Vés al contingut

Constel·lació del Dofí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Delphinus» redirigeix aquí. Si cerqueu el gènere de dofins, vegeu «Delphinus (gènere)».
Infotaula constel·lacióDofí 
Nom en llatíDelphinus
AbreviaturaDel
GenitiuDelphini
SimbologiaDofí
Ascensió recta20,7
Declinació+13,8
Àrea189 graus quadrats
Posició 69a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantRotanev (β Del) (3,63m)
MeteorsCap
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −70°.
Durant el mes de setembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Dofí (Delphinus) és una petita constel·lació boreal molt a prop de l'equador celeste. És una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu. El seu nom ve del dofí que va enviar el déu Neptú a buscar Salàcia perquè es casés amb ell. La seva forma recorda la silueta d'aquest animal.

Delphinus està envoltada per la Guineueta, la Sageta, Àguila, Aquari, el Cavallet i finalment el cavall volador: Pegàs.

Característiques destacables

[modifica]
Constel·lació de Delphinus, AlltheSky.com

Encara que les estrelles d'aquesta constel·lació no es compten entre les més brillants del firmament, Delphinus conté diverses estrelles binàries d'interès, entre elles β Delphini (denominada Rotanev)[1] i α Delphini (Sualocin),[1] les dues més brillants de la constel·lació. Rotanev està composta per una gegant de tipus espectral F5III i una subgegant blanc-groga de tipus F5IV. Completen una òrbita al voltant del centre de masses comú cada 26,66 anys i la distància entre les dues estrelles fluctua entre 8 i 18 ua.[2][3] Per la seva banda, la component principal de Sualocin té tipus espectral B9, sent una estrella de la seqüència principal o una subgegant que acaba de començar a evolucionar. Està acompanyada per una estrella blanca de la seqüència principal el període orbital de la qual és de 17,0 anys,[4] la qual és, al seu torn, una binària espectroscòpica amb una òrbita de 30 dies.[5]

ε Delphini —oficialment anomenada Aldulfin—[1] es la tercera estrella més brillant: és una subgegant blanc-blava de tipus espectral B6IV[6] amb una temperatura superficial de 13.700 K[7] i una lluminositat 676 vegades més gran que la del Sol.[8] γ Delphini és una altra binària composta per una subgegant taronja de tipus K1IV i una nana groga de tipus F7V.[9] Els dos components es mouen en una òrbita marcadament excèntrica (ε = 0,88) amb una separació que varia entre 40 i 600 ua, sent el seu període orbital de 3.249 anys.[10] δ Delphini també és binària —dues subgegants blanc-grogues idèntiques però una mica més calentes que les del sistema Rotanev— amb un curt període orbital de només 40,58 dies, havent-se detectat la seva duplicitat mitjançant espectroscòpia.[11]

ζ Delphini, ρ Aquilae e ι Delphini són tres estrelles blanques de la seqüència principal de tipus espectral A3Va,[12] A1Va[13] i A2V respectivament. La primera és 62 vegades més lluminosa que el Sol, mentre que les dues darreres són 22 vegades més lluminoses que aquest.[14]

Entre les variables de la constel·lació hi ha R Delphini, variable Mira la brillantor del qual oscil·la entre magnitud aparent +7,6 i +13,8 al llarg de un període de 285,07 dies.[15] Una altra variable a destacar és U Delphini, una gegant vermella de tipus M4-6II-III[16] amb una lluminositat bolomètrica —en totes les longituds d'ona— 10.000 veces superior a la del Sol;[17] el seu espectre mostra la presència de tecneci, element del procés-s produït per nucleosíntesi estel·lar.[18] De característiques semblants és EU Delphini, gegant pulsant de tipus M6III[19] la variabilitat del qual va ser detectada per Thomas Espin en 1895.[20] Per contra, W Delphini és una binària eclipsant composta per una component primària de tipus espectral A0e o B9.5Ve i una component secundària de tipus G5IV; el període orbital és de 4,8061 dies.[21]

Imatge del cúmul NGC 7006 obtinguda amb el telescopi Hubble

Són diverses les estrelles de la constel·lació que tenen sistemes planetaris. 18 Delphini (Musica)[22] és una geganta groga de tipus G6III el planeta de la qual, denominat Arion per la IAU, té una massa almenys deu vegades més gran que la de Júpiter.[23] HD 195019, també binària, posseeix un planeta de tipus «júpiter calent» que gira al voltant de la component principal del sistema, una nana o subgegant groga.[24] Una altra estrella amb un planeta és HD 196885; la massa estimada d'aquest últim és tres vegades més gran que la de Júpiter i es mou a 2,6 ua de l'estrella.[25]

Entre els objectes de l'espai profund, Delphinus compta amb dos cúmuls globulars, NGC 6934 i NGC 7006. El primer es troba a 52.000 anys llum de distància[26] i segueix una òrbita molt excèntrica a través de la Via Làctia al llarg d'un pla orbital inclinat 73° respecte al pla galàctic.[27] Igualment, NGC 7006, forma part de l'halo galàctic i té una òrbita també molt excèntrica al voltant del centre de la galàxia, la qual cosa suggereix que podia haver-se format en una galàxia petita diferent de la nostra que després va ser capturada per la Via Làctia. Es troba a 135.000 anys llum de la Terra.[28]

La constel·lació compta amb dues nebuloses planetàries, NGC 6891 i NGC 6905. D'acord a les mesures realitzades per la sonda espacial Gaia, es troben a 7.470 i 7.620 anys llum respectivament.[29] L'estrella central de NGC 6891 és de tipus O3Ib(f*)[30] i té una temperatura de 50.000 K. L'estrella central de NGC 6905 és una estrella de Wolf-Rayet de tipus WCE i 141.000 K de temperatura.[31]

Estels principals

[modifica]

Sualocin (α Delphini)

[modifica]

Sualocin, l'estel α de la constel·lació del Dofí (que és lleugerament menys brillant que β), no passa de la magnitud aparent 3,77. Es tracta d'un estel blanc que dona voltes molt ràpidament sobre ell mateix (70 vegades més ràpidament que el Sol).

Sualocin és un estel doble: els dos astres que el formen estan a una distància de 12 ua l'un de l'altre, i la seva òrbita dura 17 anys.

Els noms de Sualocin i Rotanev (l'estel β) tenen un origen poc comú: apareixen per primer cop al catàleg d'estels publicat per l'observatori de Palerm el 1814, i provenen de Nicolaus Venator escrit a l'inrevés, el nom llatinitzat de Niccolò Caccicatore (Caccicatore i Venator signifiquen caçador), el director adjunt d'aquell observatori en el moment de la publicació del catàleg.

Rotanev (β Delphini)

[modifica]

L'estel més brillant de la constel·lació del Dofí és l'estel β, que es coneix amb el nom de Rotanev des de 1814 (vegeu més amunt).

Rotanev és un estel doble, compost per dos subgegants de 4,0 i 4,8 de magnitud, allunyats un de l'altre 13 ua per terme mitjà, i orbitant en 26,7 anys.

Altres estels

[modifica]

γ Delphini és un estel doble on els components estan separats entre 600 i 40 ua. α, β, γ, i δ Delphini formen l'asterisme anomenat el fèretre de Job.

Deneb Dulfim (ε Delphini), un nom àrab que significa la cua del Dofí, està situada al final de la constel·lació.

R delphini és un estel variable del tipus Mira (constel·lació de la Balena) que passa de la magnitud 7,6 a la 13,8 en 285,5 dies.

Taula dels estels de Dofí

[modifica]
Estrella Magnitud
aparent 		Magnitud
absoluta 		Distància
(any llum) 		Tipus
espectral
Rotanev (β Del) 3,64 1,26 97 F5IV
Sualocin (α Del) 3,77 -0,57 241 B9V
Deneb Dulfim (ε Del) 4,03 -1,18 359 B6III
γ² Del 4,27 1,81 101 K1IV
δ Del 4,43 0,45 203 A7IIIp d Del
ζ Del 4,64 0,43 227 A3V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades obtingudes pel Satèl·lit Hipparcos [32]

Objectes de cel profund notables

[modifica]
  • NGC 6891: Nebulosa planetària de la magnitud 10,5.
  • NGC 6934: Aquest cúmul globular és de la magnitud 0,75.
  • NGC 7006: a una distància d'un 185.000 anys llum aquest cúmul globular és molt remot, i és de la magnitud 11,5.

Mitologia

[modifica]
La constel·lació de Delphinus representada a l'Atlas Coelestis de John Flamsteed.

Era conegut com a SHAH (el porc o el porc senglar) en sumeri. Sobre el catasterisme del Dofí, a la mitologia grega, i en paraules d'Eratòstenes, es diu que aquest va ser situat entre els astres pel motiu següent. Com que Posidó volia prendre per dona a Amfitrite, aquesta, que anava previnguda, va fugir al costat d'Atlant en el seu afany per preservar la virginitat. En ocultar-se ella, també s'amagaven la majoria de les Nereides; així que Posidó va enviar a buscar molts rastrejadors i, entre ells, també al dofí. Mentre errava per les illes d'Atlant es va ensopegar amb ella i li va transmetre la notícia i la va conduir davant Posidó; el mateix dofí, sortint a la trobada de la jove, se la va emportar de la costa i se la va lliurar al déu. Després de casar-se amb ella, va disposar immensos honors per al dofí al mar, donant-li el títol de sagrat, i va col·locar entre els astres la seva figura. Quants volen complaure a Posidó mateix el representen sostenint a la mà el dofí, de manera que li confereixen un honor enorme per la seva bona acció. També en parla Artemidor en les elegies que va escriure sobre Eros.[33]

Aglaóstenes, que va escriure la Nàxica, diu que hi havia certs capitans de vaixell tirrens que portaven al pare Líber, quan era nen, a Naxos, amb els seus companys amb intenció d'entregar-li-ho a les nimfes, les seves nodrisses, ja que és fama que havia estat criat per elles. Els companys, temptats per l'avarícia, es disposaven a desviar la nau del rumb. Líber, sospitant del seu pla, va ordenar als seus companys que entonessin una melodia als seus companys: els mariners van quedar tan encantats pels sons que, en estar desacostumats, van ser presos del desig de ballar i es van llançar al mar, convertint-se en el procés en dofins. Com que Líber desitjava recordar la memòria d'aquells homes, en va posar la imatge entre les constel·lacions. El Dofí també pot estar identificat amb Aríon de Lesbos que es va llançar llavors al mar i va arribar miraculosament la costa de Lacònia cavalcant a lloms d'un dofí. Va fer això per escapar d'uns brivalls que van intentar matar-ho a bord d'una nau coríntia per intentar quedar-se amb els seus diners.[34]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Naming stars (IAU)». [Consulta: 29 abril 2021].
  2. ↑ Davidson, James W., Jr.; Baptista, Brian J. & Horch, Elliott P. et al. (2009), "A Photometric Analysis of Seventeen Binary Stars Using Speckle Imaging", The Astronomical Journal 138 (5): 1354–1364, DOI 10.1088/0004-6256/138/5/1354
  3. ↑ Rotanev (Stars, Jim Kaler)
  4. ↑ Malkov, O. Yu.; Tamazian, V. S.; Docobo, J. A.; Chulkov, D. A. «Dynamical masses of a selected sample of orbital binaries». Astronomy and Astrophysics, 546,  2012. A69 (Tabla consultada en CDS).
  5. ↑ Gardner, Tyler; Monnier, John D.; Fekel, Francis C.; Schaefer, Gail; Johnson, Keith J. C.; Le Bouquin, Jean-Baptiste; Kraus, Stefan; Anugu, Narsireddy; Setterholm, Benjamin R. «ARMADA. I. Triple Companions Detected in B-type Binaries α del and ν Gem». The Astronomical Journal, vol. 161, 1, 2021, pàg. 40. arXiv: 2012.00778. Bibcode: 2021AJ....161...40G. DOI: 10.3847/1538-3881/abcf4e.
  6. ↑ Eps Del -- Variable Star (SIMBAD)
  7. ↑ Bailey, J. D. & Landstreet, J. D. (2013), "Abundances determined using Si ii and Si iii in B-type stars: Evidence for stratification", Astronomy and Astrophysics 551: A30, DOI 10.1051/0004-6361/201220671
  8. ↑ McDonald, I.; Zijlstra, A. A. & Boyer, M. L. (2012), "Fundamental Parameters and Infrared Excesses of Hipparcos Stars", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 427 (1): 343–57, DOI 10.1111/j.1365-2966.2012.21873.x
  9. ↑ Luck, R. Earle (2017), "Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants", The Astronomical Journal 153 (1): 19, 21, DOI 10.3847/1538-3881/153/1/21
  10. ↑ Gamma Delphini (Stars, Jim Kaler)
  11. ↑ Liakos, Alexios & Niarchos, Panagiotis (2017), "Catalogue and properties of δ Scuti stars in binaries", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 465 (1): 1181–1200, DOI 10.1093/mnras/stw2756
  12. ↑ zeta Del - Star (SIMBAD)
  13. ↑ rho Aql -- High Proper Motion Star (SIMBAD)
  14. ↑ Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537,  2012. A120.
  15. ↑ R Delphini (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  16. ↑ U Delphini (SIMBAD)
  17. ↑ Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4,  2010. p. 349.
  18. ↑ Lebzelter, Th.; Hron, J. «A search for Technetium in semiregular variables». Astronomy and Astrophysics, 352,  1999. pp. 533-542.
  19. ↑ V* EU Del -- Long-period variable star (SIMBAD)
  20. ↑ «EU Delphini». [Consulta: 29 abril 2021].
  21. ↑ Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics, 446, 2,  2006. pp. 785-789.
  22. ↑ IAU Catalog of Star Names (IAU-CSN)
  23. ↑ Bun'ei Sato, Hideyuki Izumiura, Eri Toyota, Eiji Kambe, Masahiro Ikoma, Masashi Omiya, Seiji Masuda, Yoichi Takeda, Daisuke Murata, Yoichi Itoh, Hiroyasu Ando, Michitoshi Yoshida, Eiichiro Kokubo, Shigeru Ida «Planetary Companions around Three Intermediate-Mass G and K Giants: 18 Del, xi Aql, and HD 81688». Publications of the Astronomical Society of Japan, 60, 3,  2008. pp. 539-550.
  24. ↑ Fischer, Debra A.; Marcy, Geoffrey W.; Butler, R. Paul; Vogt, Steven S.; Apps, Kevin «Planetary Companions around Two Solar-Type Stars: HD 195019 and HD 217107». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 111, 1999, pàg. 50-56 [Consulta: 22 setembre 2007].
  25. ↑ «The ELODIE survey for northern extra-solar planets. IV. HD 196885, a close binary star with a 3.7-year planet». Astronomy and Astrophysics, 479, 1, 2008, pàg. 271–275. 10.1051/0004-6361:200789082008A&A...479..271C.
  26. ↑ Hessels, J. W. T.; Ransom, S. M. & Stairs, I. H. et al. (2007), "A 1.4 GHz Arecibo Survey for Pulsars in Globular Clusters", The Astrophysical Journal 670 (1): 363–378, DOI 10.1086/521780
  27. ↑ Dinescu, Dana I.; Majewski, Steven R.; Girard, Terrence M.; Cudworth, Kyle M. «Orbits of Globular Clusters in the Outer Galaxy: NGC 7006». The Astronomical Journal, vol. 122, 4, 2001, pàg. 1916–1927. arXiv: astro-ph/0106259. Bibcode: 2001AJ....122.1916D. DOI: 10.1086/323094.
  28. ↑ «A Remote Outpost of the Milky Way». , 12-09-2011 [Consulta: 13 setembre 2011].
  29. ↑ «Properties of central stars of planetary nebulae with distances in Gaia DR2». Astronomy and Astrophysics, 630, A150,  2019, pàg. 17 pp. [Consulta: 30 abril 2021].
  30. ↑ «Improved spectral descriptions of planetary nebulae central stars». Astronomy and Astrophysics, 579, A86,  2015, pàg. 10 pp. [Consulta: 30 abril 2021].
  31. ↑ «Pulsating hydrogen-deficient white dwarfs and pre-white dwarfs observed with TESS. I. Asteroseismology of the GW Vir stars RX J2117+3412, HS 2324+3944, NGC 6905, NGC 1501, NGC 2371, and K 1-16». Astronomy and Astrophysics, 645, A117,  2021, pàg. 33 pp. [Consulta: 30 abril 2021].
  32. ↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 agost 2005].
  33. ↑ Eratòstenes: Catasterismes, XXXI (Dofí)
  34. ↑ De Astronomica II, 17 (Dofí)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata

Coordenades: Sky map 20h 42m 00s; +13° 48′ 00″

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_del_Dofí&oldid=34565757»