Cabécar

Cabécar

Kabekwa
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	8.650 (2000)
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Costa Rica
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües txibtxa
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-2	cjp
ISO 639-3	cjp
Glottolog	cabe1245
Ethnologue	cjp
UNESCO	1875
IETF	cjp
Endangered languages	3070

El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca. Està emparentada amb altres idiomes regionals, com el téribe, el bribri, el boruca, el guaymí i el guatuso.

Vitalitat i distribució geogràfica

El cabécar és la llengua indígena costarricense que compta amb major nombre de parlants. Segons el cens nacional realitzat l'any 2000, la població cabécar total suma uns 10.000 individus, dels quals el 85% són parlants natius.

Els cabécares habiten la serralada de Talamanca, a la vila de Turrialba (província de Cartago) dins de les reserves indígenes de Nairi-Awari, Chirripó bajo i alto, Tayni, Telire, Talamanca Cabécar i, pel vessant del pacífic sud, a Ujarrás.

Dialectologia

Distribució geogràfica del cabécar.

El cabécar presenta diferències dialectals molt notables. Actualment, no es compta amb estudis detallats de les variants, però se sap que, en alguns casos, són profundes. Des del segle xix, ha estat comú distingir quatre varietats de cabécar, les quals van ser reunides en dos grups per Margery (1989):

• cabécar septentrional
  • Cabécar de Chirripó
  • Cabécar del Valle de la Estrella
• cabécar meridional
  • Cabécar de Talamanca
  • Cabécar d'Ujarrás

Fonologia

Vocals

El cabécar té vuit vocals orals i cinc vocals nasals.

Vocals orals

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancades	i		u
Mitjanes	ɪ	ɤ	ʊ
obertas	ɛ	a	ɔ

La vocal ɤ només apareix en les variants dialectals del nord, sobretot en el cabécar de Chirripó, doncs les varietats meridionals la van fondre amb la ʊ. Per això, moltes paraules que en el sud es pronuncien amb una ʊ, es pronuncien en el nord amb una ɤ.

Vocals nasals

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancades	ĩ		ũ
Mitjanes	ẽ		õ
Obertes		ã

Consonants

El cabécar té els següents fonemes consonàntics.

	bilabial	dental	alveolar	retroflexa	palatal	velar	glotal
nasals						ŋ
oclusives	p  b	t  d			tk̑	k
aspirades	pʰ	tʰ				kʰ
africada			ts		tʃ  dʒ
fricativa			s		ʃ		h
Vibrant simple				ɽ
aprox. lateral				ɭ

Regles fonològiques

1. Regla de la nasalització

Els fonemes oclusius bilabial [b] i dentoalveolar [d] i l'africat alveopalatal [ʤ] es nasalitzen quan precedeixen a vocals nasals.

[b] → [m]/_ Ṽ

[d] → [n]/_ Ṽ

[ʤ] → [ɲ]/_ Ṽ

2. Regla de la pèrdua de l'obstrucció

El fonema dental sonor [d] es manifesta com a vibrant simple [ɾ] en posició intervocàlica i com a vibrant múltiple [r] al final de síl·laba i davant silenci absolut.

[d]→[ɾ]/ V___V

[d]→ [r]/ ___#

Enllaços externs

• Cabécar Indian Language (Chirripó)
• Diccionari cabécar-español, español-cabécar d'Enrique Margery Peña
• Documentació de la llengua cabécar