Vés al contingut

Llista de fabricants de prototipus de motocicleta dels Països Catalans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: BYRA)

Aquesta és una llista amb els fabricants de prototipus de motocicleta dels Països Catalans al llarg de la història. La llista aplega totes aquelles empreses o particulars residents als Països Catalans que han fabricat o projectat prototipus de motocicletes en algun moment de la seva existència, agrupades en diversos apartats: prototipus (fabricats o no) i projectes inèdits, segones marques emprades puntualment per alguns fabricants, productes fabricats en petites sèries i motocicletes de competició.

Les entrades estan ordenades alfabèticament i cada una indica el lloc de fabricació, la data i l'autor del prototipus si es coneixen.

A 27 de desembre de 2012

Prototipus i projectes

[modifica]

Tot seguit es llisten aquells prototipus i projectes de fabricació que restaren inèdits. Cap d'ells no va ser posat en producció per motius diversos, malgrat arribar-se a presentar en fires de mostres i similars en més d'un cas.

ArianeTech

[modifica]
Lloc: Cabrera de Mar / Període: 2004-Actualitat

Empresa d'enginyeria que dissenya i construeix prototipus per a fabricants de motocicletes. També fabrica les seves pròpies motos de velocitat, sota la marca Ariane.

Artés (o Artés de Arcos)

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 1965-1973

Intent de l'empresa Artés de Arcos de fabricar una "beach-bike" (motocicleta per a conducció sobre dunes), destinada al mercat nord-americà. Vegeu també Artés (Prunés).

Bresson

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1901

Projecte de construcció d'una motocicleta propulsada per caldera de vapor. L'autor fou Eugeni Bresson.

Condal

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 1952-1953

Prototipus d'escúter amb motor de 100 cc dos temps que volia fabricar l'empresa Urgell y Gomà SL (vegeu Pony). No s'arribà a fabricar com estava previst, ans com a tricicle de repartiment amb motor Hispano Villiers (1953). A partir de 1954 es conegué com a Pato.

Elite

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1956

Projecte de motocicleta fet per José Ramal Vidal, amb motor Hispano Villiers i quadre estampat inspirat en el model Max de NSU (duia un gran silenciador i transmissió secundària sota càrter estanc).

Eucort

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1950

Prototipus que volia construir el fabricant d'automòbils Eucort per mirar de reflotar el seu negoci en decadència.

HAMAR

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1948

Prototipus fet per la firma Hierros, Aceros, Maquinaria, Autos i Recambios. Res a veure, doncs, amb el mot hamar (equivalent al número deu en basc).

INCA

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1928

Prototipus de motocicleta d'1 ¼ HP de potència. Alguns dels seus components els aprofità més tard la marca SSS de Valsolet (vegeu aquesta entrada).

Lloc: Barcelona / Data: 1924

Fabricant de bicicletes que el 1924 mirà de fabricar motocicletes amb motors Villiers de 150 i 175 cc.

Liporto

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1948

Prototipus de motocicleta plegable amb motor de 98 cc, exhibit a la Fira de Mostres de Barcelona de 1948.

Maquer

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1952

Prototipus de Miniescúter amb motors Mosquito o Galgo.

Maquitrans

[modifica]

Prototipus d'escúter presentat a la Fira de Mostres de Barcelona de 1952 per Maquinaria y Elementos de Transporte S.A. (empresa dedicada al manteniment de troleibusos i tramvies). Fou arraconat en favor dels tricicles de repartiment.

Mavisa

[modifica]

Intent no reeixit de fabricar, a Sant Cugat del Vallès, un model de motocicleta molt elaborat i revolucionari al seu temps (1957-1960). No tirà endavant per manca de mitjans.

Miky

[modifica]
Lloc: València / Data: 1957

Motopatí amb motor Mosquito M60 presentat a la Fira de Mostres de Barcelona de 1957.

Miró

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1946

Prototipus fet per Ignasi Miró, un dels tres socis del fabricant de motocicletes Semior. Duia motor Villiers i se'n va construir només una.

Moan

[modifica]
Lloc: L'Albufera de València / Data: 1956

Prototipus de motocicleta amfíbia amb motor de 250 cc pensada per a circular pels arrossars i séquies valencians.

Pegula

[modifica]
Lloc: La Riba / Data: 1924

Prototipus de motocicleta per al qual s'arribà a demanar la patent industrial.

Poker

[modifica]
Lloc: Manresa / Data: 1989

Minimoto amb motor Franco Morini feta per TJT (empresa auxiliar del sector de la motocicleta) amb la intenció d'exportar-la a Itàlia. Es presentà al Saló de Milà de 1989.

Rued

[modifica]
Lloc: Caldes de Montbui - Sentmenat / Data: 1985

Motocicleta agrícola en dues versions, dissenyada pel tècnic en automoció Jordi Martín Clerch.

Sabaté

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1951

Prototipus de "Flat Twin" de quatre temps, transmissió per cardan i canvi per embragatge automàtic. Projecte abandonat per manca de mitjans econòmics.

Solerita

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1947

Projecte de Minimoto amb motor Alpha de ¾ HP.

Super CC

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1954

Projecte de motocicleta amb motor Hispano Villiers de 125 cc que intentà produir la firma Crédito Ciclista. Es presentà a la Fira de Mostres de Barcelona. de 1954.

Lloc: Menorca / Data: 1979

Projecte de Minimoto amb motor Franco Morini.

Valls

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1955

Prototipus de motocicleta amb motor de 125 cc dos temps amb admissió per disc rotatiu, dissenyat per un fabricant de motors d'aeromodelisme.

Altres...

[modifica]

Tot seguit, es llisten fabricants de prototipus de motocicleta i models singulars catalans dels quals no se n'ha trobat més informació que el seu nom relacionat a la guia editada el 2011 pel Museu de la Moto de Barcelona:[1]

  • Barcino (Barcelona, 1960)
  • Boronat (Barcelona, 1950)
  • Cercós (Barcelona, 1953)
  • Costa (Molins de Rei, 1976)
  • Dalna (Cornellà de Llobregat i Sant Just Desvern, 1983)
  • Grau (Barcelona, 1949)
  • JAS (Barcelona, 1950)
  • M.A.P. (Barcelona, 1950)
  • Metalur (Barcelona, 1950)
  • Minco (Barcelona, 1973)
  • Olper (Barcelona, 1958)
  • Paxau (Torelló, 1970-1980)
  • Salomó (Barcelona, 1936)
  • Soler Replica (Bassella, 1953)
  • Veluti (Barcelona, 1950)
  • Ventayol (Barcelona, 1952)
  • V.U. (Barcelona, 1951)
  • WAW (Barcelona, 1953)

Segones marques

[modifica]

Tot seguit es llisten segones marques de fabricants coneguts que, per motius diversos, no tingueren gaire recorregut.

Marca adoptada eventualment pel fabricant barceloní Fusté entre 1930 i 1936.

Marca adoptada eventualment per l'empres barcelonina Construcciones Mecánicas Clúa entre 1951 i 1953.

De "Montesa Honda". Marca assignada a Montesa el 1982, un cop fusionada amb Honda, per als seus models de trial (Cota 123, 200 i 349). Se'n fabricaren poques unitats i de seguida es tornaren a comercialitzar amb marca Montesa.

De "Motocicleta Trans Virgili". Intent no reeixit de fabricar el model de trail Yack i alguns ciclomotors amb motor Zündapp per l'amo de la barcelonina Mototrans entre 1979 i 1987.

Productes fabricats en petites sèries

[modifica]

Tot seguit es llisten productes que sí que s'arribaren a fabricar, tot i que en quantitats poc significatives.

Alce

[modifica]
Període: Dècada de 1950

Escúter amb motor Narcla.

Artés (Prunés)

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 1951-1953

Els germans Josep, Fermí, Valentí i Ramon Prunés fabricaren dues motocicletes artesanals de 125 cc el 1951 a les instal·lacions d'Artés de Arcos, motiu pel qual les anomenaren Artés quan les matricularen, el 1953. Vegeu també Artés de Arcos (més amunt).

Bonet

[modifica]

El Bonet, fabricat a Barcelona el 1889 per Francesc Bonet i Dalmau, fou el primer vehicle propulsat per un motor de combustió interna fet als Països Catalans. Tot i que ha estat considerat el primer automòbil català, en realitat era un tricicle i per tant estaria regulat per la Federació Internacional de Motociclisme i no pas per la d'automobilisme.

Centauro

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 1967

Escúter fabricat a Barcelona el 1967 per Carlos Sotelo, partint d'una Lambretta 200. Mai no va aconseguir comercialitzar el seu producte i, per tant, se'n va fer una sola unitat.[2]

España

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 1914-1916

Motocicleta anglesa adaptada al gust català per Enric Forns.

Gubern

[modifica]

Motocicleta fabricada a Barcelona el 1955. Se'n va fer una sola unitat degut a problemes administratius que n'impediren la fabricació en sèrie.

Jimbell

[modifica]
Lloc: València / Període: Dècada de 1950

Les Jimbell passaren per ser unes motocicletes fabricades per Jiménez Bello, un valencià d'ètnia gitana, i obtingueren per tant tot el suport propagandístic del franquisme de l'època. De fet, s'ha dit que en realitat es tractava d'unitats de la motocicleta anglesa Sun amb motor Villiers, entrades de contraban per València.

JT Elías

[modifica]
Lloc: Manresa / Període: 1988-1991

Motoreta amb motor Franco Morini que intentava facilitar el pas gradual de la bicicleta de trial a la moto de trial.

Lleys

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: Dècada de 1910

Lleys era el distribuïdor de la marca francesa Griffon a Barcelona. Adaptà les motos al gust català i fabricà també algun model de competició.

Sicilia

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1947

Minimoto coneguda també com a MB. Se'n feu només una.

Valsolet

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 1943-1945

Continuador dels velomotors SSS, als quals apujà de cilindrada fins als 96 cc.

Motocicletes de competició

[modifica]

Tot seguit es llisten aquells models de competició que es fabricaren de forma artesanal o en poca quantitat.

A. Badia

[modifica]
Lloc: Palautordera / Data: 1928

Velomotor de curses amb motor de dos temps de 100 cc, sobrealimentat.

Lloc: València / Data: 1952

Motocicleta de curses feta pel motociclista Adrián Muñoz. Una sola unitat.

Badia (Feb-Kart)

[modifica]
Lloc: Cambrils / Data: 1989

Ciclomotor de curses amb motor de 49 cc automàtic amb doble variador. Fet per la firma Feb-Kart.

Ballesta Special

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1933

Velomotor de curses amb motor de dos temps de 100 cc procedent de la marca francesa Ravat.

BEON

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 2007-Actualitat

Motocicletes de curses per a la categoria de Moto3 desenvolupades per l'empresa Beon Automotive, SL ("BeOn").

Beta Trueba

[modifica]

Prototipus de motocicletes de trial fets pel taller Motos Trueba i Pere Ollé en col·laboració amb la fàbrica italiana Beta.

Lloc: Sitges / Període: 1923-1926

Motocicleta de curses amb motor francès Train de 123 cc. Se'n feu una curta producció en sèrie.

BYRA

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: Dècada de 1970

Amb aquesta marca es fabricaren dues motocicletes de curses: una triciclíndrica de 750 cc amb xassís Rickman i una quadricilíndrica de 1.000 cc amb motors d'OSSA Yankee (aquesta darrera participà en les 24 Hores de Montjuïc el 1972). L'autor en fou Ferran Batlló i partí respectivament dels models 175 i 250 d'OSSA.

Escalé

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1919

Motocicleta de curses de gran cilindrada partint d'una Indian nord-americana. Una sola unitat.

Faura

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1945

Motocicleta de curses amb motor Sachs feta per Ignasi Faura per a competir amb les Montesa de l'època. Una sola unitat.

Figueras

[modifica]
Lloc: Barcelona / Data: 1924

Bicicleta de curses amb motor DKW tipus "cogombre".

Fopi

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 1959-1961

Motocicleta de curses feta a còpia de barrejar el bo i millor de Bultaco i Montesa, fabricada per Ernest Millet Foca i Joaquim Sagnier Pingüino. Més tard esdevingué una autèntica motocicleta de Gran Premi, dissenyada per Piti Millet.

Lomat

[modifica]
Lloc: Les Franqueses del Vallès / Període: Dècada de 1970

Motocicletes de velocitat amb motors Autisa, Derbi, Gimson, Kreidler, Lambretta i Suzuki.

Lloc: Alberic / Període: 2010-2011

Motocicleta de curses en categoria Moto2 desenvolupada per l'empresa MIR Racing SL d'Alberic, sota la direcció de l'antic campió d'Europa Julián Miralles.[3]

Monlau

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 2014-Actualitat

Motocicleta de curses per a la categoria de Moto3 desenvolupada pels alumnes d'enginyeria de l'escola Monlau.

Molina

[modifica]
Lloc: Elda / Període: 1981-1983

Motocicleta de curses amb xassís Tavi (vegeu aquesta entrada) i motor Kreidler.

Lloc: Barcelona / Període: 1952-1953 i dècada de 1960

Inicialment, fou la marca dels tricicles fets per Maquitrans (vegeu aquesta entrada). El 1967 es tornà a adoptar aquesta marca per a una motocicleta de curses de 250 cc, i a partir de 1968 per a una gamma de ciclomotors de Ducati Mototrans.

Nano

[modifica]
Lloc: Alzira / Data: 1980

Motocicleta de curses de 50 cc feta pel pilot Juan "Nano" Bono.

Ribas

[modifica]
Lloc: Barcelona / Període: 1952-1953

Motocicleta de curses amb motor Sachs feta per Engranajes Ribas. Una sola unitat, que participà en 3 curses.

Altres...

[modifica]

Tot seguit, es llisten fabricants de motocicletes de competició catalans dels quals no se n'ha trobat més informació que el seu nom relacionat a la guia editada el 2011 pel Museu de la Moto de Barcelona:[4]

  • Abad (Badalona, 1983)
  • Canivell (Barcelona, 1946)
  • Carrera (Barcelona, 1976)
  • Cobas (Barcelona, 1984)
  • F.R. (Barcelona, 1983-1986)
  • H.V.M. (Barcelona, 1970-1980)
  • Jafra (Sant Pere de Ribes, 1980)
  • J.B.N. (Argentona, 1977)
  • Linares (L'Hospitalet de Llobregat, 1984-1996)
  • Mostajo (Barcelona, 1970)
  • Moto Font (Sant Pere de Ribes, 1980)
  • Nadal (Vilassar de Mar, 1980-1990)
  • Norgren (Terrassa, 1998-2000)
  • Peinado Vallès (Barcelona, 1981)
  • Raf (Barcelona, 1920)
  • Romaval (Vic, 1969)
  • SC (feta pel mecànic Carmona a Vilassar de Dalt durant la dècada de 1980)
  • Serra (Olot, 1981)
  • Speed Fiber (Canovelles, 1983)
  • Sputnick (Barcelona, 1958)
  • Tecfar (Barcelona, 1982-1981)
  • Tragavientos (Terramar, 1926)
  • Vetmo (Sabadell, 1981)
  • Vicru (Prats de Lluçanès, 1977)
  • Vulpes (Terrassa, 1980-1983)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Orengo 2011: «Prototips i models singulars» p. 69
  2. «Motos úniques i singulars» (PDF). Museu de la Moto de Barcelona, 16-10-2013. [Consulta: 27 febrer 2014].
  3. «Historia» (en castellà). moto2mirracing.com, 19-01-2010. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2012. [Consulta: 27 desembre 2012].
  4. Orengo 2011: «Competició» p. 68

Bibliografia

[modifica]

Tret que s'indiqui el contrari, el contingut d'aquest article s'ha obtingut de les següents obres: