Anilita
 Anilita | |
|---|---|
 Cristalls d'anilita del dipòsit de Tilva Mika, Bor, Bor-Majdanpek, Sèrbia | |
| Fórmula química | Cu₇S₄ |
| Localitat tipus | mina Ani, Ani-machi, Kitaakita, Akita, Tohoku, Illa de Honshu, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.05f  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.02 |
| Dana | 2.4.7.5 |
| Heys | 3.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,89Å; b = 7,84Å; c = 11,01Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | gris blavós |
| Macles | presents; "neighboring twins" |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,68 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968-030 |
| Any d'aprovació | 1969 |
| Símbol | Ani |
| Referències | [1][2] |
L'anilita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Ani-machi (Tohoku, Japó).
Característiques
[modifica]L'anilita és un sulfur de coure, de fórmula química Cu₇S₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls aplanats o tabulars de fins a 5 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És de color gris blavós i de ratlla negra. Si s'escalfa per sobre dels 70°, l'anilita es descompon en digenita i covel·lita. Moltes de les associacions reportades de digenita i djurleïta, identificades per difracció de pols, podrien ser anilita i djurleïta, ja que l'anilita es transforma a digenita en ser molta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'anilita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en filons de quars en drusa. Sol trobar-se associada a altres minerals com: djurleïta, covel·lita, yarrowita, spionkopita, wittichenita, tennantita, calcopirita o bornita. Va ser descoberta l'any 1969 a la mina Ani, a Ani-machi, a la Prefectura d'Akita (Tohoku, Illa de Honshu, Japó).
Referències
[modifica]