Litidionita

Litidionita
Fórmula química	CuNaKSi₄O10
Epònim	petit i pedra
Localitat tipus	Vesuvi, Ciutat metropolitana de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DG.70
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DG.70
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D*.02
Dana	70.1.1.1
Heys	14.2.6
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,8 Å; b = 8,01 Å; c = 6,97 Å; α = 114,12°; β = 99,52°; γ = 105,59°
Duresa (Mohs)	5 a 6
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,548 nβ = 1,574
Birefringència	δ = 1,548
Angle 2V	mesurat: 56°
Dispersió òptica	no en té
Impureses comunes	Fe, Pb, Ca
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2014 s.p.
Símbol	Ltd
Referències

La litidionita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la litidionita.

Característiques

La litidionita és un silicat de fórmula química CuNaKSi₄O₁₀. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la litidionita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al Vesuvi, dins la ciutat metropolitana de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita a la fumarola Arsenàtnaia del volcà Tolbàtxik (Krai de Kamtxatka, Rússia), i a la mina Snowstorm (Nevada, Estats Units). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.