2001
(S'ha redirigit des de: Any 2001)
|
Per a altres significats, vegeu «2001 (desambiguació)». |
 11S: atac al World Trade Center (Nova York)  | |
| Tipus | any comú, any civil i any comú que comença en dilluns |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2001 (mmi) |
| Islàmic | 1422 – 1423 |
| Xinès | 4697 – 4698 |
| Hebreu | 5761 – 5762 |
| Calendaris hindús | 2056 – 2057 (Vikram Samvat) 1923 – 1924 (Shaka Samvat) 5102 – 5103 (Kali Yuga) |
| Persa | 1379 – 1380 |
| Armeni | 1450 |
| Rúnic | 2251 |
| Ab urbe condita | 2754 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xx - segle xxi - segle xxii | |
| Dècades | |
| 1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030 | |
| Anys | |
| 1998 1999 2000 - 2001 - 2002 2003 2004 | |
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 4 de març, Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentàries que guanya, per majoria absoluta, la Unió Liberal, encapçalada per Marc Forné, que esdevindrà president del govern.
- 16 de març, Internet: S'inicia l'edició de la Viquipèdia en català.
- 20 de març, Països Catalans: La Fundació Wikimedia posa a disposició dels internautes la Viquipèdia en català.
- 23 de juliol, València: Constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- 23 de novembre: Es constitueix l'Associació .CAT per tal de liderar la campanya del .cat per al domini d'Internet de llengua i cultura en català
- Tot l'any: Commemoració del 125è aniversari del naixement de Víctor Balaguer i Cirera
- Resta del món
- 21 de gener, Dakar: L'alemanya Jutta Kleinschmidt es converteix en la primera dona que guanya el Ral·li Dakar.[1]
- 10 de març, Europa: Es funda la Free Software Foundation Europe, una organització no governamental i sense ànim de lucre, que treballa en tots els aspectes relacionats amb el programari lliure, especialment el Projecte GNU, a Europa.
- 23 de març, Oceà Pacífic, prop de les illes Fiji: l'estació orbital russa MIR es destrueix en entrar a l'atmosfera.
- Març, Itàlia: es funda l'associació Els pobles més bonics d'Itàlia que promou els petits centres habitats italians qualificats amb un "gran interès històric i artístic" que decideixen d'associar-s'hi.
- 23 d'abril, Madrid: Joan Carles de Borbó declara: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.» cosa que encén els sentiments del catalanisme.[2]
- 1 de juny, Israel: Atemptat contra el Delfinari de Tel-Aviv.
- 20 de juliol, Gènova, Itàlia: Mor Carlo Giuliani, activista antiglobalització, en un enfrontament amb la policia.
- 5 de setembre, EUA: es publica el primer número d'Alias que presenta el personatge de Jessica Jones, creada per Brian Michael Bendis i Michael Gaydos.
- 11 de setembre, Estats Units: Atemptats de l'11 de setembre de 2001 dos avions conduïts per segrestadors suïcides de l'organització Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu. L'atemptat desencadenarà un enduriment en la política exterior dels EUA encarnada sota el lema "Guerra global contra el terrorisme" desenvolupada pels governs Bush i que conduiran a la Guerra de l'Afganistan i la invasió de l'Iraq de 2003.
- 23 d'octubre, Tony Fadell i Apple posen a la venda el primer iPod.[3]
- 25 d'octubre, Seattle, estat de Washington, EUA: Microsoft inicia la comercialització del sistema operatiu Windows XP.
- 8 de novembre, Huelva, Andalusia: S'inaugura l'Estadi Nuevo Colombino, l'estadi de futbol del Recreativo de Huelva.
- 15 de desembre, Pisa, Itàlia: Es reobre el públic la Torre de Pisa, després d'una dècada d'obres per la reconstrucció i estabilització.
- L'Estat francès crea l'Observatoire National sur les Effets du Réchauffement Climatique
- El matemàtic català Eduardo Casas-Alvero enuncia la Conjectura de Casas-Alvero.
- Es fa pública la consecució de la seqüenciació del genoma humà en el Projecte Genoma Humà.
Cinema i televisió
[modifica]| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 10/28 | Peter Docter | Monsters, Inc. |
animació |
| 01/31 | Christophe Gans | El pacte dels llops | fantàstic |
| 12/13 | Ron Howard |
Una ment meravellosa |
drama |
| 01/19 | Richard Kelly | Donnie Darko | fantàstic |
- Categoria principal: Pel·lícules del 2001
Música i ràdio
[modifica]| M/d | Artistes | Títol | Estils |
|---|---|---|---|
| Antònia Font | A Rússia | pop |
- Categoria principal: Discs del 2001
El 18 de maig, la UNESCO afegí el Misteri d'Elx a la categoria de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Tecnologia i videojocs
[modifica]Enguany eixiren a la venda les consoles Game Boy Advance i GameCube, ambdós de Nintendo.
- Distribució del videojoc Ballistics.
Naixements
[modifica]| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen |
|---|---|---|---|
| Victoria Díez Sanjuan | pilotaire | valentina | |
| 02/21 | Isabella Acres | actriu | estatunidenca |
| 04/04 | Daniel Avilés | actor | madrileny |
| 06/03 | Ahed Tamimi | activista | palestina |
Les persones nascudes el 2001 faran 23 anys el 2024.
- Països Catalans
- 28 de març, l'Hospitalet de Llobregat: María Vicente García, atleta d'heptatló catalana.[4]
- 12 d'agost, Montcada i Reixac, Vallès Occidentalː Claudia Pina, futbolista catalana que juga com a davantera a la Primera divisió.[5]
- Resta del món
- 21 de gener, Salmon Arm, Canadà: Natalie Wilkie, esquiadora de fons paralímpica canadenca.[6]
- 10 de març, Hammond, Louisiana: Alyssa Carson, astronauta i conferenciant estatunidenca.
- 18 de desembre, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Billie Eilish, cantant i compositora nord-americana.[7]
-
Victoria Díez -
Ahed Tamimi
Necrològiques
[modifica]| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E |
|---|---|---|---|---|
| 12/02 | Helena Jubany i Lorente | bibliotecària | mataronina | 27 |
| 08/25 | Aaliyah | cantant | novaiorquesa | 22 |
Entre les morts destacades de l'any hi ha els actors Anthony Quinn, Francisco Rabal i Jack Lemmon, els cantants Gilbert Bécaud i Renato Carosone, el fotògraf Alberto Korda, el guitarrista Chet Atkins, l'historiador de l'art Ernst Gombrich, la il·lustradora Tove Jansson, el periodista Ramon Barnils i els músics George Harrison, John Lee Hooker i Joey Ramone. També tingué lloc l'assassinat d'Helena Jubany.
- Països Catalans
- 5 de gener,
- Barcelona: Anna Maria de Saavedra i Macià, poetessa catalana (n. 1905).[8]
- El Vendrellː Josep Cañas i Cañas, escultor i dibuixant (n. 1905).[9]
- 15 de febrer, Barcelona: Anna Ricci, mezzosoprano dedicada al cant, la recuperació de la lírica antiga i l'ensenyament (n.1930).[10]
- 7 de març, Barcelona: Salvador Mel·lo i Nicola, ballarí i coreògraf de dansa catalana (n. 1930).[11]
- 11 de març, Palma: Pere Quetglas, àlies Xam, promotor cultural, educador i artista mallorquí (85 anys).
- 14 de març, Reus, Baix Camp: Ramon Barnils, periodista català.[12]
- 19 de març, Barcelonaː Trinidad Sánchez-Pacheco, historiadora de l'art i directora museística a Barcelona (n. 1931).[13]
- 16 d'abril, València, País Valencià: Josep Maria Simó Nogués, empresari i financer valencià.
- 8 de juny, Barcelona: Griselda Pascual i Xufré, científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència (n. 1926).[14]
- 27 de juny, Bella Dorita, pseudònim de María Yáñez, vedet andalusa instal·lada a Barcelona, referent del Paral·lel barceloní (n. 1901).[15]
- 30 de juliol, Calonge, Baix Empordà: Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català.
- 1 d'agost, Barcelona: Maria del Carme Ponsati Capdevila, nedadora catalana (n. 1923).[16]
- 19 d'agost, Alzira, Ribera Alta: Perfecto Garcia Chornet, pianista valencià (n. 1941).
- 19 de novembre, Londres, Raimunda Elías Marca, mestra, primera aviadora de vol sense motor, a l'estat espanyol (n. 1911).[17]
- 2 de desembre, Sabadell: Helena Jubany, periodista i bibliotecària catalana (n. 1974).[18]
- Olot: Joaquim Danés i Llongarriu, metge i escriptor.
- Tortosa: Manuela Delsors Mangrané, pintora catalana (n. 1918).[19]
- Categoria principal: Morts el 2001
- Resta del món
- 5 de gener, Cambridge, Anglaterra: Elizabeth Anscombe, important filòsofa analítica, deixebla i curadora de l'obra de Wittgenstein.[20]
- 6 de gener, San Pedro Sula: Jaume Alberdi i Cornet, actor i dramaturg.
- 15 de gener, Debrecenː Margit Nagy-Sándor, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica als Jocs de Berlín i de Londres (n. 1921).[21]
- 4 de febrer, París, França: Iannis Xenakis, compositor francès d'origen grec (n. 1922).[22]
- 7 de febrer,
- Zollikon: Marianne Breslauer, fotògrafa i marxant alemanya.
- Vermont: Anne Morrow Lindbergh, escriptora i aviadora nord-americana (n. 1906).[23]
- 8 de març, Londres, Regne Unit: Ninette de Valois, ballarina i coreògrafa irlandesa (n. 1898).[24]
- 21 de març, L'Havana, Cuba: Dora Alonso, escriptora i periodista cubana (n. 1910).[25]
- 22 de març, Los Angeles, Califòrnia, EUA: William Hanna, destacat dibuixant, director i productor de cinema animat nord-americà. Cofundador, juntament amb Joseph Barbera, dels estudis Hanna-Barbera[26] (n. 1910).
- 9 d'abril, Ginebra, Suïssa: Graziella Sciutti, soprano italiana (n. 1927).[27]
- 15 d'abril, Nova York, EUA: Joey Ramone, membre fundador del grup The Ramones i pioner del punk rock (n. 1951).[28]
- 11 de maig, Santa Barbara, Califòrnia: Douglas Adams, escriptor anglès (49 anys).[29]
- 11 de juny, Michoacán: Amalia Mendoza, cantant mexicana de ranxera i mariachi (n. 1923).[30]
- 17 de juny, Palm Desert, Califòrnia (EUA): Donald James Cram, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (n. 1919).[31]
- 21 de juny, Los Altos, Califòrnia (EUA): John Lee Hooker, cantant i guitarrista nord-americà.[32]
- 27 de juny, Hèlsinkiː Tove Jansson, escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec.[33]
- 29 de juny, Londresː Rosemary Biggs, botànica i hematòloga anglesa, que estudià l'hemofília (n. 1912).[34]
- 1 de juliol,
- Goxwillerː Hélène de Beauvoir, pintora francesa (n. 1910).[35]
- Moscou (Rússia): Nikolai Bàssov, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 1964 (n. 1922).[36]
- 3 de juliol, Northamptonː Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera en l'àmbit de la música electrònica (n. 1937).[37]
- 17 de juliol, Idahoː Katharine Graham, editora periodística nord-americana, propietària i editora de The Washington Post (n. 1917).[38]
- 20 de juliol, Múnicː Eva Busch, cantant popular i de cabaret alemanya (n. 1909).[39]
- 23 de juliol, Jackson (Mississipi) (EUA): Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer de 1973 (n. 1909).[40]
- 3 d'agost, Antíbol, Françaː Jeanne Loriod, música francesa, virtuosa de l'instrument electrònic de les ones Martenot (n. 1928).[41]
- 13 d'agost, Madrid: Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic castellonenc (78 anys).
- 16 d'agost, Thirunvananthapuram, Kerala, Índiaː Anna Mani, física i meteoròloga índia (n. 1918).[42]
- 17 d'agost, Monacia-d'Aullène, Còrsega: François Santoni, polític cors, militant d'A Cuncolta Naziunalista.
- 3 de setembre, Massachusettsː Pauline Kael, influent crítica de cinema estatunidenca.[43]
- 12 de setembre, Madrid: Carmen Rico Godoy, escriptora, periodista i activa feminista espanyola (n. 1939).[44]
- 13 de setembre, Santa Monica, Califòrniaː Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (n. 1916).[45]
- 2 d'octubre, Baviera, Alemanya: Franz Biebl, compositor alemany.
- 28 d'octubre, Bampton, Oxfordshire: Elizabeth Jennings, bibliotecària, escriptora i poetessa anglesa (n. 1926).[46]
- 29 de novembre, Los Angeles, EUA: George Harrison, músic anglès, guitarrista de The Beatles.
- 17 de desembre, Stuttgartː Martha Mödl, soprano i mezzosoprano alemanya (n. 1912).[47]
- Belgrad: Neda Božinović, antimilitarista.
- 27 de desembre, Santa Cruz (Califòrnia)ː Helen Rodríguez Trías, pediatra estatunidenca i activista pels drets de les dones.[48]
-
Aaliyah
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Latorre, Francisco «La alemana Jutta Kleinschmidt se convierte en la primera mujer que gana la carrera del desierto» (en castellà). El País [Madrid], 21-01-2001. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «La afirmación del Rey de que 'nunca se obligó a hablar en castellano' provoca una tormenta política» (en castellà). El País, 25-04-2001. [Consulta: 6 abril 2014].
- ↑ «A History of the iPod: 2000 to 2004» (en anglès). Lowendmac.com, 10-08-2013. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Mendiola, Luís. «María Vicente: el deslumbrante futuro del atletismo». El Periódico, 16-11-2018. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Claudia Pina Medina (Delantera) / Jugadora Fútbol Femenino». Txapeldunak. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Wilkie | Canadian Paralympic Committee». [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ Villarino, Laura. «Billie Eilish, la artista que ha encontrado el lado más oscuro, introspectivo y transgresor del pop» (en castellà). La Vanguardia, 02-09-2019. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Anna Maria de Saavedra i Macià». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Biografia de Josep Cañas». Fundació Josep Cañas. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ «Anna Ricci Giraudo. Biografia». Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català. Generalitat de Catalunya. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Vilanesca», 20-01-2011. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Les veritats de Ramon Barnils». Catorze.cat. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Casanovas, M. Antonia «Sánchez-Pacheco, Trinidad». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans [Consulta: 30 gener 2019].
- ↑ «Pascual i Xufré, Griselda». Galería de Científics Catalans. Arxivat de l'original el 2021-03-04. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «Bella Dorita: abajo el telón». La Vanguardia, 28-06-2001, pàg. 39.
- ↑ «Maria del Carme Ponsati Capdevila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Cornudella Olivart, Joan. «Retrats de dones garriguenques. Raimunda Elias Marca». A: Vincles i arrels: VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues: l'Albi, 29 d'octubre de 2011. Centre d'Estudis de les Garrigues, 2012, p. 291-306. ISBN 978-84-616-2184-2.
- ↑ «Manuel Roig Abad guanya el 13è Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats». Ajuntament de Mataró. Cultura, 02-12-2020. [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte 1870-1950, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016.
- ↑ «Anscombe, Gertrude Elizabeth Margaret (1919-2001)» (en anglès). History of Women Philosophers and Scientists. University of Paderborn. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Margit NAGY - Olympic Gymnastics Artistic | Hungary» (en anglès), 25-03-2021. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ Hoffmann, Peter. «Xenakis, Iannis». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30654 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ González, Enric «Anne Morrow Lindbergh,escritora y piloto» (en castellà). El País [Madrid], 08-02-2001. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Dame Ninette de Valois». Encyclopædia Britannica [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ Ferrás Pérez, Norma. «De Doralina de la Caridad a Dora Alonso» (en castellà). Tribuna de La Habana, 22-12-2018. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «2001». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Graziella Sciutti (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Joey Ramone | American singer» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Douglas Adams | British author» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Amalia “La Tariácuri” Mendoza (1923-2001)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1987» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Russell, Tony «Obituary: John Lee Hooker» (en anglès). The Guardian, 23-06-2001. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Tove Jansson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Rizza, Charles. «Rosemary Peyton Biggs». Royal College of Physicians. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ Monteil, Claudine. Las hermanas Beauvoir. 1a ed. Barcelona: Circe Ediciones, 2004. ISBN 84-7765-230-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1964» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Hodgson, Brian «Delia Derbyshire. Pioneer of electronic music who produced the distinctive sound of Dr Who». The Guardian, 07-07-2001.
- ↑ «Katharine Graham» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Eva Busch» (en alemany). Fembio. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ «Eudora Welty | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Jeanne Loriod» (en anglès). The Independent, 16-02-2014. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Pastor Saavedra, María Asunción «Mujeres en la cienciaː Recordando a la física y meteoróloga Anna Mani». Tiempo y clima, núm. 64. Asociación Meteorológica Española, 4-2019, pàg. 40 i 41.
- ↑ «Pauline Kael» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 18-03-2024. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Carmen Rico Godoy periodista y escritora que jamás se rindió ante la vida». Heroínas, 03-02-2017. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Dorothy McGuire: Biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 17-07-2016. Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «Elizabeth Jennings | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Martha Mödl | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ EFE. «Google dedica "doodle" a la activista de origen latino Helen Rodríguez Trías» (en castellà), 07-07-2018. [Consulta: 24 maig 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2001