Vés al contingut

Constel·lació de la Coloma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Constel·lació de Coloma)
Infotaula constel·lacióColoma 
Nom en llatíColumba
AbreviaturaCol
GenitiuColumbae
SimbologiaColom
Ascensió recta6
Declinació−35
Àrea270 graus quadrats
Posició 55a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed1
Estel més brillantPhact (α Col) (2,6m)
MeteorsCp
Limita amb
Visible a latituds entre +45° i −90°.
Durant el mes de febrer a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Coloma (Columba) és una petita constel·lació al sud de Canis Major i de Lepus, fou separada de la constel·lació Canis Major per part de Petrus Plancius l'any 1592.[1]

Mitologia

[modifica]

Com que aquesta constel·lació fou creada en el segle xvii amb parts llevades a constel·lacions més antigues, no hi ha mitologia associada a aquesta constel·lació com una entitat separada.[2]

A les Illes de la Societat, l’estrella Alfa Columbae (amb el nom llatí de Phact)[3] era coneguda amb el nom de Ana-iva.[4][5]

Fets notables

[modifica]

El seu estel més brillant és Phact, que vol dir "colom",[6] i té una magnitud aparent de 2,64, i és del tipus espectral B7, està situada a 180 anys llum del Sol.[7] El seu estel β Col és Wazn, que vol dir "pes", és d'una magnitud aparent 3,12, i tipus espectral K2.[8] L'estel gamma és de magnitud aparent 4,36 i tipus espectral B2. A Columba, entre altres objectes interessants, hi ha el cúmul globular NGC 1851.[9]

Observació

[modifica]

Les estrelles de la constel·lació són de baixa magnitud. Algunes obres indiquen la seva visibilitat amn binocles.[10]

Història

[modifica]
  • Cap al segle tercer aC, Aratos escrigué un poema astronòmic (Phainomena) que parlava d’estrelles poc lluminoses situades a la posició actual de la constel·lacio de Coloma. Sense esmentar cap nom.[11][12][13]
  • Claudi Ptolemeu, en la seva obra Almagest, parlava de 48 constel·lacions. La constel·lació de la Coloma no figurava entre aquestes.[14]
  • 1592. Petrus Plancius. Columba Noachi.[15][16]
  • 1592. Frederick de Houtman esmentava la constel·lació de la Coloma com "De Duyve med den Olijftack" (= "the dove with the olive branch"= la coloma amb la branca d'olivera).[17][18]
  • 1603. Uranometria de Johann Bayer. Esmenta la constel·lació com a Columba Noachi.[19][20]
  • 1624. Jacob Bartsch esmentà la constel·lació de la Coloma com a Columba Nohae a la seva obra Usus Astronomicus.[21][22]
  • 1679. Edmond Halley esmentava Columba en la seva obra Catalogus Stellarum Australium a partir d'observacions des de l’illa de Santa Helena.[23][24]
  • 1679. Augustin Royer.[25][26] Cartes Du Ciel Réduites En Quatre Tables.[27]
  • c1690. Johannes Hevelius. Prodromus Astronomiae, exhibens fundamenta, quae tam ad novum plane & correctiorem stellarum fixarum catalogum construendum.[28][29]
  • 1712/1725. L'obra Historia Coelestis Britannica,[30] de Flamsteed, mostrava la constel·lació de la Coloma sense esmentar-la.[31]
  • 1757 o 1763. Lacaille esmentà la constel·lació i va catalogar les seves estrelles.[32]
  • 1824. Urania's Mirror.[33]
    • La publicació i venda de 32 mapes del cel presentats en una capsa resulta prou interessant.[34]
    • Cada constel·lació, a més de representada en un gravat, podia "endevinar-se" mitjançant una sèrie de forats incorporats a la carta o mapa del cel corresponent.
  • 1889. Richard H. Allen.[35]
  • 2001. Basant-se en la llegenda del colom dels argonautes[36] Ridpath i Tirion proposaren un possible origen del nom de la constel·lació.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Barentine, John C. The Lost Constellations: A History of Obsolete, Extinct, or Forgotten Star Lore (en anglès). Springer Praxis Books, 2015, p. 156. ISBN 978-3-319-22794-8 [Consulta: 10 febrer 2017]. 
  2. ↑ Sasaki, C. Constellations: The Stars and Stories. Sterling Publishing Company, Incorporated, 2003, p. 46. ISBN 978-1-4027-0800-8 [Consulta: 9 juliol 2023]. 
  3. ↑ The Stars: The Definitive Visual Guide to the Cosmos. Dorling Kindersley Limited, 2016, p. 195. ISBN 978-0-241-28736-1 [Consulta: 9 juliol 2023]. 
  4. ↑ «Columba (constellation)», 18-08-2017. Arxivat de l'original el 2023-07-09. [Consulta: 9 juliol 2023].
  5. ↑ Craig, R.D.. Dictionary of Polynesian Mythology. Bloomsbury Publishing, 1989, p. 9. ISBN 978-0-313-06946-8 [Consulta: 9 juliol 2023]. 
  6. ↑ Planisphere and Starfinder. Dorling Kindersley Limited, 2019, p. 85. ISBN 978-0-241-42169-7 [Consulta: 10 juliol 2023]. 
  7. ↑ «Phact – Constellations of Words». Arxivat de l'original el 2023-07-10. [Consulta: 10 juliol 2023].
  8. ↑ Olcott, W.T.. Star Lore of All Ages. Health Research, 1996, p. 432-IA3. ISBN 978-0-7873-1096-7 [Consulta: 9 juliol 2023]. 
  9. ↑ Mobberley, M. The Caldwell Objects and How to Observe Them. Springer New York, 2009, p. 154. ISBN 978-1-4419-0326-6 [Consulta: 9 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  10. ↑ Kambic, B. Viewing the Constellations with Binoculars: 250+ Wonderful Sky Objects to See and Explore. Springer New York, 2009, p. 260. ISBN 978-0-387-85355-0 [Consulta: 10 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  11. ↑ Kidd, D. Aratus: Phaenomena: (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 319. ISBN 978-0-521-60712-4 [Consulta: 1r juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  12. ↑ Dekker, E. Illustrating the Phaenomena: Celestial Cartography in Antiquity and the Middle Ages. OUP Oxford, 2013, p. 63. ISBN 978-0-19-960969-7 [Consulta: 1r juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  13. ↑ Lamb, J. The Phenomena and Diosemeia of Aratus, Translated Into English Verse, with Notes, by John Lamb. J. W. Parker, 1848 [Consulta: 9 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  14. ↑ «Columba Constellation». Arxivat de l'original el 2023-07-09. [Consulta: 9 juliol 2023].
  15. ↑ Resultados (en portuguès). Impr. y casa editora de Coni hermanos., 1879, p. 53 [Consulta: 1r juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  16. ↑ Schilling, G.; Tirion, W. Constellations: The Story of Space Told Through the 88 Known Star Patterns in the Night Sky. Running Press, 2019, p. 18. ISBN 978-0-316-48389-6 [Consulta: 1r juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  17. ↑ «Blog Archives», 04-09-2014. [Consulta: 1r juliol 2023].
  18. ↑ Sparrow, G. Astronomy in Minutes: 200 Key Concepts Explained in an Instant. Quercus, 2015, p. 270. ISBN 978-1-84866-724-2 [Consulta: 9 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  19. ↑ Bayer, J.; Mangus, C.; Mair, A. Uranometria: Omnivm Asterismorvm Continens Schemata, Nova Methodo Delineata, Aereis Laminis Expressa (en portuguès), 1603 [Consulta: 2 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  20. ↑ Riya, S. Behind The Clouds: The Stars That Shine. Pencil, 2021, p. 44. ISBN 978-93-5458-517-3 [Consulta: 2 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  21. ↑ «Nuova pagina 1» (en italià). Arxivat de l'original el 2008-11-20. [Consulta: 2 juliol 2023].
  22. ↑ Bartsch, J. Usus astronomicus Indicis aspectuum veterum et praecip. novorum compendiose sine calculo simul omnium inveniendorum (en llatí). impensis Pauli Fürsteu, 1661 [Consulta: 2 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  23. ↑ Halley, E. Catalogus stellarum australium: sive, Supplementum catalogi Tychenici, exhibens longitudines et latitudines stellarum fixarum, quae, prope polum Antarcticum sitae, in horizonte Uraniburgico Tychoni inconspicuae fuere, accurato calculo ex distantiis supputatas, & ad annum 1677 completum correctas...Accedit appendicula de rebus quibusdam astronomicis... (en llatí). Typis T. James, 1679 [Consulta: 2 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  24. ↑ Nichol, J.P.. A Cyclopædia of the Physical Sciences ... Maps, engravings, etc, 1857, p. 146 [Consulta: 2 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  25. ↑ Kanas, N. Star Maps: History, Artistry, and Cartography. Praxis, 2009, p. 1-PA159. ISBN 978-0-387-71668-8 [Consulta: 2 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  26. ↑ de Almeida, T. Recreacion filosófica, ó, Diálogo sobre la filosofía natural para instruccion de personas curiosas que no han frequentado las aulas (en castellà). Imprenta Real, 1803, p. 506 [Consulta: 2 juliol 2023]. 
  27. ↑ Royer, A. Cartes Du Ciel Réduites En Quatre Tables (Éd.1679) (en francès). HACHETTE LIVRE, 2012. ISBN 978-2-01-252764-5 [Consulta: 2 juliol 2023]. 
  28. ↑ «Prodromus Astronomiae, exhibens fundamenta, quae tam ad novum plane & correctiorem stellarum fixarum catalogum construendum by Johannes HEVELIUS on Martayan Lan». Arxivat de l'original el 2023-07-02. [Consulta: 2 juliol 2023].
  29. ↑ Hevelius, J.; Stolle, J.Z.. JOHANNIS HEVELII PRODROMUS ASTRONOMIAE: Exhibens Fundamenta, quae tam ad novum plane & correctiorem Stellarum Fixarum Catalogum construendum, quam ad omnium Planetarum Tabulas corrigendas omnimode spectant; nec non Novas & correctiores Tabulas Solares, aliasque plurimas ad Astronomiam pertinentes, Refractionum Solarium, Parallaxium, Declinationum, Angulorum Eclipticae & Meridiani, Ascensionum Rectarum & Obliquarum, Horizonti Gedanensi inservientium, Differentiarum Ascensionalium, Motus item & Refractionum Stellarum Fixarum : Quibus additus est uterq[ue CATALOGUS STELLARUM FIXARUM, tam maior ad Annum 1660, quam minor ad Annum completum 1700 : Accessit Corollarii loco TABULA MOTUS LUNAE LIBRATORII, Ad bina secula proxime ventura prolongata, brevi cum Descriptione, eiusque usu] (en llatí). TYPIS JOHANNIS-ZACHARIAE STOLLII, 1690 [Consulta: 2 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  30. ↑ Flamsteedius, J. Historia coelestis Britannica, complectens stellarum fixarum nec non planetarum omnium observationes sextante, micrometro, etc. peractas. Quibus subjuncta sunt planetarum loca ab iisdem observationibus deducta (en llatí). H. Meere, 1725 [Consulta: 9 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  31. ↑ Flammarion, C. Les étoiles et les curiosités du ciel: supplément de l'astronomie populaire (en francès). Marpon, 1882, p. 476 [Consulta: 9 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  32. ↑ Lacaille, de; de La Caille, N.L.. A catalogue of 9766 stars in the southern hemisphere, for the beginning of the year 1750, from the observations of the Abbé de Lacaille, made at the cap of Good Hope in the years 1751 and 1752: With a preface by Sir J. F. W. Herschel. Taylor, 1847 [Consulta: 9 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  33. ↑ Percivaldi, E. Mapas históricos del firmamento (en castellà). Blume, 2023, p. 178. ISBN 978-84-19785-34-3 [Consulta: 9 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  34. ↑ «Urania’s Mirror c.1825». Arxivat de l'original el 2020-12-16. [Consulta: 9 juliol 2023].
  35. ↑ Allen, R.H.. Star Names: Their Lore and Meaning. Dover Publications, 1963, p. 166. ISBN 978-0-486-21079-7 [Consulta: 9 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  36. ↑ Madden, T.F.. Istanbul: City of Majesty at the Crossroads of the World. Penguin Publishing Group, 2016, p. 4. ISBN 978-0-698-14058-5 [Consulta: 10 juliol 2023].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_de_la_Coloma&oldid=34000817»