Alumokliutxevskita

Alumokliutxevskita
Fórmula química	K₃Cu₃(Al,Fe3+)(SO₄)₄O₂
Epònim	kliutxevskita i alumini
Localitat tipus	erupció de la Gran Fissura, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BC.45
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BC.45
Dana	28.4.6.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 18,42Å; b = 5,13Å; c = 18,69Å; β = 101,72°
Grup espacial	grup espacial 2
Color	verd fosc
Exfoliació	perfecta en {h0l}
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	bright green (en)
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,542 nβ = 1,548 nγ = 1,641
Birefringència	δ = 0,099
Angle 2V	mesurat: 30°, calculat: 30°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-004
Any d'aprovació	1993
Símbol	Akyv
Referències

L'alumokliutxevskita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom per ser l'anàleg amb alumini dominant de la klyuchevskita.

Característiques

L'alumokliutxevskita és un sulfat de fórmula química K₃Cu₃(Al,Fe³⁺)(SO₄)₄O₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són agulles prismàtques llargues, amb una secció transversal igual, allargada paral·lela a [010], de fins a 1 mil·límetre; també es troba en agregats. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alumokliutxevskita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'Ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments

Es troba dipositada pels gasos fumaròlics. Va ser descoberta l'any 1993 a l'erupció de la Gran Fissura del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia), l'únic lloc on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tenorita, piypita, langbeinita, lammerita, fedotovita i averievita.