Comissió Von der Leyen II
|
|||||
 Retrat oficial de la Comissió el 2024  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Col·legi de Comissaris de la Unió Europea (2024–) | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Comissió Von der Leyen I | ||||
| Creació | 1r desembre 2024 | ||||
| Comissió | |||||
| Seu |
| ||||
La Comissió Von der Leyen II és l'actual Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea, en funcions des de l'1 de desembre de 2024 i que durarà fins a les eleccions europees de 2029, durant la X legislatura del Parlament Europeu. Té, per segona vegada consecutiva, a l'alemanya Ursula von der Leyen com a presidenta i a més està formada per un comissionat de cadascun dels estats membres de la Unió Europea (excepte l'estat de la presidenta, Alemanya).[1][2]
Elecció
[modifica]Una vegada finalitzades les eleccions al Parlament Europeu de 2024, on el Partit Popular Europeu va tornar a guanyar les eleccions amb 176 eurodiputats enfront dels 139 del Partit dels Socialistes Europeus i els 74 de l'aliança Renovar Europa, amb el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, el Partit Demòcrata Europeu i Renaixement, va començar una ronda de negociacions liderades per Donald Tusk i Kyriakos Mitsotakis pels democristians i Pedro Sánchez i Olaf Scholz pels socialdemòcrates on es va acordar proposar, de nou, a Ursula von der Leyen com a candidata a presidenta de la Comissió Europea, junt amb altres càrrecs importants de la Unió Europea.[3][4]
La candidatura d'Ursula es va aprovar el 27 de juny de 2024, al Consell Europeu, amb els vots favorables de la gran majoria d'estats membres de la Unió, amb l'excepció d'Hongria i Itàlia, països liderats per Viktor Orbán i Giorgia Meloni i amb partits d'extrema dreta al govern.[5][6] El 18 de juliol, i dins la primera sessió de la legislatura, el Parlament Europeu va debatre en plenari la candidatura d'Ursula i posteriorment va ser aprovada pel plenari amb 401 vots a favor i el suport del Grup del Partit Popular Europeu, l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, Renovar Europa i Els Verds/Aliança Lliure Europea, 284 en contra i 22 abstencions.[7][8]
El mateix dia del nomenament d'Ursula von der Leyen com a candidata a presidenta de la Comissió, els 27 països de la Unió Europea van acordar proposar a l'estoniana Kaja Kallas, que fins aquell moment era primera ministra d'Estònia, com a nova alta representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat en substitució de Josep Borrell, amb el vot a favor de 26 països i i el vot en contra de Giorgia Meloni, en representació d'Itàlia.[9][10][11]
El 17 de setembre de 2024, i després d'un procés de sol·licitud de candidatures als estats membre de la Unió Europea, Ursula von der Leyen va presentar en una conferència de premsa el col·legi de comissaris i les seves carteres, amb una proporció de dones del 40,7% enfront del 44,4% de 2019 i una mitjana d'edat de 52 anys, baixant dels 56 del seu primer mandat.[12][13][14] Pel que fa a l'estructura, es va proposar un col·legi amb 6 vicepresidències executives enfront de les 7 vicepresidències de 2019 (3 d'elles executives) i amb un fort enfocament en la competitivitat, la política industrial i la defensa.[15][16] El 19 de setembre, el Consell de la Unió Europea va ratificar la llista.[17]
Finalment, el 27 de novembre de 2024 el plenari del Parlament Europeu, una setmana més tard del previst per l'intent de boicot del Partit Popular a Teresa Ribera per la gestió la gota freda de 2024 al País Valencià,[18] va votar la llista completa del Col·legi de Comissaris amb el vot favorable de 282 eurodiputats dels 370 presents, el que representa el 51% de suport, el col·legi amb menys suport des que se li va atorgar el dret de vot al Parlament .[19]
Col·legi de Comissaris
[modifica]La Comissió Europea és dirigida pels 27 membres del Col·legi de Comissaris, que tindran el mandat per la legislatura 2024-2029. És aquest organisme el que decideix les prioritats polítiques i estratègiques de la Comissió Europea.[20][21]
| ||||||||
| Comissió Von der Leyen II | ||||||||
| Acordat al Consell Europeu del 27 de juny de 2024 • Aprovat pel Parlament Europeu el 27 de novembre de 2024 | ||||||||
| Designat | Cartera | Designat | Cartera | Designat | Cartera | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Ursula von der Leyen  Alemanya(PPE - CDU) |
Presidenta | .jpg) Teresa Ribera  Espanya(PSE - PSOE) |
Vicepresidenta executiva — Transició neta, justa i competitiva Competència |
.jpg) Henna Virkkunen  Finlàndia(PPE - Kok) |
Vicepresidenta excecutiva — Sobirania tecnològica, seguretat i democràcia Tecnologies digitals i frontereres | |||
| [5][8] | [19][17] | [19][17] | ||||||
.jpg) Stéphane Séjourné  França(RE) |
Vicepresident executiu — Prosperitat i estratègia industrial Indústria, PIME i mercat únic |
.jpg) Kaja Kallas  Estònia(ALDE - ER) |
Vicepresidenta executiva — Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de seguretat |
.jpg) Roxana Mînzatu  Romania(PSE - PSD) |
Vicepresidenta executiva — Persones, habilitats i preparació Habilitats, educació i cultura, llocs de treball de qualitat i drets socials | |||
| [19][17] | [19][17] | [19][17] | ||||||
.jpg) Raffaele Fitto  Itàlia(CRE - FdI) |
Vicepresident executiu — Cohesió i reformes Política de cohesió, desenvolupament regional i ciutats |
.jpg) Maroš Šefčovič  Eslovàquia(PSE - SMER-SD) |
Comissari — Comerç i seguretat econòmica, relacions interinstitucionals i transparència |
.jpg) Valdis Dombrovskis  Letònia(PPE - V) |
Comissari — Economia i productivitat, implementació i simplificació | |||
| [19][17] | [19][17] | [19][17] | ||||||
.jpg) Apostolos Tzitzikostas  Grècia(PPE - ND) |
Comissari — Transport sostenible i turisme |
.jpg) Magnus Brunner  Àustria(PPE - ÖVP) |
Comissari — Afers interiors i migracions |
.jpg) Ekaterina Zaharieva  Bulgària(PPE - GERB) |
Comissària — Startups, recerca i innovació | |||
| [19][17] | [19][17] | [19][17] | ||||||
.jpg) Christophe Hansen  Luxemburg(PPE - CSV) |
Comissari — Agricultura i alimentació |
.jpg) Wopke Hoekstra  Països Baixos(PPE - CDA) |
Comissari — Clima, Net-Zero i creixement net |
.jpg) Piotr Serafin  Polònia(PPE - PO) |
Comissari — Pressupost, antifrau i Administració Pública | |||
| [19][17] | [19][17] | [19][17] | ||||||
.jpg) Jessika Roswall  Suècia(PPE - M) |
Comissària — Medi ambient, resiliència de l'aigua i economia circular competitiva |
.jpg) Maria Luís Albuquerque  Portugal(PPE - PSD) |
Comissària — Serveis financers i la unió d'estalvis i inversions |
.jpg) Costas Kadis  Xipre(Independent) |
Comissari — Pesca i oceans | |||
| [19][17] | [19][17] | [19][17] | ||||||
.jpg) Hadja Lahbib  Bèlgica(ALDE - MR) |
Comissària — Preparació, gestió de crisi i igualtat |
.jpg) Glenn Micallef  Malta(PSE - PL) |
Comissari — Igualtat intergeneracional, joventut, cultura i esport |
.jpg) Dan Jørgensen  Dinamarca(PSE - S) |
Comissari — Energia i habitatge | |||
| [19][17] | [19][17] | [19][17] | ||||||
.jpg) Marta Kos  Eslovènia(Independent) |
Comissària — Ampliació |
.jpg) Dubravka Šuica Romania(PPE - PNL) |
Comissària — Mediterrània |
.jpg) Olivér Várhelyi  Hongria(Patriotes - Fidesz) |
Comissari — Salut i benestar animal | |||
| [19][17] | [19][17] | [19][17] | ||||||
.jpg) Jozef Síkela  Txèquia(STAN) |
Comissari — Associacions Internacionals |
.jpg) Andrius Kubilius  Lituània(PPE - TS-LKD) |
Comissari — Defensa i espai |
.jpg) Michael McGrath  Irlanda(ALDE - FF) |
Comissari — Democràcia, justícia i Estat de Dret | |||
| [19][17] | [19][17] | [19][17] | ||||||
Referències
[modifica]- ↑ «Comissió Europea» (en castellà). Hablemos de Europa. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «El paper del Consell Europeu en les nominacions i nomenaments» (en anglès). Consell Europeu. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ «Pedro Sánchez i Olaf Scholz seran els negociadors a Brussel·les per al repartiment de càrrecs en les institucions de la UE» (en castellà). Cadena SER, 10-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Castro, Irene. «Acord per al repartiment del poder de la UE: Von der Leyen seguirà en la Comissió Europea i António Costa presidirà el Consell» (en castellà). El Diario, 25-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Moens, Barbara; Hernández-Morales, Aitor; Vela, Jakob Hanke; Barigazzi, Jacopo; Leali, Giorgio. «Von der Leyen, Costa y Kallas sacan los puestos de trabajo de la UE» (en anglès). Politico, 27-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Liboreiro, Jorge. «Els líders de la UE arriben a un acord sobre els alts càrrecs: Ursula von der Leyen, António Costa i Kaja Kallas» (en castellà). Euronews, 27-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Vizner, Jose. «Meloni vota en contra de Von der Leyen: "habría traicionado nuestros principios"» (en castellà). Negocios TV, 18-07-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ 8,0 8,1 Moens, Barbara; Wax, Eddy; Griera, Max. «Ursula von der Leyen guanya el segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea» (en anglès). Politico, 18-07-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Castro, Irene. «Acord per al repartiment del poder de la UE: Von der Leyen seguirà en la Comissió Europea i António Costa presidirà el Consell» (en castellà). El Diario, 25-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Liboreiro, Jorge. «Els líders de la UE arriben a un acord sobre els alts càrrecs: Ursula von der Leyen, António Costa i Kaja Kallas» (en castellà). Euronews, 27-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Moens, Barbara; Hernández-Morales, Aitor; Vela, Jakob Hanke; Barigazzi, Jacopo; Leali, Giorgio. «Von der Leyen, Costa y Kallas sacan los puestos de trabajo de la UE» (en anglès). Politico, 27-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Comissaris designats (2024-2029) - Comissió Europea» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ «Ursula von der Leyen presenta els seus nous comissaris europeus» (en anglès). Politico, 16-09-2024. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ Coi, Giovanna; Cokelaere, Hanne. «La nova Comissió de Von der Leyen: homes i lleugerament menys estanca» (en anglès). Politico, 17-09-2024. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ «Rastrejador de la Comissió VDL 2.0» (en anglès). Euroactiv. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ «Missatge de Sophie Pornschlegel» (en anglès). Linkedin, 17-09-2024. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 17,14 17,15 17,16 17,17 17,18 17,19 17,20 17,21 17,22 17,23 17,24 17,25 17,26 «El Consell adopta la llista de candidats proposats per al seu nomenament com a membres de la Comissió» (en anglès). Consell Europeu, 19-09-2024. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ «El PP frena el nomenament de Ribera com a comissària europea, retardant el de la resta de candidats una setmana» (en castellà). RTVE, 12-11-2024. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 19,20 19,21 19,22 19,23 19,24 19,25 19,26 Griera, Max; Coi, Giovanna. «El Parlament aprova la Comissió de dretes de von der Leyen per a l'1 dedesembre» (en anglès). Politico, 27-11-2024. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ «Els Comissaris» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «Com s'organitza la Comissió» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 29 desembre 2023].