • Desvendando máscaras sociais. 2ª ed. de Livraria Francisco Alves, 263 pàgs. 1980
  • Us homens de Deus: um estudo dos santos e das festas no catolicismo popular. Antropologia social. Zahar Editors. 127 pàgs. 1983
  • A Feira hippie de Campinas: encruzilhadas do artesanato e da contracultura. Volum 18 de Cadernos IFCH-UNICAMP. Ed. Cadernos IFCH-UNICAMP, 73 pàgs. 1986
  • Violência e educação. Amb Vanilda Pereira Paiva. Editor Livros do Tatu, ISBN 8533500394, 136 pàgs. 1992
  • Cidadãos não vão ao Paraíso. Ed. Escuta, ISBN 8526803174, 208 pàgs. 1994
  • Drogas e cidadania: repressão ou redução de riscos. Col·lecció Primeiros passos. Amb Anthony Henman. Editora Brasiliense, ISBN 8511080775, 171 pàgs. 1994
  • Memorial da violência. Volum 28 de Cadernos IFCH-UNICAMP. Ed. Institut de Filosofia i Ciências Humanas. UNICAMP, 65 pàgs. 1994
  • Condomínio do Diabo. Ed. UFRJ ISBN 8571060649, 278 pàgs. 1996
  • Da Revolta ao Crime S. A. Col·lecció Polèmica. 2a edició, Ed. Moderna, 128 pàgs. 1996
  • O utilitarismo sociolôgico e as politicas publicas. Volum 146 d'Estudos em saude coletiva. Ed. Institut de Medicina Social, 36 pàgs. 1996
  • Um século de favelas. en línia[Enllaç no actiu]. FGV Editora. ISBN 8522502536, 370 pàg. 1998
  • A máquina e a Revolta. Ed. Brasiliense, 265 pàgs. 1999
  • Violência, cultura, poder, 2000
  • Avessos do prazer: drogas, aids e direitos humanos. Amb Gilberta Acselrad. 2a edició Fiocruz, Fundació Oswaldo Cruz, ISBN 8585676760, 265 pàgs. 2000
  • Oito temas para debate. Violência e segurança pública, 2002
  • Insegurança pública: reflexões sobre a criminalidade e a violência urbana. Amb Nilson Vieira Oliveira. Ed. Institut Braudel, ISBN 857492072X, 247 pàgs. 2002
  • Integração perversa: pobresa e tráfico de drogas, en línia[Enllaç no actiu]. FGV Editora. ISBN 8522504784, 438 pàgs. 2004
  • Desarmamento, segurança pública e cultura da paz. Cadernos Adenauer. Ed. Fundació Konrad Adenauer, ISBN 8575040928, 103 pàgs. 2005

Guardons

[modifica]

Premis i títols

[modifica]
  • 1999 Premi Jabuti - Ciències humanes, Companhia das Letras.
  • 2002 Titular da càtedra Joaquim Nabuco, Universitat Stanford, Califòrnia, EUA.
  • 2005 Titular de la Càtedra UNESCO, UERJ, UFRJ, Museu Goeldi.
  • 2006 Comanadora de l'Orde Nacional de Mèrit Científic, Presidència de la República Federativa del Brasil, Ministeri de Ciència i Tecnologia.
  • 2007 Medalla al Mèrit Pedro Ernesto, Prefectura de la Ciutat de Rio de Janeiro.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Comunidad Segura, Marina Lemle. «Policía de Río: operación 'orden en la casa'», 16-02-2011. Arxivat de l'original el 24 de juliol de 2012. [Consulta: 15 juliol 2011].
  2. ↑ Alba Zaluar, Libertas. «Morte e vida nas favelas» (en portuguès). [Consulta: 15 juliol 2011].
  3. ↑ [Enllaç no actiu]
  4. ↑ CLAS Berkeley. «Visiting Scholars, 2003-04. Research Associates» (en anglés), 14-07-2004. Arxivat de l'original el 21 d'agost de 2011. [Consulta: 15 juliol 2011].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alba_Zaluar&oldid=33913844»