Beaverita-(Cu)

Beaverita-(Cu)
Fórmula química	Pb(Fe3+ 2Cu)(SO₄)₂(OH)₆
Epònim	comtat de Beaver i coure
Localitat tipus	mina Horn Silver, Frisco, Districte de San Francisco (Frisco District), monts San Francisco, Comtat de Beaver, Utah, Estats Units
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BC.10
Dana	30.2.5.7
Heys	25.7.12
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 7,2(5) Å; c = 16,994(32) Å;
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	groc
Duresa (Mohs)	3,5 a 4,5
Lluïssor	terrosa
Densitat	4,36 g/cm³ (mesurada); 4,31 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,850 nε = 1,830 a 1,870
Birefringència	δ = 0,020
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Any d'aprovació	1911
Símbol	Bvr-Cu
Referències

La beaverita-(Cu) és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'alunita. Rep el seu nom del comtat de Beaver, a Utah, Estats Units, on va ser descoberta. Originalment era coneguda com a beaverita, sense el sufix que indica que hi predomina el coure.

Característiques

La beaverita-(Cu) és un sulfat de fórmula química Pb(Fe3+
2Cu)(SO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4,5. Es pot distingir de la plumbojarosita només mitjançant una precisa determinació de la proporció Fe:Cu. Altres membres de ferro de la família de l'alunita són molt similars visualment.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beaverita-(Cu) pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Horn Silver, situada a la localitat de Frisco, a dins del comtat de Beaver (Utah, Estats Units). Ha estat descrita en prop d'un centenar de jaciments d'arreu del planeta, tret de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat trobada únicament a la mina Bessó, a Ulldemolins (Priorat, Tarragona).