Vés al contingut

Rodrigo Sorogoyen del Amo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRodrigo Sorogoyen del Amo

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 setembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Cinematografia i de l'Audiovisual de la Comunitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2008 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
IMDB: nm2507695 Allocine: 223335 Allmovie: p579916 TMDB.org: 96690 Modifica el valor a Wikidata


Rodrigo Sorogoyen del Amo (Madrid, 16 de setembre de 1981) és un director de cinema i guionista espanyol, guardonat amb els premis Goya 2019 a millor director i al millor guió original -compartit amb Isabel Peña- per la pel·lícula El Reino (2018), que va guanyar set Premis Goya i cinc premis Feroz. Les seves pel·lícules Stockholm (2013) i Que Dios nos perdone (2016) han tingut també un gran reconeixement per part de la crítica i del públic.[1] L'any 2019, va presentar Madre, la seva sisena pel·lícula.[2]

L’any 2022 estrena el seu setè llargmetratge, As bestas, pel·lícula que va obtenir 9 dels 17 premis als que optava en la 37a edició dels Premis Goya: millor pel·lícula, millor direcció (Rodrigo Sorogoyen), millor actor (Denis Ménochet), millor actor de repartiment (Luis Zahera), millor guió original (Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña), millor música original (Olivier Arson), millor so (Aitor Berenguer, Fabiola Ordoyo i Yasmina Praderas), millor direcció de fotografia (Alejandro de Pablo) i millor muntatge (Alberto del Campo).[3]

Biografia

[modifica]

Nascut a Madrid el 16 de setembre de 1981, Rodrigo «Ruy» Sorogoyen del Amo, és net del director de cinema Antonio del Amo Algara.[4] Es va llicenciar en Història per la Universitat Complutense de Madrid. El 2001, va estudiar Guió Cinematogràfic a l'Escola de Cinema Septima Ars de Madrid. El 2004, es va matricular a l'Escola de Cinematografia de la Comunitat de Madrid (ECAM) i va començar els seus primers treballs com a guionista de ficció en sèries conegudes com a Impares, La Pecera de Eva i Frágiles.[5]

Inicis

[modifica]

El 2008 va codirigir la pel·lícula 8 citas, en col·laboració amb Peris Romano. La cinta, rodada a Madrid, és una comèdia romàntica a través de vuit històries. Destaca pel treball d'intèrprets com Fernando Tejero, Belén Rueda, Verónica Echegui, Jordi Vilches, Raúl Arévalo, Ana Wagener, Miguel Ángel Solá i Arturo Valls. Va ser presentada al Festival de Cinema de Màlaga, on va tenir una favorable recepció. El 2010, al costat de tres companys de l'ECAM, va fundar la productora Caballo Films.[6]

Direcció

[modifica]
Sorogoyen en la 30a Setmana de Cinema de Medina del Campo
Sorogoyen als Premis Goya 2017

El 2013 es va estrenar Stockholm, amb guió d'Isabel Peña i Sorogoyen. Es tracta d'una història quotidiana amb voluntat hiperrealista. Finançada per mitjà de micromecenatge, la pel·lícula va tenir un pressupost de 60.000 euros.[7][8] La cinta, protagonitzada per Aura Garrido i Javier Pereira, va ser guardonada amb tres Bisnagues de Plata al Festival de Cinema de Màlaga. A més, va obtenir una menció especial, el premi Signis a la millor pel·lícula i el premi del Jurat Jove també a la millor pel·lícula. Sorogoyen va obtenir el guardó al millor director i el premi al millor guió novell, al costat de la coguionista Isabel Peña. Un dels seus protagonistes, Javier Pereira, va rebre el Goya al millor actor revelació.[6]

La pel·lícula Que Dios nos perdone (2016), amb guió d'Isabel Peña i Sorogoyen, va comptar amb actors com Antonio de la Torre, Roberto Álamo i Javier Pereira.[9]

El gener de 2019, amb El reino, sobre la corrupció endèmica a l'Estat espanyol, va ser el gran vencedor dels premis Feroç 2019. La pel·lícula va aconseguir cinc de les 10 estatuetes a les quals optava: millor pel·lícula dramàtica, millor director, millor actor protagonista (Antonio de la Torre), millor actor de repartiment (Luis Zahera) i millor guió amb Isabel Peña.[10]

Filmografia

[modifica]

Sèries i telefilms

[modifica]
  • 2021: Historias para no dormir (1 episodi)
  • 2020: Antidisturbios[12]
  • 2015: Rabia (episodi "La caza")
  • 2014: El iluso (curtmetratge)
  • 2013: Frágiles (13 episodis)
  • 2011: Vida loca (6 episodis)
  • 2010-2011: Impares Premium (10 episodis)
  • 2010-2011: La pecera de Eva (221 episodis)
  • 2008-2010: Impares (43 episodis)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Por amor al arte: Javier Pereira y Rodrigo Sorogoyen». Luceral.es. Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 7 desembre 2016].
  2. ↑ «En un món tan idiotitzat és probable que 'Madre' sigui una pel·lícula transgressora», 15-11-2019. [Consulta: 27 gener 2020].
  3. ↑ «"As bestas" devoren uns Goya que ignoren "Alcarràs": consulta tots els guanyadors». CCMA, 11-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
  4. ↑ Jose. «Ha finalizado el rodaje de “Madre”, la nueva película de Rodrigo Sorogoyen» (en castellà). nosolocine, 19-11-2018. [Consulta: 24 febrer 2019].
  5. ↑ Crítica película Stockholm de Rodrigo Sorogoyen Arxivat 2022-01-24 a Wayback Machine., en la web El blog de Ivan Rumar.com, consultat el 7 de desembre de 2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Ruy Sorogoyen: “Elegí el cine porque quería ser feliz trabajando en lo que me gustaba”». El Blog-The Blog-Le Blog. Arxivat de l'original el 20 de desembre de 2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
  7. ↑ Así es ‘Stockholm’, la película de la que posiblemente seas productor, en la web Cinemania.es, consultada el 7 de desembre de 2016.
  8. ↑ Ficha de la película Stockholm, en la web Guiadelocio.com, consultada el 07/12/2016.
  9. ↑ Ficha de la película Que Dios nos perdone Arxivat 2022-05-24 a Wayback Machine., en la web Guiadelocio.com, consultada el 07/12/2016.
  10. ↑ «Los Premios Feroz 2018 coronan a 'El reino' de Rodrigo Sorogoyen» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 20 gener 2019].
  11. ↑ «Àlex Brendemühl: "Rodrigo Sorogoyen volia deixar clar que el drama també és el seu cinema"». Catalunya Ràdio, 16-11-2019. [Consulta: 27 gener 2020].
  12. ↑ Martínez, Beatriz. «Sorogoyen despulla els antiavalots», 29-12-2019. [Consulta: 27 gener 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodrigo Sorogoyen del Amo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rodrigo_Sorogoyen_del_Amo&oldid=34050987»