Fluorcanasita

Fluorcanasita
Fórmula química	K₃Na₃Ca₅Si₁₂O30F₄·H₂O
Epònim	fluor i canasita
Localitat tipus	Mont Kukisvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DG.80
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DG.80
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 18,846(4) Å; b = 7,242(1) Å; c = 12,65(2) Å; β = 111,84°
Grup puntual	m - domàtica
Grup espacial	bm
Color	porpra
Exfoliació	perfecta
Fractura	aspre, esglaonada
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,68(2) g/cm³ (mesurada); 2,69 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,538(1) nβ = 1,546(1) nγ = 1,549(1)
Birefringència	δ = 0,011
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 60° (2), calculat: 63°
Dispersió òptica	medium, r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2007-031
Any d'aprovació	2007
Símbol	Fcns
Referències

La fluorcanasita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la canasita. Rep el nom per la seva relació amb la canasita.

Característiques

La fluorcanasita és un silicat de fórmula química K₃Na₃Ca₅Si₁₂O₃₀F₄·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluorcanasita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 61128.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Kukisvumtxorr, dins el massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia), tractant-se de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.