Umbita
 Umbita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₂ZrSi₃O9·H₂O |
| Epònim | llac Umbozero |
| Localitat tipus | vall del riu Vuonnemiok, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.25 |
| Dana | 59.2.1.1 |
| Heys | 14.10.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,2Å; b = 13,24Å; c = 7,17Å; |
| Grup espacial | grup espacial 19 |
| Color | incolor, groc clar |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,596 nβ = 1,619 nγ = 1,630 |
| Birefringència | δ = 0,034 |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 68° |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Impureses comunes | Ti, Hf, Fe, Na, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-006 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Umb |
| Referències | [1] |
La umbita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del llac Umb, que es troba uns 20 km a l'est de la zona on es va descobrir el mineral.
Característiques
[modifica]La umbita és un silicat de fórmula química K₂ZrSi₃O9·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, en forma de cristalls aplanats en {010} de fins a 1 mil·límetre.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la umbita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1982 a la vall del riu Vuonnemiok, al massís de Khibini, a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat trobada a altres indrets del massís de Khibini i del massís de Lovozero. Sol trobar-se associada a altres minerals com: kostylevita, wadeïta, eudialita, feldespat potàssic i aegirina.[2]
Referències
[modifica]