Amoniojarosita

Amoniojarosita
Fórmula química	(NH₄)Fe3+ 3(SO₄)₂(OH)₆
Epònim	jarosita i amoni
Nom IUPAC	hexahidròxid bis(sulfat) d'amoni i triferro
Localitat tipus	Kaibab, Comtat de Kane, Utah, Estats Units
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/B.03a
Dana	30.2.5.4
Heys	25.11.14
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 7,32Å; c = 17,5Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	Grup espacial 166
Color	groc clar
Duresa (Mohs)	3,5 a 4,5
Lluïssor	cerosa, mat, terrosa
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,800 nε = 1,750
Birefringència	δ = 0,050
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Any d'aprovació	1927
Símbol	Ajrs
Referències

L'amoniojarosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'alunita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició amb amoni dominant, i la seva relació amb la jarosita.

Característiques

L'amoniojarosita és un sulfat de fórmula química (NH₄)Fe3+
3(SO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són microscòpics i tabulars, alguns d'ells amb contorns hexagonals, prismàtics romboèdrics o curts. També es troba en trossos granulars i nòduls irregulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 3,5 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amoniojarosita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'Ansita, alunita, amonioalunita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments

Es forma en pissarres negres que contenen pirita lignítica. Sol trobar-se associada a altres minerals com la tschermigita, la jarosita i l'epsomita. Va ser descoberta l'any 1927 a Kaibab, al comtat de Kane, Utah, Estats Units.