Vés al contingut

Carme Balcells i Segalà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarme Balcells i Segalà
Imatge
Carme Balcells en una foto d'estudi de 1983 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Carmen Balcells Segalà Modifica el valor a Wikidata
9 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata
les Oluges (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeditora, agent literària Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata - 2015 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEditorial Seix i Barral
Grup RBA Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carme Balcells i Segalà,[1] també coneguda com a Carmen Balcells (Santa Fe de Segarra, les Oluges, Segarra, 9 d'agost de 1930 - Barcelona, 20 de setembre de 2015),[2] fou una agent literària catalana, molt valorada pels autors, ja que va aconseguir eliminar els contractes vitalicis i altres excessos editorials com imposar les clàusules de cessió per temps limitat d'un llibre.[3]

Biografia

[modifica]

La més gran de quatre germans, va néixer al si d'una família de petits propietaris rurals. Va estudiar al seu poble natal i el 1946 es va traslladar a Barcelona. Mercè al poeta de Cervera Jaume Ferran, el 1955 va conèixer els escriptors Joan Ferraté, Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma, Carles Barral, Luis Goytisolo i Josep Maria Castellet. Aleshores, treballà per l'agència literària ACER, que era propietat de Vintila Horia.

El 1960, quan Vintila Hòria marxà a París, va entrar a treballar en Seix Barral. Arran d'una proposta de gestió de drets d'autor feta per Carles Barral,[4] fundà l'Agència Literària Carmen Balcells, que començà gestionant els drets de traducció d'autors estrangers i d'alguns autors espanyols per a l'Editorial Seix Barral com Luis Goytisolo. Després representaria altres autors com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Julio Cortázar, Carlos Fuentes, Pablo Neruda, Miguel Delibes, Álvaro Mutis, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre, Gonzalo Torrente Ballester, Manuel Vázquez Montalbán, José Luis Sampedro, Terenci Moix, Juan Carlos Onetti, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Josep Maria Castellet, Juan Goytisolo, Alfredo Bryce Echenique, Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Isabel Allende, Rosa Montero o Gustavo Martín Garzo. Hom la considera en gran part responsable del boom de la literatura llatinoamericana durant aquest període.

El 1991 va cofundar l'empresa RBA edicions, de la qual posteriorment es desvinculà.[1]

L'any 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. L'any 2005 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona[5] i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Com a reconeixement a la seva tasca com a representant, va rebre dedicatòries a obres d'autors reconeguts com Juan Marsé, Juan Carlos Onetti o Gabriel García Márquez, mentre que d'altres —com Max Aub, Manuel Vázquez Montalbán, José Donoso o Carles Barral— la van fer aparèixer com a personatge en alguna de les seves obres.

El mes de desembre de 2010 va vendre el seu arxiu personal al Ministeri de Cultura d'Espanya per 3 milions d'euros, amb la condició que l'arxiu es mantingués unificat. Els documents es van traslladar a Alcalá de Henares.[6] Aquell mateix any va rebre el Premi Especial del Jurat dels Premis Internacionals Terenci Moix.[7] Fou l'agent literària més famosa en el món de les lletres hispanes.

Durant la seva trajectòria va representar sis Premis Nobel: Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Miguel Ángel Asturias, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda.

Reconeixement

[modifica]

L'any 2022 l'Ajuntament de Barcelona li posà el seu nom a una plaça de la ciutat, davant la Biblioteca Gabriel García Márquez, entre els carrers del Concili de Trento i del Treball, al barri de Sant Martí de Provençals.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Carme Balcells i Segalà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Mor l'agent literària Carmen Balcells». el Periodico, 21-09-2015.
  3. ↑ Carmen Balcells: 'He pensado vender la agencia, ¿pero a quién?', El Mundo 06/10/2008.
  4. ↑ TV3. «Sense ficció - La clàusula Balcells». [Consulta: 28 febrer 2023].
  5. ↑ Balcells Segalà, Carmen «Carmen Balcells Segalà : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes del Rectorat el dia 20 de desembre de l'any 2005.». Doctor honoris causa (Universitat Autònoma de Barcelona), 2005.
  6. ↑ «L'agent literària Carme Balcells ven el seu arxiu per tres milions d'euros al Ministeri de Cultura». 324cat, 24-12-2010 [Consulta: 10 juliol 2018].
  7. ↑ «Sergi López, Carme Balcells i Javier Cercas, guardonats amb el Premi Internacional Terenci Moix». 324cat, 24-04-2010 [Consulta: 10 juliol 2018].
  8. ↑ Aliaguilla, Clara «L’agent literària Carmen Balcells tindrà una plaça davant la Biblioteca Gabriel García Márquez». Betevé, 12-07-2022 [Consulta: 17 juliol 2022].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carme_Balcells_i_Segalà&oldid=31439460»