Vés al contingut

Tunebo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTunebo
Uw cuwa, U'wajka
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants6.264 (2010)[1]
Autòcton deBoyacá, Arauca, Norte de Santander, Apure, Santander
EstatColòmbia Colòmbia, Veneçuela Veneçuela
Coordenades6° 24′ 34″ N, 72° 26′ 40″ O / 6.4094°N,72.4444°O / 6.4094; -72.4444
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües txibtxa
llengües magdalèniques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2tuf
Glottologtune1260 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO316 Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3527 Modifica el valor a Wikidata

El tunebo és com es coneix popularment l'uw cuwa[2] o u'w ajca,[3] la llengua de la comunitat U'wa, que habita la regió de la Sierra Nevada del Cocuy a la zona oriental de Colòmbia i el sud-oest de Veneçuela. L'uwa és una llengua ameríndia de la família lingüística txibtxa, grup de llengües magdalèniques. El nombre de parlants és de 6.264 (2010)[1]

Aspectes històrics, socials i culturals

[modifica]

Cassani en 1794 ja considerava el tunebo com un “dialecte” del muisca. L'existència de la família lingüística txibtxa va ser establerta per Max Uhle en la seva ponència Verwandtschaften und Wanderungen der Tschibtscha, presentada al setè Congrés Internacional d'Americanistes (1888) demostrant la relació de parentiu entre el muisca, les Llengües arhuaques (cágaba, guamaca, bintucua), les llengües talamanquenyes (bribri, cabécar, teribe i boruca) i les llengües guaimís (move, murire, muoy).[4] Té una similitud lèxica amb el muisca del 44% i amb el damana en aproximadament un 35% segons Adolfo Constenla.[5]

Variants

[modifica]

Els dialectes descrits per Fabre (2005) i Ethnologue són els següents:

  1. Tunebo Central (Cobaría - Cubará) TUF: parlat a Boyacá i Arauca. És la varietat més estudiada i amb major nombre de parlants. [1]
  2. Tunebo Occidental (U'wa de Aguas Blancas) TNB: parlat a Santander [2]
  3. Tunebo de Angosturas TND: (Apure, Veneçuela) Probablement extint [3]
  4. Tunebo Oriental (U'wa de Chaparral) TBN: Barro Negro, Tabías i San Lope Casanare [4]

Descripció lingüística

[modifica]

Classificació

[modifica]

Pertanyent a la família lingüística txibtxa, dins del grup magdalènic, juntament amb el muisca (muysccubun) i les llengües de la Sierra Nevada de Santa Marta (Kogui, Damana, Ijka i Kankuamo), és parlada en la part nord-oriental de la Serralada Oriental colombiana, en voltants limítrofs dels departaments de Boyacá, Arauca, Casanare i Santander (a Colòmbia) i al sud de l'estat d'Apure (a Veneçuela).

Fonologia

[modifica]

L'inventari consonàntic de l'uwa central, segons Paul i Edna Headland, és el següent: les oclusives sonores /b/, /r/ i el seu al·lòfon /ɖ/, /g/; oclusives sordes /t/ i el seu al·lòfon /ʈ /, /k/, /kʷ/,(/ʔ/ tancament glotal); les nasals /m/, /n/; les fricatives /s/, /ʂ/, /ç/, /h/; i les semivocals /j/, /w/ oral i /w̃/ (aproximant nasal). A més cinc fonemes vocàlics: a, e, i, o, u. L'accent és contrastatiu i registra dos tons, un ascendent i un altre descendent.[2]

L'inventari consonàntic ve donat per:

Labial Alveolar Palatal Velar Labiovelar Glotal Retroflexa
Oclusives sordes t k kʷ ʔ ʈ 
Oclusives sonores b g ɖ
Fricatives s ç h ʂ
Nasals m n
Vibrant r
semivocal oral w j
semivocal nasal w̃

L'inventari vocálic ve donat per:

Posterior Anterior
Alta i u
Mitjana e o
Baixa a

La pronunciació s'aplica a la varietat dialectal central.[6] Morfològicament la r es converteix en t davant r

Contrasts consonàntics

[modifica]
  • Oclusives sonores i sordes[7]
/t,n,s,r/: ita /'ita/: fríjol; isa /'i.sa/: nosaltres; ira /'i.ra/: aliment; anará /a.na'ra/: cabell
/kʷ,k,ʔ/: baka /'ba.ka/: cincha; bakwa /'ba.kʷa/: chicha; baha /'ba.ʔa/: vosté

Contrasts de nasalitat

[modifica]

La nasalització de l'aproximant labiovelar també cobreix les vocals contigües:

/w/ y /w̃/: wawa: ¡compri!; waw̃a: ¡digui!
aw̃ata: /ã'w̃ãta/ llit

Escriptura

[modifica]

l sistema escrit de l'uwa central proper al castellà clàssic va ser desenvolupat per Edna Headland i l'ajuda de Jose Ignacio Afanador i Manuel Suárez entre 1964 i 1975. Van proposar un alfabet amb 18 lletres de l'alfabet llatí: a, b, c, e, h, i, j, m, n, o, q, r, s, t, u, w, w̃, y i el dígraf ch que és reemplaçat en alguns textos per sh. S'usen alguns diacrítics, el de la w (w̃) que marca la nasalitat de la semivocal i els accents suprasegmentals ´ (agut) per a denotar l'accent tònic de paraules oxítones i preparoxítones, o el circumflex en ambigüitat tonal en el cas de les paraules oxítones, en les quals es prefereix la duplicació vocàlica. Les lletres segueixen el mateix ordre i es pronuncien de manera similar al castellà, excepte algunes variacions. La varietat d'Angosturas s'escriu amb un alfabet desenvolupat per María Helena Márquez en 1988. L'alfabet internacional simplement substitueix la lletra c i la combinació qu- pel seu corresponent so equivalent de k, lletres que representen el mateix so consonàntic.

El fenomen d'allargament de vocals es representa per la duplicació vocàlica en l'escriptura.

AFI Headland Internacional(?) native-languages[8] Exemple Català Pronunciació aproximada
/a/ a a a asa jo a tancada.
/b/ b b b bacua[9] /bakua bacuwa/bakwa chicha b bilabial
/k/ c, qu k k questoc/kestoc, quesa/kesa darrera, peu Com la k del català.
/g/ c k k bejacro / bejakro se'n va anar Com la g catalana.
/ç/ ch š[10][8] sh chocha, šoša cistella Com la ch de l'alemany
/e/ e e e eba moresc e tancada.
/ʔ/ h h ' baha vostè Com l'oclusiva glotal de l'àrab.
/i/ i i i ira aliment i del
/h/ j j j ajca/ ajka idioma, llengua Com la h de l'anglès.
/m/ m m m ama plàtan m
/n/ n n n anará cabell n
/o/ o o o sícora/sikora un altre cop o tancada.
/r/ r r r chacramá, chakramá mofeta r simple
/ɖ/ r r r ruwa carn Com la r del suec. En posició inicial i després de n
/s/ s s s asa jo s sorda.
/ʂ/ s s s as ro jo sóc Com la sz del polonès, s abans de r
/t/ t t t tetá pare t
[ʈ ] (alófono de t) t t t rácatro estimar L'oclusiva retroflexa sorda. Com la t del suec, sempre abans de r.
/u/ u u u ucha / uša aquest Como la u catalana.
/w/ w w w wítira biga Como la w de l'anglès.
/w̃ / w̃ w̃ w̃ aw̃ata llit Única, és la w de l'anglès nasalitzada.
/j/ y y y yayinro menjar Com la i d'hiatus.

L'oclusiva velar sorda /k/ té un al·lòfon /g/ en posició final de síl·laba abans de consonant sonora.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Uwa al web del Ministeri de Cultura de Colòmbia
  2. ↑ 2,0 2,1 Headland, Edna. Diccionario Bilingüe Uw Cuwa (Tunebo) - Español Español - Uw Cuwa (Tunebo)
  3. ↑ Osborn, Ann.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/publicacionesbanrep/bolmuseo/1995/endi3839/endi02c.htm Arxivat 2013-02-16 a Wayback Machine.
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/publicacionesbanrep/bolmuseo/1995/endi3839/endi02e.htm Arxivat 2013-02-16 a Wayback Machine.
  6. ↑ Headland, Edna, Diccionario Bilingüe Tunebo-Español Español-Tunebo con Gramática del Tunebo. Insituto Lingüístico de Verano, Bogotá 1997
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www-01.sil.org/americas/colombia/pubs/15902.pdf Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.
  8. ↑ 8,0 8,1 [enllaç sense format] http://www.native-languages.org/uwa_guide.htm
  9. ↑ [enllaç sense format] http://tuf.cubun.org/bacua Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www-01.sil.org/americas/colombia/pubs/15253.pdf Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tunebo&oldid=33811369»