Vés al contingut

Constel·lació de la Corona Austral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula constel·lacióCorona Austral 
Nom en llatíCorona Australis
AbreviaturaCrA
GenitiuCoronae Australis
SimbologiaLa Corona del Sud
Ascensió recta19
Declinació−40
Àrea128 graus quadrats
Posició 80a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα CrA (4,1m)
MeteorsBeta Corona Austrínids
Limita amb
Visible a latituds entre +40° i −90°.
Durant el mes d'agost a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Corona Austral (Corona Australis) era una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques, i també una de les 88 constel·lacions modernes. El nom fa contrast amb Corona Borealis. Aquesta constel·lació ha estat considerada, a vegades, la corona de Sagitarius, que hauria caigut enterra per algun motiu. És una constel·lació d'estels aparentment febles, el més brillant és α, Alfecca Meridiana, de la magnitud 4,1. Alfa Coronae Australis, de color blanc, està a 129 anys llum, i és 30 vegades més brillant que el nostre Sol.

Situada al sud d'alfa, β és una supergegant groga, de magnitud 4,11, 450 vegades més brillant que el Sol. La seva feblesa aparent és deguda al fet que està situada a 508 anys llum del nostre sistema.

Gamma, de magnitud 4,30, es pot veure a prop d'alfa, i molt pròxima a la Constel·lació del Sagitari. De color groc està a 58 anys llum de la Terra. Aquest bell estel doble és 5 vegades més lluminós que el Sol.

A Corona Australis hi ha un bell cúmul globular de magnitud 6,60, NGC 6541, a 23.000 anys llum en direcció al centre de la Via Làctia. Té un diàmetre angular de 23' d'arc, i està format per estel de la 13a magnitud.

Característiques destacables

[modifica]

Els astres més brillants de la constel·lació són β Coronae Australis i α Coronae Australis, de brillantor pràcticament igual. La primera és una gegant lluminosa taronja de tipus espectral K0II la temperatura superficial del qual és de 4.771 K.[1] De grans dimensions, el seu radi és 39 vegades més gran que el radi solar.[2] Per la seva banda, α Coronae Australis, demoninada Alfecca Meridiana o simplement Meridiana —nom oficial d'acord amb l'IAU—,[3] és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus A2V[4] situada a 130 anys llum. Igual que altres estrelles anàlogues, mostra un excés en la radiació infraroja emesa, la qual cosa indica l'existència d'un disc circumestel·lar de pols al voltant.[5]

La tercera estrella quant a brillantor, γ Coronae Australis, és una binària composta per dues nanes grogues de tipus F8V[6] el període orbital del qual és de 121,76 anys.[7]

Una altra estrella interessant en aquesta constel·lació és ε Coronae Australis, una binària de contacte les components de la qual estan tan properes entre si que existeix transferència de massa entre elles. És també una variable eclipsant del tipus W Ursae Majoris, la brillantor del qual varia 0,26 magnituds al llarg d'un període de 14 hores.[8]

HD 177565 és una nana groga de tipus G6V[9] —més freda i menys lluminosa que el Sol— on s'ha descobert un planeta extrasolar amb una massa 15,1 vegades més gran que la de la Terra.[10][11]

RX J1856.5-3754 és una estrella de neutrons a 400 anys llum de distància descoberta pel satèl·lit ROSAT per la seva emissió de raigs X. A diferència d'altres estrelles de neutrons, RX J1856.5-3754 no mostra signes de cap tipus d'activitat, com ara variabilitat o pulsacions.[12][13]

Al nord de la constel·lació es troba el Núvol Molecular de Corona Australis, un núvol molecular fosc que engloba diverses nebuloses de reflexió, incloses NGC 6729, NGC 6726–7 i IC 4812. Il·luminant NGC 6729 es troba la variable R Coronae Australis, la brillantor del qual ha fluctuat entre magnitud 10 i magnitud 14,36.[14] Està catalogada com estrella Herbig Ae/Be, un tipus d'estrelles embrionàries de més massa que les estrelles T Tauri.[15]

Al sud de la constel·lació es localitza el cúmul globular NGC 6541. És un cúmul antic amb una edat aproximada de 13.250 milions d'anys i, en conseqüència, la seva contingut en metalls és molt baix ([Fe/H] = -1,76).[16]

La constel·lació Corona Australis tal com es pot veure a simple vista

Encara que no és una constel·lació brillant, la Corona Australis és no obstant distintiva a causa del seu patró d'estrelles fàcilment identificable,[17] que ha estat descrit com en forma de ferradura[18] o oval.[19] Encara que no té estrelles més brillants que la 4a magnitud, té 21 estrelles visibles a simple vista (més brillants que la magnitud 5,5).[20] Nicolas Louis de Lacaille va utilitzar les lletres gregues Alfa a Lambda per etiquetar les onze estrelles més prominents de la constel·lació, designant dues estrelles com Eta i ometent Iota per complet. Mu Coronae Australis, una estrella groga de tipus espectral G5.5III i magnitud aparent 5.21,[21] va ser etiquetada per Johann Elert Bode i retinguda per Benjamin Gould, qui la va considerar prou brillant per justificar el seu nom.[22]

Història

[modifica]

La denominació de la constel·lació ha estat controvertida.[23] El 1922 la Unió Astronòmica Internacional a la seva primera Assemblea General publicà els noms de les constel·lacions, i l'abreviatura de tres lletres. Aquests noms, amb els límits oficials de les constel·lacions, foren publicats en dos llibres de la UAI autoritzats per Eugène Delporte el 1930, Delimitation scientifique des constellations, i Atlas Céleste.

Malauradament, la mateixa UAI donà el 1932 una segona llista de noms amb una abreviació alternativa de quatre lletres.[24] En aquesta segona llista, Corona Australis esdevingué "Corona Austrina". Si bé "Corona Austrina" encara apareix a la plana web de la UAI, el nom de Corona Australis és usat extensament.

Referències

[modifica]
  1. McDonald, I.; Zijlstra, A. A. & Boyer, M. L. (2012), "Fundamental Parameters and Infrared Excesses of Hipparcos Stars", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 427 (1): 343–57, DOI 10.1111/j.1365-2966.2012.21873.x
  2. Brown, A. G. A. «Gaia Data Release 2: Summary of the contents and survey properties» (en anglès). Astronomy & Astrophysics, 616, 8-2018. arXiv: 1804.09365. Bibcode: 2018A&A...616A...1G. DOI: 10.1051/0004-6361/201833051. registre de Gaia DR2 d'aquesta font a VizieR.
  3. «Naming stars (IAU)». [Consulta: 16 març 2021].
  4. Alfecca Meridiana (SIMBAD)
  5. Alfecca Meridiana (Stars, Jim Kaler)
  6. gam CrA -- Double or multiple star (SIMBAD)
  7. Gamma CrA (Stars, Jim Kaler)
  8. Eps CrA (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  9. HD 177565 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  10. «Agatha: disentangling periodic signals from correlated noise in a periodogram framework». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 470, 4,  2017, pàg. 4794-4814 [Consulta: 16 març 2021].
  11. «HD 177565 b». [Consulta: 16 març 2021].
  12. «The Mystery of the Lonely Neutron Star», 11-09-2000. [Consulta: 22 abril 2021].
  13. «[https://chandra.harvard.edu/photo/2002/0211/ RX J1856.5-3754 and 3C58: Cosmic X-rays May Reveal New Form of Matter]», 10-04-2002. [Consulta: 22 abril 2021].
  14. BSJ. «R Coronae Australis». AAVSO Website. American Association of Variable Star Observers, 14-06-2010. [Consulta: 16 març 2021].
  15. R Coronae Australis (Solstation)
  16. «Blue Straggler Masses from Pulsation Properties. I. The Case of NGC 6541». The Astrophysical Journal, 783, 1,  2014, pàg. 8 pp [Consulta: 16 març 2021].
  17. Ridpath i Tirion, 2017, p. 126-127.
  18. Falkner «Descripción de Corona Australis». ,  2011.
  19. Malin,Frew «Hartung's Astronomical Objects for Southern Telescopes: A Handbook]». ,  1995, pàg. 218.
  20. Bakich, 1995, p. 130.
  21. SIMBAD Mu Coronae Australis.
  22. Wagman, 2003, p. 114-115.
  23. Plana sobre l'embolic en el nom
  24. La llista de 1932

Bibliografia

[modifica]
Fonts en línia

SIMBAD

  • «Alpha Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
  • «Beta Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
  • «LTT 7565 (Gamma Coronae Australis)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
  • «HR 7226 (Gamma Coronae Australis A)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
  • «HR 7227 (Gamma Coronae Australis B)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 3 juliol 2012].
  • «Epsilon Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 5 juliol 2012].
  • «HR 6953 (Kappa² Coronae Australis)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 17 agost 2012].
  • «HR 6952 (Kappa¹ Coronae Australis)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 17 agost 2012].
  • «Lambda Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 21 juliol 2012].
  • «HR 7050 (Mu Coronae Australis)». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 8 setembre 2012].
  • «Zeta Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 9 juliol 2012].
  • «Theta Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 15 agost 2012].
  • «R Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 4 juliol 2012].
  • «TY Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 6 juliol 2012].
  • «RU Coronae Australis». SIMBAD Astronomical Database. Centre de Données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 11 juliol 2012].

Enllaços externs

[modifica]
  • Plana de la UAI sobre les constel·lacions
  • Plana sobre Corona Australis Arxivat 2008-07-05 a Wayback Machine. (castellà)