Vés al contingut

Arquebisbat de Calcuta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Calcuta
Archidioecesis Calcuttensis
Imatge
La catedral de Calcuta
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 22° 34′ N, 88° 21′ E / 22.57°N,88.35°E / 22.57; 88.35
Índia Índia
Bengala Occidental
Parròquies38
Conté la subdivisió
Població humana
Població44.013.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata (1.474,13 hab./km²)
Religióromà
Geografia
Part de
Diòcesi (província eclesiàstica de Calcuta) Modifica el valor a Wikidata
Superfície29.857 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació18 d'abril de 1834
PatrociniFrancesc Xavier
CatedralMare de Déu del Roser
Organització política
• Arquebisbe metropolitàThomas D'Souza

Lloc webdiocesisenigallia.it

Facebook: calcuttaarchdiocese Youtube: UCoKrsk3qgVseGqB-A0xGJGA Modifica el valor a Wikidata


El bisbat de Calcuta (bengalí: কলকাতার বিশপের এলাকা; llatí: Archidioecesis Calcuttensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a l'Índia. Al 2006 tenia 145.246 batejats d'un total de 31.152.686 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Thomas D'Souza.

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn els districtes de Calcuta Howrah, Hoogly, Midnapore Est, Midnapore Oest, 24 Pargana Nord (en part) i Bankura (la part meridional), a la Bengala Occidental, a l'Índia.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Calcuta, on es troba la catedral de la Mare de Déu del Roser.

El territori s'estén sobre 29.857 km² i està dividit en 38 parròquies.

Història

[modifica]

El vicariat apostòlic de Calcuta va ser erigit el 18 d'abril de 1834 amb el breu Latissimi Terrarum del Papa Gregori XVI, prenent el territori del bisbat de São Tomé de Meliapore (avui arquebisbat de Madras i Mylapore).

El 17 de febrer de 1845 el vicariat apostòlic va ser dividit, i la porció oriental va ser confiada a un vicari resident a Chittagong, que estava subordinat al vicari apostòlic de Bengala.

El 15 de febrer de 1850 el vicariat es dividí definitivament, donant origen al vicariat apostòlic de la Bengala occidental i al vicariat apostòlic de la Bengala oriental (avui arquebisbat de Dacca). Contextualment, la regió de l'Assam, que depenia del vicariat apostòlic bengalí, va ser separat i annex al vicariat apostòlic del Tibet (avui Bisbat de Kangding).[1]

El 1855 cedí una porció del seu territori per tal que s'erigís la missió sui iuris de la Bengala central (avui bisbat de Krishnagar).

L'1 de setembre de 1886, per efecte de la butlla Humanae salutis del Papa Lleó XIII, el vicariat apostòlic de la Bengala occidental va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana, assumint el seu nom actual.

Posteriorment ha cedit més porcions del seu territori per tal que s'erigissin noves circumscripcions eclesiàstiques:

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Jean-Louis Taberd, M.E.P. † (1838 - 31 de juliol de 1840 mort)
  • Patrick Joseph Carew, S.J. † (30 de novembre de 1840 - 2 de novembre de 1855 mort)
  • Thomas Olliffe † (2 de novembre de 1855 - 13 de maig de 1859 mort)
    • Sede vacante (1859-1864)
  • Augustus van Heule, S.J. † (9 de setembre de 1864 - 9 de juny de 1865 mort)
  • Walter Herman Jacobus Steins, S.J. † (11 de gener de 1867 - 1877 renuncià)
  • Paul François Marie Goethals, S.J. † (3 de desembre de 1877 - 4 de juliol de 1901 mort)
  • Brizio Meuleman, S.J. † (21 de març de 1902 - 23 de juny de 1924 mort)
  • Ferdinand Périer, S.J. † (23 de juny de 1924 - 12 d'agost de 1960 jubilat)
  • Vivian Anthony Dyer † (12 d'agost de 1960 - 8 de febrer de 1962 mort)
  • Albert Vincent D'Souza † (8 d'agost de 1962 - 29 de maig de 1969 renuncià)
  • Lawrence Trevor Picachy, S.J. † (29 de maig de 1969 - 5 d'abril de 1986 renuncià)
  • Henry Sebastian D'Souza † (5 d'abril de 1986 - 2 d'abril de 2002 jubilat)
  • Lucas Sirkar, S.D.B. (2 d'abril de 2002 - 23 de febrer de 2012 jubilat)
  • Tomas D'Souza, des del 23 de febrer de 2012

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2006, la diòcesi tenia 145.246 batejats sobre una població de 31.152.686 persones, equivalent al 0,5% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 82.053 29.159.168 0,3 191 20 171 429 144 259 40
1959 106.203 30.300.258 0,4 210 24 186 505 270 528 54
1970 82.603 27.276.722 0,3 184 34 150 448 243 538 33
1980 85.900 30.240.000 0,3 160 62 98 536 198 636 32
1990 107.687 35.441.000 0,3 194 68 126 555 302 762 52
1999 133.740 24.813.952 0,5 220 88 132 607 363 857 31
2000 135.543 25.114.983 0,5 204 65 139 664 397 828 32
2001 136.804 25.124.983 0,5 197 65 132 694 349 950 34
2002 138.535 23.150.108 0,6 207 66 141 669 305 922 34
2003 139.920 27.665.118 0,5 206 65 141 679 3 316 905 34
2004 141.726 29.048.374 0,5 207 70 137 684 313 880 37
2006 145.246 31.152.686 0,5 211 70 141 688 328 1.141 38

Notes

[modifica]
  1. Adrien Launay, Histoire de la mission du Thibet, vol. 2, (Lille 1903), pp. 389-390.

Fonts

[modifica]