Beatriz de Moura

Beatriz de Moura
Nom original	(pt) Beatriz de Moura Gurgel
Biografia
Naixement	1939 (84/85 anys); Rio de Janeiro (Brasil)
Residència	Rio de Janeiro ; Ginebra ; Barcelona
Formació	Universitat de Ginebra
Activitat
Ocupació	editora, executiva d'empresa, traductora, empresària
Participà en
19 juny 2002	Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra
Família
Cònjuge	Òscar Tusquets Blanca (1968–segle XX)
Premis
	(2006) Creu de Sant Jordi; (1998) Cavaller de les Arts i les Lletres ;

Beatriz de Moura Gurgel (Rio de Janeiro, 1939) és una editora espanyola d'origen brasiler, fundadora i directora literària de Tusquets Editors.^[1]^[2]

Era filla d'un diplomàtic i va estudiar ciències polítiques, traducció literària i història a l'Escola d'Intèrprets de Ginebra el 1958.^[3] El 1961 es va establir a Barcelona, on va treballar per a diverses editorials, com Salvat, Gustavo Gili, i Lumen, amb l'editora Esther Tusquets.

En ple moviment de la Gauche Divine, el 1968 es va casar amb el germà d'Esther Tusquets, l'arquitecte Òscar Tusquets i el 1969 va fundar l'editorial Tusquets Editors.^[4]^[5] Amb una línia editorial alhora rigorosa i oberta, ha posat a l'abast del públic les obres de grans escriptors contemporanis en castellà com Ernst Jünger, Milan Kundera o Emil Cioran. Ella mateixa ha traduït al castellà (des dels originals en francès) Los testamentos traicionados, La lentitud, La identidad i La ignorancia de l'escriptor txec i francès Milan Kundera.^[3] El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.^[6]

El 1998 va cedir la seva biblioteca particular a la Universitat Pompeu Fabra.^[7] El 2017 va donar l'arxiu de l'editorial a la Biblioteca Nacional d'Espanya, en no respondre cap resposta de la Biblioteca de Catalunya.^[8]

Família

Beatriz de Moura va estar casada amb Òscar Tusquets i va ser cunyada d'Esther Tusquets i tia de Milena Busquets.

Referències

↑ «Beatriz de Moura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Nopca, Jordi «Beatriz De Moura: "Llegir ja no és indispensable"». Ara, 03-07-2013.
↑ ^3,0 ^3,1 «Beatriz de Moura Gurgel». [Consulta: 13 febrer 2022].
↑ Gaillard, V. «Tusquets s'uneix a Planeta». El Punt Avui, 28-04-2012, pàg. 34.
↑ Martí, Tomeu «Gauche Divine». dBalears, 22-09-2004. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2022 [Consulta: 13 febrer 2022].
↑ Harguindey, Àngel S. «El placer de vivir entre libros» (en castellà). El País, 01-10-2006.
↑ «Beatriz de Moura, la gran dama de l'edició espanyola, impartirà la lliçó de cloenda del màster en Edició - categories». Arxiu de notícies. UPF, 27-06-2013. Arxivat de l'original el 2022-02-13. [Consulta: 13 febrer 2022].
↑ Vila-Sanuán, Sergi «Beatriz de Moura dona el archivo de editorial Tusquets a la Biblioteca Nacional de España» (en castellà). La Vanguardia, 11-10-2017 [Consulta: 13 febrer 2022].

Enllaços externs

«Beatriz de Moura 1939» (en castellà). filosofia.org.
«Beatriz de Moura habla para Fet a Mèxic» (vídeo) (en castellà). Fet a Mèxico.

[1] «Beatriz de Moura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Nopca, Jordi «Beatriz De Moura: "Llegir ja no és indispensable"». Ara, 03-07-2013.

[cccb-3] 3,0 ^3,1 «Beatriz de Moura Gurgel». [Consulta: 13 febrer 2022].

[4] Gaillard, V. «Tusquets s'uneix a Planeta». El Punt Avui, 28-04-2012, pàg. 34.

[5] Martí, Tomeu «Gauche Divine». dBalears, 22-09-2004. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2022 [Consulta: 13 febrer 2022].

[6] Harguindey, Àngel S. «El placer de vivir entre libros» (en castellà). El País, 01-10-2006.

[7] «Beatriz de Moura, la gran dama de l'edició espanyola, impartirà la lliçó de cloenda del màster en Edició - categories». Arxiu de notícies. UPF, 27-06-2013. Arxivat de l'original el 2022-02-13. [Consulta: 13 febrer 2022].

[8] Vila-Sanuán, Sergi «Beatriz de Moura dona el archivo de editorial Tusquets a la Biblioteca Nacional de España» (en castellà). La Vanguardia, 11-10-2017 [Consulta: 13 febrer 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]