Consonant labiovelar
Punts d'articulació |
Patró de la llengua |
---|
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.[1] Les consonants labiovelars són consonants de doble articulació en el vel i els llavis ([k͡p, g͡b, ŋ͡m]). També s'aplica el nom a les consonants velars labialitzades, com ara l'aproximant [w] o la consonant coarticulada [k ʷ].
Consonants pròpiament labiovelars
[modifica]Les consonants pròpiament labiovelars són les oclusives i nasals que s'usen sobretot a l'Àfrica central i oriental, i són relativament comuns a la part oriental de Nova Guinea. Entre els sons labiovelars identificats en les llengües del món hi ha [k͡p, g͡b, ŋ͡m]. La llengua Yélî Dnye de l'illa Rossel, a Papua Nova Guinea, té consonats labioalveolars, a més de labiovelars. També en vietnamita apareix oclusives i nasals labiovelars, encara que només a final de paraula.
IPA | Descripció | Exemple | |||
---|---|---|---|---|---|
Llengua | Ortografia | IPA | Significat | ||
[k͡p] | oclusiva labiovelar sorda | Logba | ò-kpàyɔ̀ | [ò-k͡pàyɔ̀] | 'Déu' |
[g͡b] | oclusiva labiovelar sonora | Ewe | Ewegbe | [ɛβɛg͡be] | 'la (llengua) Ewe' |
[ŋ͡m] | nasal labiovelar | vietnamita | cung | [kuŋ͡m] | 'sector' |
Per pronunciar algun d'aquests sons, es tracta de pronunciar [k, g, ŋ] acostant simultàniament els llavis com es faria pronunciar [p, b, m]. Tot i que el 90% de l'oclusió labial i vetllar s'encavalquen; l'inici de l'articulació velar succeeix de manera molt lleugera abans que el labial, i la relaxació de l'oclusió labial passa ràpidament després de la velar. Aquestes petites diferències de simultaneïtat fa que la vocal precedent sona com si fos seguida d'una velar i la precedent com si fos precedida d'un labial i aquest detall fonètic justifica l'ordre d'escriptura [k͡p] i [g͡b]. No obstant això, aquests sons són clarament una única consonant; les característiques fonètiques són molt diferents de les seqüències dobles [kp] o [gb]. La llengua eggon, per exemple distingeix els fonemes entre les possibilitats /bg/, /gb/ i /g͡b/, ignorant el to. En aquesta llengua tenim per exemple:
Consonante aïllada | Seqüència doble | ||
---|---|---|---|
pom | pesar | kba | cavar |
abu | un gos | bga | colpejar, matar |
aku | una habitació | ak͡pki | un estómac |
gom | trencar | g͡bga | moldre, triturar |
k͡pu | morir | kpu | agenollar-se |
g͡bu | arribar | gba | dividir |
Les oclusives labiovelars també apareixen com consonants ejectives [k͡p’] i consonants implosives [ɠɓ] (el circumflex de lligament no s'ha escrit per facilitar la lectura). També apareixen en altres llengües del món aproximants labiovelars, com és el cas del japonès.
Referències
[modifica]- ↑ «Consonant labiovelar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.