Clorotionita
 Clorotionita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₂Cu(SO₄)Cl₂ |
| Epònim | composició química, clor i sofre |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.02 |
| Dana | 30.1.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,73Å; b = 6,07Å; c = 16,29Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blau brillant |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Densitat | 2,67 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1872 |
| Símbol | Ctn |
| Referències | [1] |
La clorotionita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició química, que conté clor i sofre (tio-).
Característiques
[modifica]La clorotionita és un sulfat de fórmula química K₂Cu(SO₄)Cl₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Apareix en forma d'incrustacions cristal·lines.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clorotionita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Formació i jaciments
[modifica]La clorotionita apareix en forma de sublimats al voltant de les fumaroles volcàniques.[2] Va ser descoberta l'any 1872 al Vesuvi (Província de Nàpols, Campània, Itàlia). També ha estat descrita al Tolbàtxik (óblast de Kamtxatka, Rússia).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Chlorothionite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Chlorothionite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 7 juliol 2017].
Enllaços externs
[modifica]