Vés al contingut

Juanjo Puigcorbé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuanjo Puigcorbé

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat provincial de Barcelona
15 juliol 2015 – 11 juliol 2019
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
2015 – 2019 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, polític, actor de cinema, escriptor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLola Marceli Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0700206 Allocine: 16904 Allmovie: p149998 TMDB.org: 87245
X: jpuigcorbe Modifica el valor a Wikidata

Joan-Josep Puigcorbé i Benaiges, conegut artísticament com a Juanjo Puigcorbé (Barcelona, 22 de juliol de 1955), és un actor de cinema, teatre i televisió català.

Biografia

[modifica]

Va estudiar amb els jesuïtes de Sarrià.[1] Quan va acabar els estudis secundaris es va matricular a la universitat per cursar la carrera de Ciències Físiques i la de Filosofia i Lletres, que va abandonar després de cursar dos i tres anys respectivament. Es va matricular a l'Institut del Teatre de Barcelona cursant els tres anys de graduació. Immediatament es va convertir en un professional reconegut com a actor, guionista i director de teatre. Va estrenar-se amb els grans protagonistes teatrals com el Peer Gynt, El príncipe de Hamburgo, Hamlet, seguit d'altres com Dalí, Alta Austria, La fam, Trucades a mitjanit, Lorenzaccio, Las amistades peligrosas o Por un sí o por un no, etc..

Ha format part de diverses companyies catalanes de gran prestigi, entre elles la del Teatre Lliure, la Companya Adrià Gual, la Companyia de Núria Espert, el Centre Dramàtic Nacional, etc.. A la televisió, mitjà que li ha donat una gran popularitat, va treballar en moltes produccions històriques amb gran reconeixement internacional. Va ser el protagonista de Miguel Servet, la sangre y la ceniza dirigida per José María Forqué, de Proceso a Mariana Pineda dirigida per Moreno Alba, y va tener papera molt destacats a "Goya" dirigida per Larraz, Un día volveré, Réquiem por Granada, etc. En la sèrie de 10 tv-movies Pepe Carvalho va donar vida al famós detectiu creat per l'escriptor Vázquez Montalbán, i va protagonitzar també 4 episodis de la sèrie La huella del crimen. L'hem vist també protagonitzant una gran quantitat de sèries, com els 26 capítols de Villarriba y villabajo, el 26 de Un chupete para ella, o en altres sèries com A tortas con la vida, en diversos episodis de Cuéntame cómo pasó, Amar en tiempos revueltos, i Carlos Emperador.

També ha protagonitzat multitud de Dramàtics de TV2 i TV3, i Estudios Uno per TVE. Destaquem també els seus telefilms com Fassman, Pacient 33, La vida aquí, Felipe y Letizia, Sofía, El crimen de Perpignan, El caso Wanninkhof, El crimen de los marqueses de Urquijo, etc.

Pel que fa a la pantalla gran, ha protagonitzat en un gran nombre de pel·lícules de tots els gèneres, especialment la comèdia, el drama, i el policíac. Una extensíssima col·lecció de pel·lícules que haureu de consultar actualitzada al IMDb. El seu debut al cinema va ser en l'any 1978, com a guionista i com a actor en la pel·lícula L'orgia i com a actor en Companys, procés a Catalunya. A aquestes van seguir-li, una allau.

En la dècada dels 80, La quinta del porro, Les últimes tardes amb Teresa, La vaquilla, Barrios altos o La diputada, entre altres. A la dècada dels 90 va ser la més prolífica de l'actor, essent fins i tot anomenat per alguns crítics "el rei de la comèdia" en aquella època. D'aquesta dècada són, entre moltes altres, Salsa rosa, Cómo ser mujer y no morir en el intento, Todos los hombres sois iguales, Rosa rosae, Justino, un asesino de la tercera edad, El amor perjudica seriamente la salud, Corazón loco o Airbag. Alguns llargmetratges en què l'actor ha intervingut, des de l'any 2000 fins a l'actualitat són: Besos de gato, La conjura de El Escorial, Ni pies ni cabeza o La chispa de la vida, Juegos de Familia.

L'actor acumula un gran nombre de premis i reconeixements: El premi Nacional de Teatre per Per un sí o per un no, diversos Fotogramas de Plata al millor actor, el Premi concedit per la Unió d'Actors al millor actor de televisió pel seu paper a la sèrie Villarriba y Villabajo, el Premi Sant Jordi de cinema al millor actor per la seva interpretació en la pel·lícula Mi hermano del alma o el Premi al millor actor al Festivals Internacionals de Cinema de Taormina, de Salerno, de Peníscola, etc, etc, entre la multitud de guardons i nominacions rebudes.[2]

Entre el 2015 i el juny de 2018 va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana i Diputat delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona.[3] Des del 29 de juny de 2018 va continuar de regidor i diputat no adscrit.[4] El 29 de juny del 2019 deixa definitivament la política.[cal citació]

Vida privada

[modifica]

És parella de l'actriu Lola Marceli, i té una filla nascuda el 1986.

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Teatre[5]

[modifica]
Com actor
  • 1976: El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare. Dir. Jordi Mesalles.
  • 1976: Cantir amunt, de Joan Abellán. Dir. Lluís Pasqual.
  • 1978: Enric IV, de Luigi Pirandello. Dir. Mario Gas.
  • 1979: La bella Helena, de Peter Hacks i Jacques Offenbach. Dir. Pere Planella.
  • 1979: Titus Andrònic, de William Shakespeare. Dir. Fabià Puigserver.
  • 1980: Leonci i Lena, de Georg Büchner. Dir. Ricard Salvat.
  • 1980: Hamlet, de William Shakespeare. Dir. Pere Planella.
  • 1981: Alta Àustria, de Xavier Kroetz. Dir. Sergi Jové.
  • 1981: La fam, de Xavier Olivé. Dir. Quim Vilar.
  • 1981-1982: El príncep d'Homburg, de Heinrich von Kleist. Dir. Ricard Salvat.
  • 1982: Fulgor y muerte de Joaquín Murrieta, de Pablo Neruda. Dir. Fabià Puigcerver.
  • 1982-1983: Peer Gynt, de Henrik Ibsen. Dir. Francesc Nel·lo.
  • 1983: La tempestat, de William Shakespeare. Dir. Jorge Lavelli.
  • 1984: La nit encesa. Dir. Juanjo Puigcorbé.
  • 1984: El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare. Dir. Juanjo Puigcorbé.
  • 1985-1986: Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. Alexander Harold.
  • 1987: Lorenzaccio, Lorenzaccio, d'Alfred de Musset. Dir. Lluís Pasqual.
  • 1987-1988: Per un sí i per un no, de Nathalie Sarraute. Dir. Simone Benmusa.
  • 1989: Frank V, de Friedrich Dürrenmatt. Dir. Mario Gas.
  • 1989: Vador-Dalí, de J.M. Muñoz Pujol. Dir. Joan Ollé.
  • 1991: Trucades a mitjanit, d'Eric Bogosian. Dir. Pere Planella.
  • 1993-1994: Les amistats perilloses, de Christopher Hampton. Dir. Pilar Miró.
Com director

Televisió

[modifica]
  • Terra d'escudella (1977)
  • Històries obertes (1978)
  • Lletres catalanes (1979)
  • Novel·la (1980)
  • Les guillermines del rei Salomó (1981)
  • Quitxalla (1980-1981)
  • Autors catalans d'avui (1983)
  • Digui, digui (1984)
  • Telegaseta de Catalunya: Rovira i Virgili (1984)
  • Proceso a Mariana Pineda: Teniente Alba (1984)
  • Planeta Imaginari (1985)
  • Goya (1985)
  • En escena: 100 anys de teatre català (1985)
  • Històries de cara i creu (1987)
  • A l'est del Besòs (1989)
  • Miguel Servet, la sangre y la ceniza (1989): Miguel Servet
  • La ronda (1991)
  • Réquiem por Granada (1991): Cristòfor Colom
  • Crónicas del mal (1992)
  • Menos lobos (1992)
  • Un día volveré: Augusto Rey (1993)
  • Villarriba y Villabajo: Pepe (1994-1995)
  • Madame le consul: Emiliano (1997)
  • Un chupete para ella: Jorge Vidal (2000-2001)
  • Pepe Carvalho: Pepe Carvalho (1999-2004)
  • Aquí no hay quien viva: Juan Luis (2005)
  • A tortas con la vida: Juan Luis (2005-2006)
  • Profesor en La Habana: Pepe (2006)
  • Cuéntame: Rafael Prieto (2006-2007)
  • El caso Wanninkhof: Palacios (2008)
  • La huella del crimen 3: El crimen de los marqueses de Urquijo: Inspector Velasco (2009)

Guardons[6]

[modifica]

Premis

[modifica]
  • 1986: Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges per Més enllà de la passió
  • 1992: Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola millor actor per Salsa Rosa
  • 1994: Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya: millor actor per Els de davant
  • 1995: Premis Sant Jordi: millor actor per Mi hermano del alma i Todos los hombres sois iguales
  • 1995: Fotogramas de Plata per Villarriba y Villabajo (millor actor de televisió)
  • 2001: Fotogramas de Plata per Un chupete para ella (millor actor de televisió)
  • 2005: Premi Barcelona de Cinema: millor actor per Inconscients

Nominacions

[modifica]
  • 1992: Fotogramas de Plata per La huella del crimen 2: El crimen de Perpignán (millor actor de televisió)
  • 1993: Fotogramas de Plata per Un paraguas para tres, La reina anónima i Salsa rosa (millor actor de cinema)

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juanjo Puigcorbé
  1. ↑ Rom, Mireia «El 'top ten' de les escoles de l'elit política i econòmica catalana». El Crític, 06-06-2016.
  2. ↑ «Biografía de Juanjo Puigcorbé». biografias. [Consulta: 19 desembre 2014].
  3. ↑ «Juanjo Puigcorbé renuncia como concejal de ERC en Barcelona». La Vanguardia.
  4. ↑ Congostrina, Alfonso L. «ERC expulsa a Juanjo Puigcorbé por maltratar a sus subordinados en la Diputación» (en castellà). El País [Madrid], 29-06-2018. ISSN: 1134-6582.
  5. ↑ Obres de teatre, a IMDb
  6. ↑ Nominacions i premis, a IMDb
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juanjo_Puigcorbé&oldid=33887906»