Velleta de Toix
Tipus | espantacriatures |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia valenciana |
Dades | |
Pseudònim | Vella Pinta i Vella de Toix |
Gènere | femení |
La velleta de Toix, és una de tantes velletes o "agüeles" utilitzades pels pares per espantar els nens que no es porten com cal. N'hi ha per tot arreu, tenen aspecte lleig i se les relacina amb la bruixeria, la màgia o els sortilegis.[1] Segons Francesc Gibert a Manuel, a la Ribera Alta i a Callosa d'en Sarrià, a la Marina Baixa, està l'anomenada vella Pinta (nom que te l'origen en la pinta de grans dimensions que du la velleta al cap), mentre que a Calp, a la Marina Alta, se la coneix com a Vella de Toix.[1]
Segons la llegenda, la vella de Toix, és d'una dona morisca, solitària, misteriosa, que viu de fer de remeiera.[2] En altres ocasions dones que per dificultats econòmiques han acabat vivint en coves o en llocs amagats de zones no urbanes, han sigut identificades com aquestes “velletes” espantacriatures.[1]
Algunes dites populars deixen mostra de la seua popularitat en certes zones de la geografia del País Valencià:[1]
« |
|
» |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gisbert 2010, p. 157
- ↑ Moros i cristians en Calp en honor del Santíssim Crist de la Suor, Francesc Palop. Universitat de València [ http://www.uv.es/~palop/moros.htm] Consulta 17 de novembre del 2016
Bibliografia
[modifica]- Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, 2010. ISBN 978-84-96187-88-7.