Apjohnita

Apjohnita
Cristalls d'ilesita de color groc en matriu d'apjohnita (blanc)
Fórmula química	Mn2+Al₂(SO₄)₄·22H₂O
Epònim	James Apjohn (en)
Localitat tipus	Bahía de Maputo, Província de Maputo, Moçambic
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.85
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.85
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.06
Dana	29.7.3.3
Heys	25.9.7
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,19Å; b = 24,34Å; c = 21,26Å; β = 100,28°
Color	incolor, blanc, rosa clar, groc clar, verd clar
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	sedosa
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	1,78 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,478 nβ = 1,482 nγ = 1,482
Birefringència	δ = 0,004
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1847
Símbol	Apj
Referències

L'apjohnita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'halotriquita. Rep el seu nom de James Apjohn (1796-1886), professor de química i mineralogia irlandès.

Característiques

L'apjohnita és un sulfat de manganès i alumini, de fórmula química Mn²⁺Al₂(SO₄)₄·22H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls aciulars o fibrosos, de fins a 3 centímetres, també asbestiforme, en crostes i massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5 a 2. Es coneixen sèries de solució sòlida almenys parcials de la pickeringita i l'halotriquita cap a l'apjohnita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'apjohnita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació i jaciments

Es troba en forma d'eflorescències associada a altres minerals com: halotriquita, pickeringita, gunningita, copiapita o epsomita. Va ser descoberta el 1847 a la bahía de Maputo, a la Província de Maputo (Moçambic).