Constel·lació de la Corona Austral

Corona Austral
Nom en llatí	Corona Australis
Abreviatura	CrA
Genitiu	Coronae Australis
Simbologia	La Corona del Sud
Ascensió recta	19
Declinació	−40
Àrea	128 graus quadrats Posició 80a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	α CrA (4,1m)
Meteors	Beta Corona Austrínids
Limita amb	Constel·lació del Sagitari Scorpius Ara Telescopium
Visible a latituds entre +40° i −90°. Durant el mes d'agost a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Corona Austral (Corona Australis) era una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques, i també una de les 88 constel·lacions modernes. El nom fa contrast amb Corona Borealis. Aquesta constel·lació ha estat considerada, a vegades, la corona de Sagitarius, que hauria caigut enterra per algun motiu. És una constel·lació d'estels aparentment febles, el més brillant és α, Alfecca Meridiana, de la magnitud 4,1. Alfa Coronae Australis, de color blanc, està a 129 anys llum, i és 30 vegades més brillant que el nostre Sol.

Situada al sud d'alfa, β és una supergegant groga, de magnitud 4,11, 450 vegades més brillant que el Sol. La seva feblesa aparent és deguda al fet que està situada a 508 anys llum del nostre sistema.

Gamma, de magnitud 4,30, es pot veure a prop d'alfa, i molt pròxima a la Constel·lació del Sagitari. De color groc està a 58 anys llum de la Terra. Aquest bell estel doble és 5 vegades més lluminós que el Sol.

A Corona Australis hi ha un bell cúmul globular de magnitud 6,60, NGC 6541, a 23.000 anys llum en direcció al centre de la Via Làctia. Té un diàmetre angular de 23' d'arc, i està format per estel de la 13a magnitud.

• 
• 
• 

Característiques destacables

Els astres més brillants de la constel·lació són β Coronae Australis i α Coronae Australis, de brillantor pràcticament igual. La primera és una gegant lluminosa taronja de tipus espectral K0II la temperatura superficial del qual és de 4.771 K. De grans dimensions, el seu radi és 39 vegades més gran que el radi solar. Per la seva banda, α Coronae Australis, demoninada Alfecca Meridiana o simplement Meridiana —nom oficial d'acord amb l'IAU—, és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus A2V situada a 130 anys llum. Igual que altres estrelles anàlogues, mostra un excés en la radiació infraroja emesa, la qual cosa indica l'existència d'un disc circumestel·lar de pols al voltant.

La tercera estrella quant a brillantor, γ Coronae Australis, és una binària composta per dues nanes grogues de tipus F8V el període orbital del qual és de 121,76 anys.

Una altra estrella interessant en aquesta constel·lació és ε Coronae Australis, una binària de contacte les components de la qual estan tan properes entre si que existeix transferència de massa entre elles. És també una variable eclipsant del tipus W Ursae Majoris, la brillantor del qual varia 0,26 magnituds al llarg d'un període de 14 hores.

HD 177565 és una nana groga de tipus G6V —més freda i menys lluminosa que el Sol— on s'ha descobert un planeta extrasolar amb una massa 15,1 vegades més gran que la de la Terra.

RX J1856.5-3754 és una estrella de neutrons a 400 anys llum de distància descoberta pel satèl·lit ROSAT per la seva emissió de raigs X. A diferència d'altres estrelles de neutrons, RX J1856.5-3754 no mostra signes de cap tipus d'activitat, com ara variabilitat o pulsacions.

Al nord de la constel·lació es troba el Núvol Molecular de Corona Australis, un núvol molecular fosc que engloba diverses nebuloses de reflexió, incloses NGC 6729, NGC 6726–7 i IC 4812. Il·luminant NGC 6729 es troba la variable R Coronae Australis, la brillantor del qual ha fluctuat entre magnitud 10 i magnitud 14,36. Està catalogada com estrella Herbig Ae/Be, un tipus d'estrelles embrionàries de més massa que les estrelles T Tauri.

Al sud de la constel·lació es localitza el cúmul globular NGC 6541. És un cúmul antic amb una edat aproximada de 13.250 milions d'anys i, en conseqüència, la seva contingut en metalls és molt baix ([Fe/H] = -1,76).

La constel·lació Corona Australis tal com es pot veure a simple vista

Encara que no és una constel·lació brillant, la Corona Australis és no obstant distintiva a causa del seu patró d'estrelles fàcilment identificable, que ha estat descrit com en forma de ferradura o oval. Encara que no té estrelles més brillants que la 4a magnitud, té 21 estrelles visibles a simple vista (més brillants que la magnitud 5,5). Nicolas Louis de Lacaille va utilitzar les lletres gregues Alfa a Lambda per etiquetar les onze estrelles més prominents de la constel·lació, designant dues estrelles com Eta i ometent Iota per complet. Mu Coronae Australis, una estrella groga de tipus espectral G5.5III i magnitud aparent 5.21, va ser etiquetada per Johann Elert Bode i retinguda per Benjamin Gould, qui la va considerar prou brillant per justificar el seu nom.

Història

La denominació de la constel·lació ha estat controvertida. El 1922 la Unió Astronòmica Internacional a la seva primera Assemblea General publicà els noms de les constel·lacions, i l'abreviatura de tres lletres. Aquests noms, amb els límits oficials de les constel·lacions, foren publicats en dos llibres de la UAI autoritzats per Eugène Delporte el 1930, Delimitation scientifique des constellations, i Atlas Céleste.

Malauradament, la mateixa UAI donà el 1932 una segona llista de noms amb una abreviació alternativa de quatre lletres. En aquesta segona llista, Corona Australis esdevingué "Corona Austrina". Si bé "Corona Austrina" encara apareix a la plana web de la UAI, el nom de Corona Australis és usat extensament.

Bibliografia

• Allen, Richard Hinckley. Star Names: Their Lore and Meaning. reprint. New York, NY: Dover Publications, 1963. ISBN 978-0-486-21079-7. 
• Bagnall, Philip M. The Star Atlas Companion : What you need to know about the Constellations. Springer New York, 2012. ISBN 978-1-4614-0830-7. 
• Bakich, Michael E. The Cambridge Guide to the Constellations. Cambridge University Press, 1995. ISBN 978-0-521-44921-2. 
• Bakich, Michael E. 1,001 Celestial Wonders to See Before You Die. Springer Science + Business Media, 2010. ISBN 978-1-4419-1777-5. 
• Coe, Steven R. Nebulae and how to observe them. New York, New York: Springer, 2007 (Astronomers' observing guides). ISBN 978-1-84628-482-3. 
• Drake, Jeremy J.; Marshall, Herman L.; Dreizler, Stefan; Freeman, Peter E.; Fruscione, Antonella; Juda, Michael; Kashyap, Vinay; Nicastro, Fabrizio; Pease, Deron O. «Is RX J1856.5−3754 a Quark Star?». The Astrophysical Journal, vol. 572, 2, 6-2002, pàg. 996–1001. arXiv: astro-ph/0204159. Bibcode: 2002ApJ...572..996D. DOI: 10.1086/340368.
• Ellyett, C. D.; Keay, C. S. L. «Radio Echo Observations of Meteor Activity in the Southern Hemisphere». Australian Journal of Physics, vol. 9, 4, 1956, pàg. 471–480. Bibcode: 1956AuJPh...9..471E. DOI: 10.1071/PH560471.
• Falkner, David E. The Mythology of the Night Sky: An Amateur Astronomer's Guide to the Ancient Greek and Roman Legends. New York, New York: Springer, 2011. ISBN 978-1-4614-0136-0. 
• Griffiths, Martin. Planetary Nebulae and How to Observe Them. Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-1781-1. 
• Hamacher, Duane W.; Frew, David J. «An Aboriginal Australian Record of the Great Eruption of Eta Carinae». Journal of Astronomical History & Heritage, vol. 13, 3, 2010, pàg. 220–234. arXiv: 1010.4610. Bibcode: 2010JAHH...13..220H. DOI: 10.3724/SP.J.1440-2807.2010.03.06.
• Ho, W. C. G.; Kaplan, D. L.; Chang, P.; Van Adelsberg, M.; Potekhin, A. Y. «Magnetic hydrogen atmosphere models and the neutron star RX J1856.5–3754». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 375, 3, 3-2007, pàg. 821–830. arXiv: astro-ph/0612145v1. Bibcode: 2007MNRAS.375..821H. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2006.11376.x.
• Jenniskens, Peter «Meteor stream activity I. The annual streams». Astronomy and Astrophysics, vol. 287, 7-1994, pàg. 990–1013. Bibcode: 1994A&A...287..990J.
• Jopek, T. J.; Koten, P.; Pecina, P. «Meteoroid streams identification amongst 231 Southern hemisphere video meteors». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 404, 2, 5-2010, pàg. 867–875. Bibcode: 2010MNRAS.404..867J. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2010.16316.x.
• Makemson, Maud Worcester. The Morning Star Rises: an account of Polynesian astronomy. Yale University Press, 1941. 
• Malin, David; Frew, David J. Hartung's Astronomical Objects for Southern Telescopes: A Handbook for Amateur Observers. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 1995. ISBN 978-0-521-55491-6. 
• Malin, David. «The Corona Australis nebula (NGC 6726-27-29)». Australian Astronomical Observatory, 01-08-2010. Arxivat de l'original el 30 September 2012. [Consulta: 4 juliol 2012].
• Moore, Patrick; Tirion, Wil. Cambridge Guide to Stars and Planets. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 1997. ISBN 978-0-521-58582-8. 
• Moore, Patrick. The Data Book of Astronomy. Institute of Physics Publishing, 2000. ISBN 978-0-7503-0620-1. 
• Moore, Patrick. Stargazing: Astronomy without a Telescope. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 2000. ISBN 978-0-521-79445-9. 
• Moore, Patrick. The Observer's Year: 366 Nights of the Universe. Springer, 2005. ISBN 978-1-85233-884-8. 
• Moore, Patrick; Rees, Robin. Patrick Moore's Data Book of Astronomy. Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-1-139-04070-9. 
• Motz, Lloyd; Nathanson, Carol. The Constellations. New York City: Doubleday, 1988. ISBN 978-0-385-17600-2. 
• Motz, Lloyd; Nathanson, Carol. The Constellations: An Enthusiast's Guide to the Night Sky. London, United Kingdom: Aurum Press, 1991. ISBN 978-1-85410-088-7. 
• O'Meara, Stephen James. The Caldwell Objects. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0-521-82796-6. 
• O'Meara, Stephen James. Deep-Sky Companions: The Secret Deep. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-0-521-19876-9. 
• Porter, Deborah Lynn. From Deluge to Discourse: Myth, History, and the Generation of Chinese Fiction. Albany, New York: SUNY Press, 1996. ISBN 978-0-7914-3034-7. 
• «The Corona Australis Star Forming Region». A: Handbook of Star Forming Regions. II: The Southern Sky. ASP Monograph Publications, 2008. 
• Ridpath, Ian; Tirion, Wil. Stars and Planets Guide (5th ed.). Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 2017. ISBN 978-0-69-117788-5. 
• Rogers, J. H. «Origins of the ancient constellations: I. The Mesopotamian traditions». Journal of the British Astronomical Association, vol. 108, 1, 1998, pàg. 9–28. Bibcode: 1998JBAA..108....9R.
• Rogers, L. J.; Keay, C. S. L. «Observations of some southern hemisphere meteor showers». Meteoroids and Their Parent Bodies, Proceedings of the International Astronomical Symposium Held at Smolenice, Slovakia, July 6–12, 1992, 1993, pàg. 273–276. Bibcode: 1993mtpb.conf..273R.
• Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A.E. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions». Astronomy & Astrophysics. Astronomy and Astrophysics, vol. 463, 2, 2-2007, pàg. 671–682. arXiv: astro-ph/0610785. Bibcode: 2007A&A...463..671R. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
• Russell, Henry Norris «The new international symbols for the constellations». Popular Astronomy, vol. 30, 10-1922, pàg. 469. Bibcode: 1922PA.....30..469R.
• Sherrod, P. Clay; Koed, Thomas L. A Complete Manual of Amateur Astronomy: Tools and Techniques for Astronomical Observations. Courier Dover Publications, 2003. ISBN 978-0-486-42820-8. 
• Simpson, Phil. Guidebook to the Constellations : Telescopic Sights, Tales, and Myths. Springer New York, 2012. ISBN 978-1-4419-6940-8. 
• Staal, Julius D. W.. The New Patterns in the Sky: Myths and Legends of the Stars. McDonald and Woodward Publishing Company, 1988. ISBN 978-0-939923-04-5. 
• Steinicke, Wolfgang. Observing and Cataloging Nebulae and Star Clusters: From Herschel to Dreyer. Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0-521-19267-5. 
• Wagman, Morton. Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. Blacksburg, VA: The McDonald & Woodward Publishing Company, 2003. ISBN 978-0-939923-78-6. 
• Wang, Hongchi; Mundt, Reinhard; Henning, Thomas; Apai, Dániel «Optical Outflows in the R Coronae Australis Molecular Cloud». The Astrophysical Journal, vol. 617, 2, 2004, pàg. 1191–1203. Bibcode: 2004ApJ...617.1191W. DOI: 10.1086/425493.
• Weiss, A. A. «Meteor Activity in the Southern Hemisphere». Australian Journal of Physics, vol. 10, 2, 1957, pàg. 299–308. Bibcode: 1957AuJPh..10..299W. DOI: 10.1071/PH570299.

Fonts en línia

• «AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 7 月 2 日» (en xinès (Taiwan)), 2006. Arxivat de l'original el 16 July 2011. [Consulta: 15 juliol 2012].
• Bakich, Michael E. «Podcast: Night-sky targets for June 26 – July 3, 2009». Astronomy, 25-06-2009. [Consulta: 21 agost 2012]. De subscripció o mur de pagament
• Bakich, Michael E. «Observing podcast: Corona Australis, the Castaway Cluster, and the Red Spider Nebula», 26-08-2010. [Consulta: 21 agost 2012]. De subscripció o mur de pagament
• Bakich, Michael E. «Open cluster M26, globular cluster M56, and spiral galaxy IC 4808». Astronomy, 18-08-2011. [Consulta: 21 agost 2012]. De subscripció o mur de pagament
• Bakich, Michael E. «Globular cluster NGC 6541, planetary nebula NGC 6563, and irregular galaxy IC 4662». Astronomy, 05-07-2012. [Consulta: 21 agost 2012]. De subscripció o mur de pagament
• Hamacher, Duane. «Impact Craters in Aboriginal Dreamings, Part 2: Tnorala (Gosses Bluff)». Australian Aboriginal Astronomy. Aboriginal Astronomy Project, 28-03-2011. [Consulta: 24 setembre 2012].
• «Corona Australis, constellation boundary». The Constellations. International Astronomical Union. [Consulta: 3 juliol 2012].
• Kaler, Jim. «Alfecca Meridiana». Stars. University of Illinois. [Consulta: 15 agost 2012].
• Kaler, Jim. «Beta Coronae Australis». Stars. University of Illinois. [Consulta: 5 juliol 2012].
• Kaler, Jim. «Epsilon Coronae Australis». Stars. University of Illinois. [Consulta: 5 juliol 2012].
• Jet Propulsion Laboratory. «Classifications for NGC 6768: 2 Classifications found in NED». NASA/IPAC Extragalactic Database. California Institute of Technology/National Aeronautics and Space Administration, 2011. [Consulta: 20 agost 2012].
• Lloyd, Lucy. «Story: ≠nabbe ta !nu (Corona Australis)». The Digital Bleek & Lloyd. University of Cape Town, 11-10-1873. [Consulta: 16 agost 2012].
• Ridpath, Ian. «Constellations». [Consulta: 25 agost 2012].
• Ridpath, Ian. «Corona Australis». Star Tales, 1988. [Consulta: 3 juliol 2012].
• Streicher, Magda. «The Southern Queen's Crown». Deepsky Delights. The Astronomical Society of Southern Africa, 01-08-2008. [Consulta: 17 agost 2012].

SIMBAD

• «Alpha Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
• «Beta Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
• «LTT 7565 (Gamma Coronae Australis)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
• «HR 7226 (Gamma Coronae Australis A)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
• «HR 7227 (Gamma Coronae Australis B)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
• «Epsilon Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 5 juliol 2012].
• «HR 6953 (Kappa² Coronae Australis)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 17 agost 2012].
• «HR 6952 (Kappa¹ Coronae Australis)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 17 agost 2012].
• «Lambda Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 21 juliol 2012].
• «HR 7050 (Mu Coronae Australis)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 8 setembre 2012].
• «Zeta Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 9 juliol 2012].
• «Theta Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 15 agost 2012].
• «R Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 4 juliol 2012].
• «TY Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 6 juliol 2012].
• «RU Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 11 juliol 2012].

Enllaços externs

• Plana de la UAI sobre les constel·lacions
• Plana sobre Corona Australis Arxivat 2008-07-05 a Wayback Machine. (castellà)