Munakataïta

Munakataïta
Fórmula química	Pb₂Cu₂(Se4+O₃)(SO₄)(OH)₄
Epònim	Munakata i lloc de descobriment
Localitat tipus	mina Kato, Munakata, Prefectura de Fukuoka, Regió de Kyūshū, Japó
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BC.65
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BC.65
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,766(8) Å; b = 5,666(5) Å; c = 9,291(10) Å; β = 102,40(8)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	blau clar
Exfoliació	perfecta - o distingible en una direcció
Fractura	no ha estat observada
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc blavós
Diafanitat	transparent
Densitat	5,526 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2007-012
Símbol	Mkat
Referències

La munakataïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la linarita-chenita. Rep el nom de la ciutat de Munakata (Prefectura de Fukuoka, Regió de Kyūshū, Japó) on es troba l'indret on va ser descoberta: la mina Kato.

Característiques

La munakataïta és un selenit-sulfat de coure i plom de fórmula química Pb₂Cu₂(Se⁴⁺O₃)(SO₄)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la munakataïta pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: D'Ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments

A més de l'indret on va ser descoberta, la munakataïta també ha estat trobada a la mina Broken Hill South, al comtat de Yancowinna (Nova Gal·les del Sud, Austràlia), a una pedrera de quars de Wolfgruben, a la vall del Liesing - Palten (Estíria, Àustria), en diversos indrets d'Occitània (França), a la mina La Milagrosa a Níjar (Almeria, Espanya), a Arizona, Califòrnia, Nevada (Estats Units) i a la mina Kisamori (Prefectura d'Akita, Japó).