Cuca fera

Cuca fera
	; La cuca fera de Tortosa segons una auca noucentista
Tipus	drac ; bestiari popular català
Context
Mitologia	mitologia catalana
Dades
Pseudònim	Cucafera

La cuca fera, també escrit cucafera, és un drac monstruós del bestiari popular català que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d'algunes ciutats de l'Antiga Corona d'Aragó (Tortosa,^[1] Morella) per representar la idolatria o l'heretgia.^[2] La primera Cucafera documentada a Catalunya és la de Montblanc que es remunta al segle xiv.^[3] Hi ha constància documental de la cucafera a la ciutat de Múrcia durant el segle xvii,^[4] un vestigi dels segles en què a la zona s'hi parlava català.

Una de les seves formes més populars, s'emparenta amb la Tarasca de Provença. Es tractaria d'una mena de tortuga gegant, amb la closca d'aquest animal, però amb un cap semblant al d'un cocodril a la punta d'un coll extensible. Peta les dents d'una manera seguida que fa esporuguir a la mainada, a la qual hom explica que cada dia es menja tretze gats i tres infants vius. A Tortosa es passejava la mare seguida de les seves dues filles. A València el 1993 s'han incorporat a la Cuca Fera de Santa Margarida dues figures monstruoses, el drac de Sant Jordi i la tarasca de Santa Marta.^[5]

Una altra forma que no deixa de ser popular, sobretot entre la mainada, és una mena de drac -segons com una processionària molt grossa- no alat que s'arrossega per terra amb un nombre indeterminat de potes. En el bestiari popular, cada pota és una persona diferent. En el bestiari de Begues (Baix Llobregat) hi ha una criatura del mateix nom de difícil descripció.

Cuques feres del bestiari popular català

El Cuc de Molins de Rei
Cucafera de Tortosa
Cucafera de les Festes de Santa Tecla de Tarragona
Cuca de Castellbisbal
Cuca del Pi de Puigpelat
Cucafera de Solsona
Cucafera de Begues
Cucafera de Montblanc
Cucafera de Reus

Actuacions

Referències

↑ Francesc Vicent Garcia i Torres, op.cit., pàgina 84
↑ «Cuca fera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Cucafera de Montblanc». [Consulta: 24 març 2018].
↑ García Soriano, Justo. Vocabulario del dialecto murciano : con un estudio preliminar y un apéndice de documentos regionales (PDF) (en castellà). Madrid: C. Bermejo, 1932, p. 35-36. «En el Libro de fàbrica y salarios de los años 1601 a 1604 (del archivo de la Catedral de Murcia) se hace constar[...]cobraron[...]cuatro ducados de sacar la cucafera con onze hombres que trabajaron en llevarla.»
↑ Ricard Morant & Miquel Peñarroya i Prat, Llenguatge i cultura: per a una ecologia lingüística, (Biblioteca lingüística catalana), Universitat de València, 1995, pàgina 165, ISBN 9788437018423

La cuca fera en la literatura

Josep Ballester i Roca, La princesa Neus i la Cuca Fera (teatre), Edicions Bromera, S.L., 1999, 90 pàgines, ISBN 9788476604410
Francesc Vicent Garcia i Torres, «Romans X», Poesias jocosas y serias,, Editorial Joseph Torner, 1830, pàgines 84-85
Txell Aixarch, Marisa Valls, Ernesto Ferrer, Jo sóc la Cucafera, Edicions i Propostes Culturals Andana, 2009, 81 pàgines, ISBN 9788496995246

[1] Francesc Vicent Garcia i Torres, op.cit., pàgina 84

[2] «Cuca fera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] «Cucafera de Montblanc». [Consulta: 24 març 2018].

[4] García Soriano, Justo. Vocabulario del dialecto murciano : con un estudio preliminar y un apéndice de documentos regionales (PDF) (en castellà). Madrid: C. Bermejo, 1932, p. 35-36. «En el Libro de fàbrica y salarios de los años 1601 a 1604 (del archivo de la Catedral de Murcia) se hace constar[...]cobraron[...]cuatro ducados de sacar la cucafera con onze hombres que trabajaron en llevarla.»

[5] Ricard Morant & Miquel Peñarroya i Prat, Llenguatge i cultura: per a una ecologia lingüística, (Biblioteca lingüística catalana), Universitat de València, 1995, pàgina 165, ISBN 9788437018423

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]