Kogui

Kogui
Kággaba
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	7.739 (2005)
Autòcton de	Sierra Nevada de Santa Marta
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües txibtxa
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	kog
ISO 639-3	kog
Glottolog	cogu1240
Ethnologue	kog
UNESCO	291
IETF	kog
Endangered languages	3097

El kogui o kouguian^[2] és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels koguis o kággaba de Colòmbia.^[1]

Hi ha almenys 7.739 parlants, el 84,37% dels koguis, tots a la regió de Sierra Nevada de Santa Marta.^[1] El percentatge d'alfabetisme és de 18,34%.^[1]

Sintaxi

En general aquest idioma usa l'estructura lingüística subjete-objecte-verb:^[3]

/saka a'tema hi'ungula stuĩ/

{saka/a'-tema/hi'u+ngula/stuĩ}

//luna/grande/camino/alumbrar//^{[Enllaç no actiu]}

"La lluna plena il·lumina el camí"^[2]

Una oració sense subjecte explícit adquireix una aparença d'objecte-subjecte-verb, pel prefix i persona del verb:

/bi'giʒa nak'luni/

{bi'giʒa/nak'-luni}

//piña/1PS-desear//^{[Enllaç no actiu]}

"Vull pinya"

La composició de les paraules es realitza unint els lexemes amb afixs diferents de classificació, nombre, gènere, èmfasi, temps, manera i cas. Es presenten els casos nominatiu, alatiu, acusatiu, datiu, locatiu i genitiu.^[2]

Fonologia

El kogui presenta 31 fonemes, 12 vocals i 19 consonants:^[3]^[4]

Vocals

	Anterior		Central		Posterior
	oral	nasal	oral	nasal	oral	nasal
Altes	i	(ĩ)	ɨ	(ɨ̃)	u	(ũ)
Mitjana	e	(ẽ)	(ə)		o
Baixes			a	(ã)

Per a la lingüista Carolina Ortiz la nasalització de les vocals és un fenomen suprasegmental, originat en la presència de la consonant nasal alveolar /n/, ja que les vocals nasals es presenten en contexts nasals. S'hi troba en poques paraules el fonema /o/ i no registrà /ə/ com a fonema.^[2]

Consonants

		labials	alveolars	palatals	velars	glotals
oclusiva	sordes	p	t	(c)	k	ʔ
oclusiva	sonores	b	d		g
nasals		m	n		ŋ
fricativa	sordes		s	ʃ	x	h
fricativa	sonores		z	ʒ
Lateral			l
aproximants		w		j

Carolina Ortiz inclou l'oclusiva palatal sorda /c/ com a fonema.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Ministerio de Cultura (2010) Los kaggabba, los guardianes de la armonía del mundo. Bogotá.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Ortiz Ricaurte, Carolina (2000) La lengua kogui. Fonología y morfosintaxis nominal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.; Lenguas Indígenas de Colombia, una visión descriptiva; Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.
↑ ^3,0 ^3,1 Huber, Randall Q. & Robert B. Reed (1992) Vocabulario comparativo. Palabras selectas de lenguas indígenas de Colombia: XVII. Bogota: Instituto Lingüístico de Verano. ISBN 958-21-0037-0
↑ Gawthorne, Linda & Grace Hensarlin (1984) "Fonología del cogui"; Sistemas fonológicos de idiomas colombianos 5 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.: 5-56. Lomalinda: Editorial Townsend. ISBN 088312680X

[MdC-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Ministerio de Cultura (2010) Los kaggabba, los guardianes de la armonía del mundo. Bogotá.

[COR-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Ortiz Ricaurte, Carolina (2000) La lengua kogui. Fonología y morfosintaxis nominal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.; Lenguas Indígenas de Colombia, una visión descriptiva; Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.

[rqh-3] 3,0 ^3,1 Huber, Randall Q. & Robert B. Reed (1992) Vocabulario comparativo. Palabras selectas de lenguas indígenas de Colombia: XVII. Bogota: Instituto Lingüístico de Verano. ISBN 958-21-0037-0

[4] Gawthorne, Linda & Grace Hensarlin (1984) "Fonología del cogui"; Sistemas fonológicos de idiomas colombianos 5 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.: 5-56. Lomalinda: Editorial Townsend. ISBN 088312680X

[1]

[2]

[3]

[4]