Vés al contingut

Maria Antònia Canals i Tolosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Antònia Canals i Tolosa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Maria Antònia Canals Tolosa Modifica el valor a Wikidata
15 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 2022 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Es coneix perFundadora de l'escola Ton i Guida
Activitat
OcupacióPedagoga
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Maria Antònia Canals i Tolosa (Barcelona, 15 de novembre de 1930 - Girona, 29 d'abril de 2022) va ser una mestra i matemàtica catalana, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, figura clau de la renovació pedagògica a Catalunya.[1][2]

Vida i obra

[modifica]

De família de mestres –el seu pare, Emili Canals, era un enginyer molt aficionat a les matemàtiques i les seves ties eren Dolors i Francesca Canals i Ferrer, introductores del mètode Montesssori a Catalunya–, es graduà en Magisteri el 1950 i es llicencià en Ciències exactes a la Universitat de Barcelona el 1953.[3]

Va treballar de mestra a les escoles Virtèlia i al Liceu francès. El 1956 treballà a l'escola Talitha, va incorporar paulatinament idees del psicòleg de l'ensenyament suís Paul Piaget.[4] Amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d'altres, fou un dels fundadors de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. El 1962 fundà l'escola Ton i Guida al barri del Verdum de Barcelona; va començar amb 42 alumnes i al 1975 en tenia 400.

Va treballar en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona, també a les escoles d'estiu de Rosa Sensat, i en cursos i seminaris per tot l'estat espanyol.[5]

Va ser autora de nombroses publicacions sobre l'ensenyament de les matemàtiques i la seva influència és molt notable en els grups de mestres Almosta i Perímetre, creats sota la seva influència. L'any 1992 precisament el grup Perímetre conjuntament amb l'equip de matemàtiques de l'ICE fundaria l'Associació d'Ensenyants de Matemàtiques de Girona (ADEMGI), que Canals presidí fins al 1996. També va presidir la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT).[5]

L'any 2001 es va jubilar i des de aleshores dirigí el Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l'Escola (Gamar), que va fundar l'any 2002 a la Universitat de Girona, un espai de reflexió, experimentació i divulgació a l'entorn de l'ensenyança de les matemàtiques en l'escola, en les etapes infantil, primària de primer cicle de secundària, per exemple promovent l'ús dels reglets numèrics. El 2014 impulsà també la creació dell CAÀREM de Rosa Sensat (Centre d'Activitats i d'Àmbit de Reflexió per a l'Educació Matemàtica).[5]

Premis i reconeixement

[modifica]

Va rebre la Medalla al Mèrit en el Treball el 1986, i el Premi Mestres 68 el 1994, la Insígnia d'Or de la Universitat de Vic, la Distinció Jaume Vicens Vives a la Qualitat de la Docència Universitària el 2001, la Creu de Sant Jordi el 2006, el Premi Gonzalo Sánchez Vázquez de 2007[3] i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona l'any 2009. Un centre de formació de mestres al Nepal porta el seu nom. El 2007 va rebre el premi Gonzalo Sánchez Vázquez de la Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques (FESPM).

L'any 2012 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.[6][7]

El juliol de 2021 el Consell de Govern de la Universitat de Girona aprova la creació de la Càtedra de Didàctica de les matemàtiques M. Antònia Canals.[8]

Exlibris del Fons Maria Antònia Canals de la Universitat de Girona

Fons personal

[modifica]

La Biblioteca de la Universitat de Girona custodia el Fons M. Antònia Canals, format per uns 500 volums majoritàriament sobre matemàtiques i el seu ensenyament i aprenentatge. Són llibres que M. Antònia Canals va anar reunint al llarg de la seva llarga trajectòria com a mestra, formadora de mestres i per a l'elaboració dels nombrosos materials didàctics que ha creat, amb la intenció d'acostar les matemàtiques als nens i al públic en general.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Julbe, Bàrbara «Maria Antònia Canals, 83 anys: 'Continuo per animar els mestres'». La Vanguardia, 23-12-2013.
  2. ↑ «Maria Antònia Canals i Tolosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Maria Antònia Canals i Tolosa. Premio Gonzalo Sánchez Vázquez 2007». Descartes JS. Proyecto Canals. [Consulta: 23 setembre 2020].
  4. ↑ Castellet, Manuel «Semblances : Maria Antònia Canals i Tolosa». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 87, pàg. 26.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Bramona, Joan; Roser Cabacés, Roser. «Maria Antònia Canals. A l'escola i a la feina, tothom hauria de ser feliç». Barcelona Metròpolis, núm. 103. [Consulta: 23 setembre 2020].
  6. ↑ «La Xarxa Vives homenatja Eliseu Climent i M. Antònia Canals a Vic». Vilaweb, 13-07-2012. [Consulta: 23 setembre 2020].
  7. ↑ «Els Quaderns de Matemàtiques de la Maria Antònia Canals: La Maria Antònia». [Consulta: 23 setembre 2020].
  8. ↑ «Càtedra de Didàctica de les matemàtiques M. Antònia Canals».
  9. ↑ «Fons M. Antònia Canals (Universitat de Girona)». [Consulta: 14 maig 2019].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Antònia_Canals_i_Tolosa&oldid=33797292»