Cascandita

Cascandita
Cascandita (blanc) amb jervisita
Fórmula química	Ca(Sc,Fe3+)(HSi₃O9)
Epònim	calci, escandi i composició química
Localitat tipus	Pedrera Giacomini, Agrano, Omegna, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DG.07
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DG.07
Dana	65.2.1.6
Heys	14.8.14
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,791(8) Å; b = 10,420(9) Å; c = 7,076(6) Å; α = 98,91(8)°; β = 102,63(8)°; γ = 84,17(8)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	rosa clar
Exfoliació	bona en {100} i {001}
Duresa	4,5 a 5,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,03 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,663 nγ = 1,684
Birefringència	δ = 0,021
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Ti, Al, Mn, Mg, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-011
Any d'aprovació	1980
Símbol	Cas
Referències

La cascandita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wol·lastonita. Rep el nom pel calci i l'escandi de la composició química.

Característiques

La cascandita és un silicat de fórmula química Ca(Sc,Fe³⁺)(HSi₃O₉). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980, i la primera publicació data del 1982. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4,5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cascandita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu municipal d'Història Natural de Milà (Itàlia), amb el número de registre: 23270.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Giacomini, situada a la localitat d'Agrano, al municipi d'Omegna, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita en altres indrets de la mateixa província, així com al municipi de Drangedal, al comtat de Telemark (Noruega). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.